El lobby nuclear ha aconseguit un gran èxit controlant la major part de la informació i la opinió pública mundial. Ens han fet creure que l’energia nuclear és imprescindible –només representa el 3% de les fonts d’energia al món– i que a més té un risc lògic atenent que “no existeix el risc zero” i que, a més, si vols risc zero hauràs de pagar més. Hi ha dues raons fonamentals per estar-hi en contra: la primera és en relació amb el poder i l’altra sobre els límits a les innovacions tecnològiques.
Que tenen a veure el poder i les nuclears? Tot. De fet l’energia nuclear només la defensen les entitats financeres ja que és una colossal operació financera avalada pels estats. És una operació econòmicament ruïnosa, per aquesta raó cap elèctrica no demana construir-ne una. I té risc financer zero, com deia les avalen els estats.
L’objecció fonamental és que l’energia nuclear significa una enorme concentració de poder en energia en molt poques mans. I si el poder en energia està en poques mans vol dir que la concentració de poder augmenta i amb això es dificulta la possibilitat de control democràtic de les decisions públiques i del poder. De fet, és el que podem comprovar aquests dies. Tothom està en contra de l’energia nuclear, a la gent li preocupa la salut dels seus fills i néts, i una minoria vol prendre decisions favorables a tal energia. Com més concentració de poder, menys democràcia.
La segona raó de la negativa a acceptar com a raonable l’energia nuclear té a veure amb els límits a les innovacions tecnològiques. Els humans estem creant uns artefactes que escapen del nostre control. Vam veure com en un gran país del primer món, a l’indret de Fukushima, unes centrals nuclears van escapar del control dels científics. M’agradaria veure una autocrítica d’aquests científics tan savis que ara s’exclamen que hi ha terratrèmols més importants del que ells havien calculat. Si no s’haguessin cregut tan omnipotents no tindríem aquest problema. I el problema que tenim és que tal i com explicava la pel·lícula “2001: una odissea de l’espai” de l’any 1968, al Discovery 1, l’ordinador Hal 9000 es va fer l’amo dels seus destins.
Si la tecnologia s’acaba escapant del control dels humans anirem encaminats al desastre. Hi ha espavilats que diuen que això ha passat sempre, és veritat; el problema d’ara és que les tecnologies son tan potents que si peten poden crear un petit problema per al sistema solar: la desaparició de la humanitat. Potser ens ho mereixem per idiotes i per tenir massa respecte a enginyers, químics i físics embogits.