Doncs ja ha passat un any, i quina millor manera d’acomiadar el 2024 que amb un top de les seves millors pel·lícules?
Vull aclarir abans de començar que, com el seu nom indica, aquest top és de les pel·lícules estrenades a Espanya en 2024, és a dir, per exemple, The Brutalist, de Brady Corbet s’estrena al gener, per tant, queda fora.
Evidentment, és un llistat completament subjectiu i personal. El meu propòsit és el de donar a conèixer les que jo considero millors d’enguany, per a així servir, potser, com a font d’informació, o d’entreteniment, per a curiosos i curioses.
P.D. Aquest any no he tingut temps de veure TOTS els films de 2024, alguns exemples són: Los Destellos, Salve María, Bird o Here. Per tant, hi haurà moltes pel·lícules que no entrin en el top, no perquè no m’agradin, sinó perquè bàsicament no les he vist.
Dit això, comencem amb el top:
40.FLY ME TO THE MOON
Direcció: Greg Berlanti
Crítica de Fly Me to the Moon: La història de l’Apol·lo 11, però com mai s’havia vist. Aquest cop no ho veiem des del punt de vista dels astronautes, sinó des dels ulls de la cap de màrqueting i propaganda de la NASA, Kelly Jones, l’encarregada també, de falsejar l’aterratge a la Lluna des d’un plató per si de cas els astronautes fallessin.
On puc veure-la? Apple TV
39.FURIOSA: DE LA SAGA MAD MAX
Direcció: George Miller
Crítica de Furiosa: Després de Mad Max: Fury Road, amb un gran Tom Hardy, semblava impossible fer res millor, i en efecte, no és que Furiosa sigui millor, però sí que és pura acció durant els 138 minuts que dura el film. No esperava més George Miller. Furiosa és adrenalina, cotxes, soroll de motors i sobretot, molta, molta gasolina. Què més podem demanar?
On puc veure-la? Max
38.LA CASA
Direcció: Álex Montoya
Crítica de La Casa: La Casa és el perfecte exemple d’una pel·lícula petita, senzilla, sense grans localitzacions ni grans pressupostos, però que, amb un bon guió i uns bons actors, aconsegueix transmetre tot allò que es proposa. La idea és senzilla; després de la mort del seu pare, tres germans es reuneixen en l’antiga casa d’estiu (a la que fa temps que no van) per decidir que fer amb ella. Si bé a primera vista pot semblar fàcil, ràpidament veurem com els problemes no tardaran a sortir.
Basada en la novel·la gràfica homònima de Paco Roca.
On puc veure-la? Movistar Plus
37.LA ZONA D’INTERÈS
Direcció: Jonathan Glazer
Crítica de La Zona d’Interès: Glazer proposa una forma completament nova per al cinema de veure al nazisme. No ens trobem davant de grans pel·lícules com podrien ser El Pianista o La Lista de Schindler, al contrari, aquí només veiem una casa al costat d’un camp de concentració i com la família que hi viu dins, fa la seva vida. Ja que, aquí el que importa no és el que es veu, sinó el que sentim. S’escolten les xemeneies, els trets, els crits, l’horror en general. I en contraposició, ens trobem amb una família amb les mateixes preocupacions que podríem tenir qualsevol de nosaltres: cuidar les plantes, la piscina, que els nens estiguin bé… I és que el gran encert d’aquesta pel·lícula és que demostra que en el fons, en aquella casa hi podríem viure qualsevol de nosaltres.
On puc veure-la? Filmin, Movistar Plus
36.INSIDE OUT 2
Direcció: Kelsey Mann
Crítica de Inside Out 2: No esperava molt d’una segona part d’una pel·lícula tan rodona com Inside Out, però em vaig trobar amb un film que, tot i els seus errors, segueix tractant d’una forma plenament conscient de temes importants, com en aquest cas, l’ansietat, però d’una forma realment bonica, amena i fins i tot, divertida per als nens més petits. En això, Disney són els millors. Un llargmetratge que recomano, tant per a nens com per a grans.
