A la porta de l’escola professorat i famílies s’ajunten per encarar un dia més. Pítids i aplaudiments per a demostrar que les reivindicacions són compartides. Al tornar cap a casa, pensava que difícil que és mantindre la moral alta quan els dies passen. La difícil tasca que tenim per a no caure en el cansament i en el desànim quan els vents no venen a favor.
En aquesta situació de vaga indefinida en l’educació de la Comunitat Valenciana cada actor té un paper i una responsabilitat.
Com a famílies ens hem de recolar horaris i fer malabars perquè les rutines no es trenquen.
Hem de conversar amb les nostres filles i fills per explicar la situació i intentar fer-nos entendre.
Hem d’escoltar-les perquè sàpiguen que en casa poden dir el que es preocupa o no entenen.
També hem de parlar amb altres mares i pares i apropar idees, ser capaços de no enrocar-nos i mirar més enllà.
Hem de deixar espai per a la queixa, però intentar eixir ràpidament d’ahí i poder imaginar altres maneres de fer i ser creatives.
També podem parlar de tant en tant amb el profe de referència i dir-li que estàs amb ell i que la seua reivindicació és compartida.
I respirar, unir-te a altres i canalitzar les energies.
L’educació pública cal defensar-la i cuidar a totes les persones que la fan possible dia a dia.
