El dissabte es van congregar a València gairebé 140.000 persones per demanar la dimissió del president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, per la seva responsabilitat davant dels morts que ha deixat aquesta gota freda. Una DANA que s’ha emportat ja la vida de més de 200 persones i les cases, els cotxes, les empreses, de la majoria del poble valencià. Un poble al que les seves institucions en mans del Partit Popular, no van avisar, un poble al que van obligar a anar a la feina tot i saber de feia dies els riscos que hi havia de fer-ho. Mala gestió, negacionisme climàtic i la cerca incessant de l’acumulació de capital es donaven la ma aquell dia per provocar el major trauma col·lectiu que es recordava al País Valencià des de la riuà del 1957.
El dissabte aquest mateix poble, tantes vegades maltractat i tantes vegades fet servir com moneda de canvi va sortir al carrer en una autèntica marea de dignitat, de les víctimes emergia la ciutadania en el seu ple sentit republicà. Front als bulos que han corregut en les xarxes aquests dies, el poble va expulsar de la manifestació al intoxicador de Vox Bertrand Endongo. Front les organitzacions obertament feixistes que s’han desplegat aquestes setmanes, el poble mostrava quan de lluny està de les seues proclames racistes. Un crit unànime que deia “Mazón Dimissió”, “Mazón a presó”, “Assassí”, “Criminal”, que deia que “quan l’alarma sonava la gent s’ofegava”. Que recordava l’incident del Metro del 2006 on degut de nou a la incompetència i maltracta dels serveis públics del PP de Camps van perdre la vida 46 persones.
En veure la manifestació desbordada la resposta del PP no es va fer esperar, va fer el que sempre ha fet la dreta al País Valencià quan ha vist perillar el seu domini: treure l’espantall del catalanisme. En concret acusava a entitats “catalanistas dels ‘Països Catalans’ que vienen a montar lío”. Però front l’odi anti-catalanista del Partit Popular, dirigents dels Comuns com Jessica Albiach assistien a la manifestació a mostrar la seva solidaritat, la CUP organitzava a centenars de voluntaris per anar a ajudar a treure el fang en que s’ofegaven els pobles afectats entre tantes altres organitzacions de Catalunya o les Illes Balears que s’han bolcat en ajudar als voluntaris. Certament, podem entendre que per Mazón i el PP això sigui “montar lio”. No els agrada veure a la gent auto-organitzada, per això en lloc de canalitzar la immensa energia popular desplegada per ajudar als afectats sols els han posat pals a les rodes o sinó l’utilitzaven per netejar un centre comercial.
“Sols el poble salva al poble” és el lema que més ha corregut aquestes setmanes i que resumeix la situació d’abandonament institucional a la que s’ha enfrontat el País Valencià.
Potser estiguem presenciant com s’obre un nou procés destituient, on el divorci entre una part de la classe política governant i els governats es fa evident. Em diuen els amics de la que va ser la meua casa durant cinc anys que el valencianisme te una nova oportunitat. Em diuen que una barbaritat de joves han sortit als carrers i que la manifestació estava plena de molts d’ells, molts que probablement assistien a la seua primera manifestació.
Aquesta serà una tardor calenta i d’alt voltatge polític. De moment l’enquesta més recent amb el treball de camp fet aquestes setmanes (29 d’octubre a 8 de novembre) apunta a que Compromís incrementaria la seua representació arribant a un 21,5% del vot mentre en perdrien tant el PSPV com el PP. Sembla que els valencians i valencianes estan polititzant-se de nou, son codis diferents però que rimen amb el que vam viure durant la Primavera Valenciana. Encara es prest per aventurar cap a on anirà tota aquesta ràbia i dol acumulat, però una cosa es clara, com deia una pancarta de la manifestació “heu encès la metxa en la terra de la pólvora”.