On puc veure-la? Disney Plus
35.STRANGE DARLING
Direcció: J.T. Mollner
Crítica de Strange Darling: Després de passar una nit amb un tipus bastant pertorbador, la nostra protagonista, una fantàstica Willa Fitzgerald es veurà embolicada en una persecució, però, qui és el dolent realment?
Strange Darling és, sens dubte, una dels sorpreses de l’any.
Com menys expliqui, millor.
On puc veure-la? Actualment no es troba en cap plataforma.
34.THE ROOM NEXT DOOR
Direcció: Pedro Almodóvar
Crítica de The Room Next Door: Guanyadora del Lleó d’Or a Venècia, ens trobem amb la primera pel·lícula d’Almodóvar rodada en anglès. Un film que va clarament de menys a més, amb unes interpretacions realment extraordinàries de les seves dos protagonistes, Tilda Swinton i Julianne Moore.
Si bé els flashbacks de la primera part no acaben de funcionar, el final i especialment, en el nucli de l’obra Almodóvar aconsegueix emocionar i demostrar que és molt més que pura estètica.
On puc veure-la? Movistar Plus
33.CASA EN FLAMES
Direcció: Dani de la Orden
Crítica de Casa en Flames: Doncs anem a parlar d’un dels hits de l’any que compta amb un repartiment estel·lar (on per mi, destaquen per damunt dels altres Alberto San Juan i Maria Rodriguez Soto).
Un cap de setmana en família que acaba mostrant totes les vergonyes d’una família egocèntrica, egoista i apàtica que sembla que només són capaços de pensar en ells mateixos.
On puc veure-la? Netflix
32.MAY DECEMBER
Direcció: Todd Haynes
Crítica de May December: May December tracta sobre com, vint anys després d’un cas molt mediàtic als Estats Units, es començarà a rodar una pel·lícula sobre la vida d’aquesta família. Elisabeth Berry (Natalie Portman) anirà a visitar-los per intentar entendre millor a Gracie (Julianne Moore), la mare. La visita d’aquesta actriu despertarà sentiments amagats i farà que comenci a haver problemes en la dinàmica familiar.
On puc veure-la? Prime Video
31.LA TERRA PROMESA (THE BASTARD)
Direcció: Nikolaj Arcel
Crítica de La Terra Promesa: Mads Mikkelsen protagonista aquest western fet a Dinamarca. Dic western ja que, tot i ser una pel·lícula d’època (l’acció transcorre en 1755) els codis i el llenguatge d’aquest film són purament els del western. Un llargmetratge que traca sobre l’amor, l’honor i el deure amb un Mads Mikkelsen en plena forma que, de la mà d’Arcel, ens porten la pel·lícula danesa de l’any.
On puc veure-la? Movistar Plus
30.EVIL DOES NOT EXIST
Direcció: Ryûsuke Hamaguchi
Crítica de Evil Does Not Exist: Hamaguchi és un dels directors del panorama japonès més interessants dels últims anys. Amb Drive My Car ja va aconseguir l’Òscar a millor film de llengua no anglesa l’any 2022. Ara, en aquest 2024 ens presenta una proposta completament diferent. Un llargmetratge contemplatiu, poètic en el llenguatge, que opta per defensar l’equilibri amb la natura i el respecte pel medi ambient. En Evil Does Not Exist veiem com tot un poble (i concretament en Takumi i la seva filla) es veu afectat per l’arribada d’una empresa que vol construir un glàmping a prop d’on viuen, afectant la pau i l’harmonia de vilatans.
Una pel·lícula que, si no és pel seu final, estaria molt més a dalt en el rànquing.
