Viatjar per a desconnectar? Vaja parida

26/08/2026

Existeix en la població un fenomen paranormal i és la idea que durant les vacances has d’anar lluny, molt lluny per a desconnectar. És a dir, durant l’any estàs connectat a la parella, els fills, la família, els amics, el treball i tot això és negatiu per la qual necessites tallar amb tot això i anar-te’n.

Propose una idea per si estàs mal connectat i no t’agrada, igual el millor seria fer xicotets canvis en la teua vida. Primer dedicar uns diners a un psicòleg per a saber on estàs mal connectat. Això requereix esforç i diners, perquè la Seguretat Social no cobreix ni un mínim. Prefereix pagar-te la baixa que un psicòleg. Com veiem no és un problema econòmic de l’Estat, és que volen que siguem infeliços. I una vegada tens una certa idea de per on et venen els teus mals, decidir alguns petits canvis. Per exemple, si ets funcionari, demanar un trasllat a un poble xicotet. O divorciar-te. O abandonar els fills en un hospici.

L’altre fenomen paranormal és la idea que has d’anar molt lluny per a carregar les piles. Mai he entès aquest Cuento de Calleja. Farem un incís. Aquesta expressió Cuenros de Calleja, en realitat existeien. Saturnino Calleja Fernández va nàixer a Burgos en 1853. Eren llibrets de cinc per set centímetres. I va arribar per publicar més de tres milions d’exemplars. Ací va començar la decadència que contínua hui: la gent no llig llibres grossos i cal fer llibres sense notes a peu, primets amb poques pàgines i dibuixets.

Continuem criticant l’expressió vaig de vacances per a carregar piles. A primera vista ja veiem que no té cap sentit. Els humans no anem amb piles i a més si una cosa té en comú els viatges és que et canses molt. Però molt molt.

Crec que el que ens vol dir els que afirmen això són dues coses. Al fet que no volen anar al psicòleg que els diria que això és una ximpleria. I B que durant l’any tenen un desgast bestial i que seria millor canviar de vida, de parella, de família, d’amics o de treball.

L’única solució és creure’ns que si anem de viatge molt lluny carreguem les bateries com si fórem un cotxe elèctric. O híbrid, mig a piles, mig farratge.

Del prejudici al fenomen: BookTok i la redefinició del cànon literari

Vivim en l’imperi de la immediatesa, en un ecosistema digital dissenyat per a l’estímul permanent...

El pròleg d’alcaldia que la nostra revista local mai tindrem Victor Escoin

Anem a suposar què som els alcaldes de Benicàssim, i que l'associació Cultural Ja Vorem ens demana...

Justícia de classe. Els jutges contra la Segona República

De l’àmplia bibliografia sobre la Segona República faltaven estudis sobre el paper de la...

Notes sobre el mite de «tots som Ceuta, tots som espanyols»

Fa tres dies vaig escriure un text[1] criticant la proposta d’Alberto Garzón que els comunistes o...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad