Raúl Ocón, treballador de Nissan Recanvis, delegat de CCOO membre del Comitè d’Empresa, ens explica la situació límit que viuen centenars de famílies arran de l’ERO anunciat per Nissan. Una història de silenci empresarial, manca de respecte, dictadura patronal i lluita obrera.
L’entrevista es va realitzar el 9 de maig de 2026, en ple inici del procés de mobilització dels treballadors de Nissan Recanvis i els altres centres de la empresa (centre técnic de Zona Franca i Áreas Flexibles), després de l’anunci d’un ERO que amenaça centenars de llocs de treball. La conversa amb Raúl Ocón reflecteix la tensió, la indignació i la determinació d’una plantilla que no pensa rendir-se davant les ambicions empresarials.
P: Raúl, com comença tot aquest despropòsit?
R: Fa uns 15 dies van començar a córrer rumors de tancament. Sense avisar ningú. Nissan estava intentant buidar el magatzem de Recanvis i traslladar l’activitat a Holanda, tot i que Recanvis té premis com a millor magatzem de Nissan a la UE. Una decisió que no té cap justificació productiva ni econòmica, més enllà de l’intent de NISSAN de concentrar la producció a certes plataformes logístiques. NISSAN va arribar a quadruplicar el moviment rutinari de sortides de material cap a Holanda. Estaven fent un trasllat encobert. El Comitè vam cridar a l’Empresa a una reunió urgent per demanar explicacions. I obtenim el silenci com a resposta.
P: Què fa el Comitè quan veu que l’empresa calla?
R: Els convoquem d’urgència. Ens responen amb un ‘estem reunits’ i no donen cap explicació. Davant el menyspreu, el Comitè decideix convocar vaga indefinida. Quan una empresa no dona la cara, només queda la lluita.
P: I llavors arriba l’ERO. Com us n’assabenteu?
R: Per mediació del Departament de Treball, un dia abans. Nissan anuncia un ERO que podria afectar als 569 treballadors repartits entre Zona Franca Recanvis, El Prat i Port. Una decisió freda, sense diàleg i sense cap respecte per la plantilla. Al final aquest ERO queda en 211 treballadors, afectant especialment Recanvis: 110 acomiadaments sobre 122 treballadors, un 90%, fet que considerem un “tancament camuflat”. Els llocs de treball que es “salvarien” són els tècnics (oficines). En un magatzem…com es justifica “un redimensionament” només amb tècnics al magatzem sense operaris ni logística?
P: L’empresa parla de “redimensionament”. Què en penses?
R: És una excusa. Recanvis té beneficis. La plantilla té una mitjana de 53 anys i molts treballadors arrosseguen seqüeles de dècades de feina dura. Aquí hi han molts “accidents laborals”, moltes patologies derivades de la feina repetitiva i dura a línies de muntatge, magatzems, etc. durant anys i panys. Han acumulat dècades i dècades de beneficis sobre la nostra feina. I així ho agraeixen. Volen desfer-se de treballadors veterans, amb drets i antiguitat. És així de cru. NISSAN s’aprofita de reformes laborals fetes per afavorir les empreses i privilegis obtinguts per tal de destruir la feina estable, i optimitzar beneficis i recursos. I amb beneficis, cosa encara més greu.
P: Com està responent la plantilla?
R: Amb unitat i dignitat. El missatge és clar: Nissan no es tanca. El Comitè prepara un calendari de mobilitzacions i la plantilla està disposada a defensar cada lloc de treball. La plantilla és molt combativa, molt conscient i activa.
P: Nissan té una història de lluita obrera. Això pesa?
R: I tant. A Nissan, quan cal, es para la producció. Recorda que Recanvis és rendible i que el tancament afectaria subcontractes, proveïdors i famílies de tota la comarca. No és només un ERO. És un atac a un model industrial i a un territori.
P: Creieu que això forma part d’un desmantellament més gran?
R: Sí. Fa anys que veiem com desmantellen plantes a Espanya. Hi ha rumors de centralització a Holanda, que deixaria els centres catalans en una situació crítica. És una estratègia global, i nosaltres en paguem les conseqüències.
P: Quins camins hi ha per impedir-ho, aquest desmantellament? Legalment es possible?
R: Bé, fa uns anys, al 2020-2021 amb la lluita a NISSAN contra els anteriors tancaments vam aconseguir prejubilacions i avantatges, per dir-ho així, molt per sobre de la legalitat que marcava el límit. Vam posar un pla sobre la taula de reindustrialització, que finalment ha reeixit amb l’entrada d’EBRO, quedant-se la plantilla llavors acomiadada. La lluita es el camí, és el que podrà impedir el tancament i la defensa de tots els llocs de treball, i és, per tant, la garantia d’èxit, la clau per defensar el nostre futur i el de la indústria a Catalunya.
P: Què demaneu des de Recanvis?
R: Transparència, negociació real i respecte. I sobretot: que Nissan deixi de jugar amb les famílies i amb un centre que funciona. No acceptarem que ens tanquin sense motiu. NO AL TANCAMENT!
P: Raúl, aquests dies entenc que esteu rebent moltes mostres de solidaritat de treballadors i treballadores de moltes empreses, sindicats, organitzacions polítiques i socials. Què en penses? Ajuda a la plantilla i al Comitè com a representants?
R: Sí, per descomptat, i és fonamental. La solidaritat és el que ens dona força per resistir. Cada missatge, cada visita, cada suport públic ens recorda que no estem sols. Quan veus altres treballadors, entitats o col·lectius que s’hi sumen, saps que la lluita és compartida. I això ens fa més forts davant una multinacional que ens vol invisibles i planeja la seva estratègia des d’alguns punts del nord d’Europa. Tenim programades moltes entrevistes a la televisió, ràdios, etc. I la imatge de l’empresa és fonamental per ells. Fer visible la protesta, i fer-ne difusió i solidaritat, és una arma poderosa.
P: Quina és la representació sindical a Nissan? Funcioneu tots a una, en aquests moments? Hi ha unitat?
R: Sí. En aquest moment hi ha unitat total entre CCOO, UGT i USOC. Som 13 representants sindicals (3 CCOO, 5 UGT, 5 USOC). Tots tenim clar que l’objectiu és comú: defensar els llocs de treball i impedir el tancament. Les diferències queden aparcades quan el que està en joc és el futur de centenars de famílies. La unitat sindical és la nostra millor arma: ara som el Comitè, les sigles queden arraconades.
P: Què pot fer la ciutadania per contribuir a aquesta lluita?
R: El més important és que la gent s’informi, que no es cregui el relat oficial de Nissan. Que vingui a les mobilitzacions, que comparteixi el nostre missatge, que ens ajudi a fer soroll. La pressió social és clau. Quan el poble s’aixeca, les empreses tremolen. I aquesta lluita no és només nostra: és per la dignitat de tots els treballadors. Us volem agrair la vostra ajuda i interès per mantenir la solidaritat i informar de les nostres reivindicacions i lluites pel dret al treball. Gràcies de tot cor!