On puc veure-la? Filmin
29.KINDS OF KINDNESS
Direcció: Yorgos Lanthimos
Crítica de Kinds of Kindness: Després de Poor Things, em va sorprendre veure que Lanthimos tornés al ring en tan poc temps. Normalment, això no és un bon indicador, però en aquest cas, ens trobem amb un Lanthimos molt més Lanthimos. Què vol dir això? El director grec torna a la fórmula (sense repetir-la) de films com Dogtooth, Llagosta o El Sacrifici del Cérvol Sagrat. Un cinema més hostil, incòmode, fins i tot estrany que l’han popularitzat tant fins a convertir-lo en un dels directors més importats del moment.
On puc veure-la? Disney Plus
28.WICKED
Direcció: Jon M. Chu
Crítica de Wicked: Molt abans de l’arribada de Dorothy Gale (la protagonista de El Mag d’Oz), Elphaba i Glinda estudiaven juntes a la Universitat Shiz, tot i que al principi no s’entenen massa, al final acabaran forjant una amistat. Aquesta primera part de Wicked, explica el primer acte de la famosa obra de Broadway amb el mateix nom.
El millor? La química entre les dues protagonistes, les cançons i el gegant món que ens presenta Chu que s’atreveix fins i tot a plantar 9 milions de tulipes; tota una fita en la creació d’espais i mons cinematogràfics.
On puc veure-la? Actualment no es troba en cap plataforma
27.ALIEN: ROMULUS
Direcció: Fede Álvarez
Crítica de Alien: Romulus: Uns joves aconsegueixen accedir a una nau espacial per a fugir del seu planeta, però ràpidament se n’adonaran que no tot serà tan fàcil com sembla.
Crec que parlo per a tots aquells fans de la saga d’Àlien quan dic que, possiblement aquesta és la millor pel·lícula de la franquícia després de: Àlien, el vuitè passatger i d’Aliens.
Fede Álvarez (director de Possessió Infernal i de No Respiris) aconsegueix ressuscitar una franquícia que molts ja donàvem per perduda, donant-li el seu toc d’autor però sobretot res de trames complicades o impossibles d’entendre no, Álvarez ens ofereix dues hores de metratge de pur entreteniment
On puc veure-la? Disney Plus
26.LOOK BACK
Direcció: Kiyotaka Oshiyama
Crítica de Look Back: Dues amigues que no podrien ser més diferents l’una de l’altra acaben trobant-se, ja que tenen una cosa en comú, l’afició pel manga. Amb una duració de només 50 minuts, Look Back aconsegueix transmetre un missatge realment potent en relació amb la joventut, a la soledat i, sobretot, de l’amistat. Un film amb un rerefons que, acompanyat d’una gran animació fa que aquesta sigui segurament, el millor migmetratge de l’any.
On puc veure-la? Amazon Prime
25.THE WILD ROBOT
Direcció: Chris Sanders
Crítica de The Wild Robot: La història d’un robot que arriba (sense saber com) a una illa on no hi ha rastre de vida humana. Allà, haurà d’adaptar-se a l’entorn que l’envolta i sobretot, als animals que hi habiten, i fins i tot, acabarà fent de mare a una oca. Una història d’aventures, d’amistat i de superació on DreamWorks ens parla també del respecte pel medi ambient, els animals i la natura. Sens dubte, la pel·lícula d’animació de l’any.
On puc veure-la? Actualment no es troba en cap plataforma
24.MARCO
Direcció: Aitor Arregi, Jon Garaño
Crítica de Marco: Els directors de La Trinchera Infinita ara ens porten una de les històries més sorprenents dels últims anys, ja que, Marco, tot i que pot semblar una ficció, està basada en fets reals. Tota la força del film resideix en un Eduard Fernández en estat de gràcia i uns directors, conscients del seu talent, que deixen que la seva actuació sigui la veu cantant en la narrativa del film.
En aquest llargmetratge descobrirem la història d’Enric Marco, un home que va mentir a tot un país dient que havia sigut un supervivent del camp de concentració de Flossenbürg durant la Segona Guerra Mundial.
On puc veure-la? Actualment no es troba en cap plataforma
23.THE FIRST OMEN
Direcció: Arkasha Stevenson
Crítica de La Primera Profecía: Preqüela de La Profecia (1976). Veurem com una jove serà enviada a Roma per iniciar una nova vida al servei de la religió i la fe cristiana. Allà, descobreix una conspiració a dins de la mateixa església per a provocar el naixement del fill del diable, o també, la reencarnació del mal.
Amb una fotografia sublim, una història que no destrossa el llegat de l’anterior, Arkasha Stevenson ens porta una història plena de crits, sang, terror, por i sobretot, diversió per als fans del terror.
On puc veure-la? Disney Plus
22.EL 47
Direcció: Marcel Barrena
Crítica de El 47: A prop de 500.000 persones ja han vist el fenòmen que ha sigut El 47. La pel·lícula de Marcel Barrena pot semblar una història senzilla, i així es mostra, sense pretensions, però dintre de les seves limitacions (explicar la història d’un home que un dia va decidir canviar la ruta de la seva línia d’autobús) s’amaguen moltes més coses. La repressió franquista, l’exclusió per part de l’ajuntament als barris marginals de Barcelona, els moviments i les lluites veïnals i l’acte de rebel·lia de Manolo Vital que va canviar la imatge dels suburbis de la ciutat comtal per sempre.
On puc veure-la? Movistar Plus
21.EL COMTE DE MONTECRISTO
Direcció: Matthieu Delaporte, Alexandre de La Patellière
Crítica de El Comte de Montecristo: Superproducció a la francesa. Els escriptors de la nova saga de Els Tres Mosqueters, ens porten l’adaptació d’un altre clàssic francès, El Comte de Montecristo. Una pel·lícula que aconsegueix estar a l’altura de l’èpica del llibre de Dumas i que no es queda enrere de les produccions de Hollywood.
Una gran pel·lícula de principi a fi que no deixarà indiferent a ningú.
On puc veure-la? Movistar Plus
20.LATE NIGHT WITH THE DEVIL
Direcció: Cameron Cairnes, Colin Cairnes
Crítica de Late Night With the Devil: El gènere de terror està en plena forma, ja que sembla ser un del poc llocs on els directors poden experimentar més i jugar amb les regles fílmiques.
Jack, el presentador (un excel·lent David Dastmalchian), porta com a invitada especial al seu programa a una jove adolescent, única supervivent d’una matança massiva en una església satànica.
L’Últim Late Night, gravat com si estiguéssim veient una emissió d’un programa dels anys setanta, ens mostra com un especial de Halloween va acabar convertint-se en una nit tràgica per a tot l’equip.
On puc veure-la? Filmin
19.POOR THINGS
Direcció: Yorgos Lanthimos
Crítica de Poor Things: Basat en la novel·la del mateix nom, Yorgos Lanthimos ens presenta a una protagonista, Bella Baxter, que està ansiosa per conèixer i saber. Un dia, s’escaparà amb un advocat per començar un viatge per a diferents continents amb l’objectiu d’aprendre el màxim possible.
Una obra crítica i plena de genialitat tant en els diàlegs com en el món que inventa.
On puc veure-la? Disney Plus
18.GLADIATOR 2
Direcció: Ridley Scott
Crítica de Gladiator 2: La seqüela de l’obra mestra que va ser Gladiator. Era impossible superar-la, i Ridley Scott ho sap. És veritat que la trama és bastant inferior en comparació amb la pel·lícula protagonitzada per Russell Crowe, és per això que Scott ens porta un film ple d’acció, amb batalles èpiques, dins i fora del Coliseu i amb un repartiment estel·lar encapçalat per Paul Mescal, Pedro Pascal i Denzel Washington.
On puc veure-la? Actualment no es troba en cap plataforma.
