A les velles preguntes: D’on venim? On som? On anem? Ara hi hem d’afegir nous enigmes, nous pous insondables. Es nota que estic de vacances i em puc dedicar a reflexions profundes.
Comencem pel tradicional enigma de la llum de la nevera. Com sabem que la bombeta de la nevera s’apaga quan la tanquem? És que algú s’hi ha quedat a dins per comprovar que en realitat no continuem pagant a les elèctriques per una llum innecessària? Ho vaig escriure l’any passat i encara ningú no m’ha comunicat la resposta.
El segon enigma es refereix als SMS. On van a parar els SMS que envies sense voler a un telèfon fix? Els desvien tots a casa del “Vil Gueits”? Desapareixen? Es transformen? Els guarden en un arxiu de SMS que no rep ningú. Quants SMS hi ha en aquest magatzem que anaven dirigits a nosaltres i que mai ens han arribat? Potser algun hagués fet que la nostra vida canviés totalment, i ara s’està allí, sense que ningú l’hagi llegit mai. Pensareu, ja ningú envia SMS. Esteu malencaminats. Els bancs i el sistema de salut els fa servir per validar les vostres operacions.
El tercer es refereix als e-mail que envies i que sembla que mai reben resposta. El telèfon era molt millor, si trucaves i parlaves amb una persona almenys era impossible que després digués que no havia parlat amb tu, corria el risc de tenir fama de sonat. Ara amb els mails la cosa ha empitjorat. Crec que hi ha molta gent que l’únic que fa quan engega un ordinador és esborrar els mails abans d’obrir-los. D’això en diuen l’era de la comunicació. Milions de persones escrivint correus i milions esborrant-los. A aquest estrany fenomen hi hem dedicat aquest any un article sencer
El quart es refereix als blogs. Quan un bloguer es mor, quant de temps estarà penjat aquell bloc mort? Hi ha cementiris digitals? Qui se n’ocupa? Hi ha al final un enterramorts d’arxius digitals que borra els blocs dels morts? No en conec cap, però m’han dit que n’hi ha algun.
El cinquè es refereix a la dona que des del satèl·lit va mirant per quina carretera vas i t’avisa cap a on has d’anar en cada encreuament. D’on és? Per quina empresa treballa? Quants dies s’està allí dalt? És la versió postmoderna de l’àngel de la guarda? Quan baixa a qui li hem de preguntar per on he d’anar en la vida? Si baixa es converteix en la dona de la corba?
Bé amics, fins a les vacances d’agost de l’any 2027
