Hi ha massa coses òbvies que no funcionen i arribarà un moment que, si continuen pel mateix camí, ens acabarem emprenyant molt. Però molt, molt. L’historiador marxista anglès E. P. Thompson explica que hi havia una parella d’anglesos progressistes, els Hammond, que, mentre van viure, replicaren massa sovint les crítiques amb un cortès silenci però, com Thompson, jo no sóc tan cortès, estic indignadíssim i, de moment, no m’he mort.
Els patrons al llarg del temps han argüit les mateixes mentides, per exemple a inicis del segle XIX es deia que la reducció de sous en la manufactura de la llana “seria una benedicció nacional i una millora”. El mateix que fa poc prediquen tots els amics bilionaris de Trump i el cap de la CEOE Antonio Garamendi que cobra 391.000 euros, és a dir, 32.000 euros al mes. I 23 vegades el SMI. Tort això per fer de gos dels amos de l’IBEX35
Potser al cap d’una, dues o tres generacions se’n veuran els beneficis socials; mentrestant molta gent hi pot perdre no solament el seu nivell de benestar sinó, fins i tot, la vida.
Els mals són quasi sempre els mateixos i està bé veure com la reacció del poble davant tanta immoralitat sempre és molt aclaridora, els nostres ancestres ens ensenyen el camí que cal seguir. Tot està inventat, ho està la tradició del diner, l’explotació i la mentida, però també la de la consciència d’explotat, la capacitat crítica i la proposta de solució.
Un oficial del cotó de Manchester criticava els patrons l’any 1818: “Aquests mals que s’infligeixen als homes han sorgit d’aquell terrible monopoli que existeix en aquells districtes, on la riquesa i el poder estan en mans d’uns pocs, que, amb l’arrogància en els seus cors, es creuen els senyors de l’univers”.
Senyors de l’univers , concepte de 1818, com els d’ara: Elon Musk (Tesla, SpaceX) $1,3 billones. Larry Page (Google) $297.200 milions. Sergey Brin (Google) $274.100 milions. Jeff Bezos (Amazon) $248.000 milions. Michael Dell (Dell Technologies) $234.000 milions. Larry Ellison (Oracle) $230.800 milions. Mark Zuckerberg (Facebook / Meta) $195.000 milions. Jensen Huang (Semiconductores) $176.900 milions. Bernard Arnault y família (LVMH) $158.200 milions o Warren Buffett (Berkshire Hathaway) $145.500 milions.
Ja l’any 1817 hi havia gent que deia que si es treballessin menys hores hi hauria feina per a tots. En fi, una de les conclusions de la primera onada de la revolució industrial és que la gent pot arribar a consumir més productes però ser menys feliç i menys lliure.
I sobretot que no existeix una línia prefixada ascendent pel que fa al progrés de la humanitat en el sentit de la millora de les condicions de vida i culturals de la societat, sinó que hom pot tornar enrere i passar de cobrar 30 xílings la setmana a 4 o 5 com passava aleshores. Potser el progrés científic, ara la IA, pot acabar creant nous sistemes de producció més efectius, però no necessàriament la gent viurà millor. Viurà millor la gent si el poble és capaç d’apropiar-se d’una bona part d’aquesta riquesa en pugna amb els beneficis del capital, i per a aquesta lluita és necessari tenir sindicats forts, molt forts, i una esquerra forta, molt forta. El que ha passat en aquests anys és que els beneficis del capital han augmentat mentre que les rendes del treball s’han reduït; el resultat és que molts multimilionaris, no sabent en què invertir els diners, s’han inventat tota mena de productes qui ni ells mateixos entenen. Tot plegat és una història massa coneguda.