17.ANORA
Direcció: Sean Baker
Crítica de Anora: Una de les clares candidates als Òscars d’aquest any. Anora és un film que recorda a Les Nits de Cabiria de Fellini: una prostituta que s’enamora d’un home ric. Al principi pot semblar un conte de fades, però Sean Baker s’encarrega del fet que ràpidament ens adonem que, aquesta història no acabarà bé. Un rus malcriat, una família estricte i maleducada i (com és típic en el cine de Baker) un personatge secundari (el guardaespatlles) que comença semblant un extra i que acaba convertint-se en un dels protagonistes.
Mikey Madison ens brinda també, una de les interpretacions de l’any.
On puc veure-la? Actualment no es troba en cap plataforma.
16.JUROR NÚM 2
Direcció: Clint Eastwood
Crítica de Jurado Núm 2: La que pot ser l’última pel·lícula del llegendari Eastwood. Una pel·lícula de tall clàssic, un bon guió i bones interpretacions, no li cal més a Eastwood per mostrar-nos una forta crítica als Estats Units i, també, per reafirmar-se com un dels millors directors de la seva generació.
Si bé no està a l’altura de films com Sense Perdó o Mystic River, Jurado Num 2 segueix sent un film tremendament interessant i amb un final realment rodó.
On puc veure-la? Max
On puc veure-la? Actualment no es troba en cap plataforma.
15.LA ESTRELLA AZUL
Direcció: Javier Macipe
Crítica de La Estrella Azul: L’òpera prima de Javier Macipe ens porta a viure la vida de Mauricio Aznar, un famós rocker espanyol que va viatjar per Llatinoamèrica per intentar trobar-se a si mateix i un estil propi. Un film bonic, tractat amb molt de respecte i amb un estil que fa que Javier Macipe sigui un dels directors a seguir en els pròxims anys. Sens dubte, la pel·lícula espanyola de l’any.
On puc veure-la? Filmin, Movistar Plus
14.SEMPRE ENS QUEDARÀ DEMÀ
Direcció: Paola Cortellesi
Crítica de Sempre Ens Quedarà Demà: Paolla Cortellesi dirigeix, escriu i protagonitza aquest film en blanc i negre que ens parla de l’opressió, del maltractament i del masclisme que vivien les dones a la Itàlia de després de la guerra. Tot fet amb molt de tacte però també amb humor, ja que aquesta pel·lícula, en els moments de més maltractament físic Paola Cortellesi fa el que molt pocs directors o directores haguessin fet, converteix la violència en un número musical.
On puc veure-la? Movistar Plus
13.DREAM SCENARIO
Direcció: Kristoffer Borgli
Crítica de Dream Scenario: Quin gran any per als fans de Nicolas Cage. L’actor segueix demostrant per què és clarament el millor pitjor actor del món, tant que dues pel·lícules seves han entrat aquest any en el top.
Aquí, Cage interpreta a un professor avorrit, un pare de família sense gaires preocupacions, un home gris, però de sobte, tot el món, sense saber per què, començarà a somiar amb ell. Cosa que provocarà que ràpidament es converteixi en l’home més famós del planeta.
On puc veure-la? Movistar Plus
12.NOSFERATU
Direcció: Robert Eggers
Crítica de Nosferatu: El director de The Witch ara ens porta a la pantalla gran una de les figures més mítiques del cinema. Eggers fa gala d’una gran posada en escena i d’una ambientació com poques altres versions del monstre han sigut capaces de fer. Tot i això, també cal destacar que, possiblement és el film més fred d’Eggers en el sentit que, o almenys per a mi, no aconsegueix una narrativa que iguali el món que crea, cosa que provoca un seguit d’imatges realment potents però sense substància. Tot sumat a la seva excessiva duració, i que tampoc aporta massa novetats respecte a l’original, fa que la que havia de ser una de les pel·lícules de l’any no aconsegueix arribar al top cinc.
On puc veure-la? Actualment no es troba en cap plataforma.
11.HORIZON: AN AMERICAN SAGA
Direcció: Kevin Costner
Crítica de Horizon: An American Saga: Ho sé, ho sé. A ningú més li ha agradat, però és que m’és igual, Horizon és una gran pel·lícula! De fet, tots els westerns són bons, però és que, un wester amb Kevin Costner? Dirigit per Kevin Costner? Escrit per Kevin Costner? No en vull més. No necessito més. Horizon és sens dubte, el film més infravalorat de l’any.
És cert que està més estructurat quasi com si fos una sèrie que com si fos un llargmetratge, i que fer una pel·lícula de tres hores només per presentar uns personatges pot ser una mica massa, i també que li falta una mica per arribar a ser tan èpica com vol ser, però no puc esperar al fet que arribi (si arriba) una segona, tercera, quarta i cinquena part. Llarga vida a Kevin Costner!
On puc veure-la? Max, Movistar Plus
10.CIVIL WAR
Direcció: Alex Garland
Crítica de Civil War: Alex Garland (director de Ex Machina) ens porta a un futur no tan llunyà, on Estats Units està completament dividida en dos bàndols enfrontats en una terrible guerra civil. Enmig d’aquest panorama, un grup de periodistes recorrerà mig país per anar a Washington a intentar aconseguir una entrevista amb el president abans que el matin.
Tot i que no surti més de deu minuts, per mi el millor de la pel·lícula és un Jesse Plemons que en l’única escena en què surt es menja completament la pantalla i crea una de les escenes més terrorífiques i tenses de l’any.
On puc veure-la? Movistar Plus
9.CHALLENGERS
Direcció: Luca Guadagnino
Crítica de Challengers: L’última pel·lícula de Guadagnino ens retrata la competitiva vida del tenis amb la història de Tashi (Zendaya) una exjugadora que ara s’ha convertit en l’entrenadora del seu marit, Art (Mike Faist). Aquest, després de diverses derrotes, s’inscriu en un torneig de menor nivell per intentar recuperar la confiança en el seu joc, allà es trobarà amb en Patrick (Josh O’Connor) un antic amic seu i, també, un antiga parella de Tashi.
On puc veure-la? Amazon Prime.
8.PARTHENOPE
Direcció: Paolo Sorrentino
Crítica de Parthenope: Sorrentino torna a Nàpols i sembla que ja no hi marxarà mai. En Parthenope seguirem la vida de la seva protagonista des dels anys cinquanta fins a l’actualitat.
Cal dir que no és un film per a tothom, segurament només els més admiradors de l’obra del director italià podran sentir cert afecte per a aquest llargmetratge de més de dues hores, ja que, com li passa molts cops a Sorrentino, aquest no és un film perfecte. De fet, és bastant irregular. I segurament per aquells poc acostumats a les patinades del director pot fer-se una pel·lícula difícil o fins i tot, estranya ja que té moments molt bons, però moments molt dolents.
Però una cosa està clara, Sorrentino, tot i els seus defectes, segueix sent el director italià més important dels últims anys.
7.CONCLAVE
Direcció: Edward Berger
Crítica de Conclave: El director de Sense Novetats en el Front ens porta ara aquest thriller a dins de les portes del vaticà. Berger ens mostra tot el procés (els pactes, les traïcions, les converses…) que passa d’ençà que mor un papa fins a escollir el següent.
Amb un Ralph Fiennes magistral i amb uns actors secundaris realment bons, Conclave es postula com una de les pel·lícules preferides per als Òscars d’aquest any. Amb una gran fotografia i un final que a mi em funciona a la perfecció (tot i les fortes crítiques que està rebent).
On puc veure-la? Actualment no es troba en cap plataforma.
6.PERFECT DAYS
Direcció: Wim Wenders
Crítica de Perfect Days: El perfecte exemple de com fer del que és quotidià allò extraordinari. Perfect Days és una pel·lícula petita, sense pretensions, i és aquí on emociona.
Un simple netejador de lavabos a Tòquio que sembla satisfet amb la seva vida, que li agrada fer fotos i gaudir de la natura, però, a mesura que avanci la pel·lícula, anirem descobrint a poc a poc, el seu passat.
