Escric aquestes notes quan Robert Francis Prevost surt de Madrid està a punt d’arribar a Catalunya. Aquest article fins i tot seria més crític si ho realitzara d’ací a unes hores sentint el Papa i a les autoritats. Parteixo d’aquesta idea de Bertrand Russell:
El més important del cristianisme, des d’un punt de vista social i històric, no és Crist, sinó l’Església…
Espanya a poc a poc s’està tornant laica i republicana. Els ciutadans especialment els joves es declaren majoritàriament com a ateus o agnòstics. I la majoria com a no religiosos. Anem a les dades (CIS) la religió catòlica la practica el 18% dels espanyols —altre 36,3% es declara catòlic no practicant. Aquest concepte utilitzat durant mig segle de “catòlic no practicant,” pel fet que s’haja utilitzat molt, no deixa de ser una parida immensa. A veure, o ets catòlic o no. Seria el mateix que dir estic un poc embarassada.
Una idea que no practiques és que t’importa un rave. L’únic cas amb el qual es pot comparar és el concepte “socialista no practicant”. Hi ha molts d’aquests: Felipe González, Alfonso Guerra, Guillermo Fernández Vara, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, José Bono, Joaquin Leguina, Emiliano García-Page, Susana Díaz i no acabaríem. No sé si abans d’accedir al poder aquesta gent del PSOE eren socialistes, ara segur que no. Ara són de l’empresa que els pague més.
Bé no ens desviem. Prevost arriba a un país ple de dirigents passerells. A veure si ens entenem, és veritat que a alguna gent d’esquerres el fet que s’enfronte a Trump i parle bé de la regularització de la immigració els provoca una certa simpatia. Però és molt transitòria.
Tot progrés moral realitzat en el món, ha sigut obstaculitzat constantment per les esglésies organitzades del món. Dic deliberadament que la religió cristiana, tal com està organitzada a les seues esglésies ha sigut, i és encara, la principal enemiga del progrés moral del món.
Bertrand Russell
Si aquesta gent ens manara, el matrimoni seriosa per a tota la vida; les dones no tindrien cap dret com no el tenen en l’estat pontifici, ni en la pròpia església on no hi ha ni una obispa, ni cardenala. Ni una. Els gais i lesbianes haurien de tornar a l’armari (i amb ells tots els LGTBIQ+). L’eutanàsia estaria prohibida. Les dones tindrien prohibit avortar i ho farien en barraques clandestines jugant-se la vida. No hi hauria llibertat de consciència i les altres religions estarien prohibides i els ateus estaríem perseguits.
Creuen que, si tingueren l’omnipotència i l’omnisciència i milions d’anys per a perfeccionar el món, no produirien res millor que el Ku-Klux-Klan o els feixistes?”
Bertrand Russell
A les escoles tots els xiquets serien adoctrinats en els dogmes catòlics. Ah! Clar ara només uns quants.
Voldria veure un món el qual l’educació tendisca a la llibertat mental en lloc de tancar la ment de la joventut en la rígida armadura del dogma, calculat per a protegir-la durant tota la seua vida contra els dards de la prova imparcial. El món necessita ments i cors oberts, i aquests no poden derivar-se de rígids sistemes, ja siguen vells o nous.
Bertrand Russell
L’església posa al seu nom, és a dir roba, edificis importants entre ells la Mesquita de Córdoba. És a dir, vol fer-nos creure que la mesquita la van construir ells, quan l’església ni existia. Pretenen que ens creguem que els catòlics construïen mesquites. Per a no parlar dels casos de pederàstia. Tan difícil és expulsar als capellans pederastes i denunciar-los en els jutjats civils?
Aquests dies les autoritats civils han rendit homenatge a Prevost. En uns actes de servilisme i humiliació institucional difícil d’imaginar. Fins i tot l’han convidat a parlar en el Congrés dels Diputats on ha esmenat la plana a lleis eixides de la voluntat popular: ha criticat les lleis de l’avortament i de l’eutanàsia. És de molt mala educació.
En un país on, excepte els governs, ja ningú fa cas a la Conferència Episcopal Espanyola, no està en el debat públic la necessitat d’acabar amb el Concordat franquista, i els acords concordataris de dubtosa constitucionalitat. Són covards.
A Catalunya només un 8% es casa per l’església. Atès el fet que la majoria dels quals dels que viuran en parella no es casen, probablement del conjunt de parelles, només un 2% es casa segons el ritual catòlic. Només un 14% en la declaració de la renda posa la creu a l’església. El 86% no. Ell problema és que, si poses “Altres assumptes socials”, també van a l’Església. Una autèntica vergonya i estafa.
En fi, aquests dies l’Estat, amb els diners dels ateus, paga una quantitat desorbitant de diners per a rebre un dirigent d’una confessió religiosa.
Cal dir que per a la majoria de persones, no existeixen els llibres sagrats, que les religions són una invenció humana i que efectivament estem fins als nassos de tanta superstició. [1]
La meua opinió sobre la religió és la de Lucreci. La considere com una malaltia nascuda de la por, i com una font d’indicible misèria per a la raça humana.
Bertrand Russell
[1] Bertrand Russell: “Por qué no soy cristiano”. Edhasa, Barcelona, 1979, p. 34
