Arturo Burdeus Piquer
Professor de secundària
Després de 15 anys dedicat a l’educació formal i no formal al territori valencià puc afirmar que sí, aquesta situació es distinta i sí, han canviat moltes coses en els darrers 15 anys.
Des del dia 11 de maig estem vivint una vaga indefinida per part del professorat públic valencià de tots el nivells educatius no universitaris. Així escoles de primer cicle d’infaltil 0-3 anys, escoles d’infantil i primària, Institus d’educació secundària, batxillerat i cicles formatius, escoles oficials d’idiomes, escoles de música i dança i escoles d’art i disseny han paralitzat el seu normal funcionament per tal de fer visible allò que fins ara s’ha normalitzat i que no ho és.
Aquest vaga no és un fet puntual que de sobte aparega com si d’un bolet es tractara. Aquesta vaga es un crit per part d’un col·lectiu que veu com el món canvia a una velocitat impossible de seguir per una administració excessivament burocràtica i sobrepassada què tracta de resoldre malalties de complicada curació amb mètodes de primers auxilis i materials insuficient i així queda clar: l’escola pública esta malalta i amb aquestes cures es mor.
Però perquè aquesta vaga ara?
Aquest vaga es produeix després de dos vagues d’un dia durant aquest crus una a l’octubre i l’altra al maig. En ambdós ocasions les cinc organitzacions sindicals principals al nostre territori van demanar a la Consellera Carmen Ortí que es sentara amb ells per a poder parlar de les principals reclamacions per part de la comunitat educativa. En cap d’aquelles dues ocasions la consellera es va sentar ni va mostrar cap interès per les propostes realitzades pels representats del professorat.
Quins punts principalment es reclamen?
Principalment es reclamen sis línies d’actuació, us posaré exemples que jo mateix visc al meu entorn més directe: personal, amb un acord de plantilles revocat pel tribunal de justícia de la Comunitat Valenciana, al meu centre hem passat de 200 a 176 docents en dos anys i amb una retallada en l’oferta de places per a les oposicions com feia anys, a l’especialitat d’economia l’any passat es van oferir zero places, Infraestructures i recursos, amb una segona fase del pla edificant que no arriva mai amb centres a meitat construir, al meu voltant tenim exeples com l’IES de Moncofa que no arriva mai i col·lapsa altres centres del voltant o l’IES Jaume I de Borriana, en barracons ja fa més de sis anys, reducció de ràtios, no més de 25 alumnes a l’ESO i 30 al batxillerat com marca la normativa estatal, actualment tenim grups de l’ESO amb 31 alumnes i grups de batxillerat amb 37 en aules pensades per a menys capacitat, millors condicions laborals, amb pagues extres retallades i congelades des de fa més de deu anys, amb un complement autonòmic que no s’actualitza i amb greuges per al professorat interí que no cobra l’estiu a pesar de treballar any rere any en la borsa de forma ininterrompuda més de deu anys, menyspreu al Valencià, amb eliminació de títols com el Diploma de mestre o la capacitació en Valencià, ja no com a requisit sinó tan sols com a mèrit per a unes oposicions, per no parlar de la llei de llibertat educativa que sols segrega a l’alumnat i deficulta l’elaboració de grups heterogenis als diferents nivells i finalment la burocràcia, molt relacionada amb el personal, ja que les lleis encara que amb un esperit molt noble carreguen de feina al docent fins un punt on fem quasi de tot menys preparar i donar les nostres assignatures, així, protocols d’assetjament, materials ACIS*, adaptacions a alumnat NESE**, acollida a alumnat nouvinguts, consells orientadors de final d’etapa… es fa molt difícil poder atendre la diversitat d’alumnat amb els recursos existents, tant materials com especialment humans.
Amb tot, la situació de l’educació al nostre territori es distinta i necessita d’una estratègia distinta per a afrontar els reptes del futur. Però principalment es necessita creu en ella i invertir en recursos materials i personals apostant per atraure talent de qualitat. Posant en valor la nostra cultura i defensant l’educació com un trampolí social que iguala les oportunitats de les persones i permet millorar el capital humà fent de la nostra societat una societat més rica, preparada i fonamentalment més humana.
Hui ens estem demostrant que si ens organitzem, eixim al carrer i participem podem modificar el nostre entorn, cadascú en el seu àmbit i crear entre totes les persones que formen una comunitat un lloc millor on viure i un futur amb més esperança per a aquells que ens segueixen.
Seguirem ensenyant que amb esforç, compromís i treball es aconsegueix allò que et proposes.
Ens veiem a les aules
*ACI significa Adaptació Curricular Individualitzada. Cuando s’afegeix la “S” (ACIS), fa referència a les Adaptacions Curriculars Individualitzades Significatives
** Les NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu)