Perfect Days es pren el seu temps, és cert que pot semblar lenta a primera vista, però és exactament com hauria de ser, igual que el seu protagonista, un home que es dedica a viure sense pressa i a contemplar el món des del seu banc.
On puc veure-la? Movistar Plus
5.LONGLEGS
Direcció: Osgood Perkins
Crítica de Longlegs: Una pel·lícula que recorda en moments a Seven o a Zodiak, amb una policia que va sempre per darrere de l’assassí en el sentit que sembla que el dolent sempre va dos passos per davant, però és que aquest dolent no és altre que el puto (perdó per l’expressió) Nicolas Cage!
Harker (la investigadora de l’FBI) a mesura que es vagi endinsant en la investigació s’adonarà que aquests assassinats tenen alguna vinculació amb ella: qui està perseguint a qui?
La peli de terror de l’any!
On puc veure-la? Actualment no es troba en cap plataforma.
4.LA QUIMERA
Direcció: Alice Rohrwacher
Crítica de La Quimera: Ens trobem davant d’una banda de lladres de tombes que només aspiren a ser rics, a fugir de la pobra vida que tenen, però un dels seus integrants no pensa igual, Arthur (Josh O’Connor) busca trobar a Benjamina, la dona que va perdre. Arthur buscarà trobar-la dintre de les profunditats de la terra, entre la vida i la mort, per poder retrobar-se amb la seva estimada.
Un film que recorda a l’època daurada del italià amb grans interpretacions i una forta crítica al capitalisme.
On puc veure-la? Movistar Plus
3.THE HOLDOVERS
Direcció: Alexander Payne
Crítica de The Holdovers: Paul (Paul Giamatti) és un professor d’una prestigiosa Universitat de Nova Anglaterra, un any, es veu obligat a quedar-se al campus amb aquells alumnes que no tenen on anar durant les vacances de Nadal. Paul és un professor malhumorat, i al principi la convivència no és fàcil, però al final, acabarà creant una bonica relació amb la cuinera de la Universitat, Mary, que acaba de perdre un fill a la guerra de Vietnam i amb Angus, un jove estudiant amb els seus propis traumes.
Tots tres personatges, tan diferents de primera vista, acabaran creant un vincle realment especial.
Per mi, Paul Giamatti mereixia l’Oscar a millor actor en l’edició de l’any passat.
On puc veure-la? Movistar Plus
2.THE SUBSTANCE
Direcció: Coralie Fargeat
Crítica de The Substance: The Substance és una pel·lícula que ningú esperava a principis d’any, però que, des de la seva estrena al festival de Cannes es va convertir en un dels films més interessants de la temporada. Guanyadora del premi al millor guió en el mateix festival, The Substance és una mostra més de què el cinema de gènere està en plena forma.
Aquest llargmetratge amb pinzellades de Kubrick i de Cronenberg, tracta sobre un producte que promet crear un altre “tu”, però més jove, més atractiu, més perfecte, en resum, millor.
Un clàssic de gènere instantani.
On puc veure-la? Actualment no es troba en cap plataforma
1.DUNE 2
Direcció: Denis Villeneuve
Crítica de Dune 2: Dune 2 és la consagració de Denis Villeneuve com un dels directors de ciència-ficció més importants no només de les últimes dècades, sinó de la història. El director d’Arrival i Blade Runner 2049 ara ens porta la continuació de la saga de Paul Atreides.
En Dune 2 veurem el viatge de Paul, que després d’unir-se als Fremen intentarà evitar el terrible futur que veu en les seves visions: una guerra santa per tota la galàxia.
Sense discussió, la millor pel·li de l’any.
P.D. En 2026 s’estrenarà Dune 3, veurem que ens porta Villeneuve i si aconsegueix mantenir el mateix nivell que fins ara amb la saga dels llibres de Frank Herbert.
On puc veure-la? Max, Movistar Plus
I fins aquí el top.
Bon any a tots!
