Viatjar per a desconnectar? Vaja parida

26/08/2026

Existeix en la població un fenomen paranormal i és la idea que durant les vacances has d’anar lluny, molt lluny per a desconnectar. És a dir, durant l’any estàs connectat a la parella, els fills, la família, els amics, el treball i tot això és negatiu per la qual necessites tallar amb tot això i anar-te’n.

Propose una idea per si estàs mal connectat i no t’agrada, igual el millor seria fer xicotets canvis en la teua vida. Primer dedicar uns diners a un psicòleg per a saber on estàs mal connectat. Això requereix esforç i diners, perquè la Seguretat Social no cobreix ni un mínim. Prefereix pagar-te la baixa que un psicòleg. Com veiem no és un problema econòmic de l’Estat, és que volen que siguem infeliços. I una vegada tens una certa idea de per on et venen els teus mals, decidir alguns petits canvis. Per exemple, si ets funcionari, demanar un trasllat a un poble xicotet. O divorciar-te. O abandonar els fills en un hospici.

L’altre fenomen paranormal és la idea que has d’anar molt lluny per a carregar les piles. Mai he entès aquest Cuento de Calleja. Farem un incís. Aquesta expressió Cuenros de Calleja, en realitat existeien. Saturnino Calleja Fernández va nàixer a Burgos en 1853. Eren llibrets de cinc per set centímetres. I va arribar per publicar més de tres milions d’exemplars. Ací va començar la decadència que contínua hui: la gent no llig llibres grossos i cal fer llibres sense notes a peu, primets amb poques pàgines i dibuixets.

Continuem criticant l’expressió vaig de vacances per a carregar piles. A primera vista ja veiem que no té cap sentit. Els humans no anem amb piles i a més si una cosa té en comú els viatges és que et canses molt. Però molt molt.

Crec que el que ens vol dir els que afirmen això són dues coses. Al fet que no volen anar al psicòleg que els diria que això és una ximpleria. I B que durant l’any tenen un desgast bestial i que seria millor canviar de vida, de parella, de família, d’amics o de treball.

L’única solució és creure’ns que si anem de viatge molt lluny carreguem les bateries com si fórem un cotxe elèctric. O híbrid, mig a piles, mig farratge.

Christophe Guilluy Los desposeídos. El instinto de supervivencia de las clases populares

Christophe Guilluy Los desposeídos. El instinto de supervivencia de las clases populares. Katz...

Enigmes inquietants d’estiu.

A les velles preguntes: D’on venim? On som? On anem?  Ara hi hem d’afegir nous enigmes, nous pous...

La mentida de la revolució de la IA. Cal que tornem a pujar als arbres

Deixeu que intenti donar la meva opinió en aquesta gran revista digital: l’única revolució real és...

Una nova professió: l’esborrador d’e-mails

Encara que sigui l’únic humà que ho pensi, estic convençut que l’invent dels correus electrònics...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad