Notes de societat 2

9/07/2024

“El Partit Laborista ha arrasat aquest dijous en les eleccions generals del Regne Unit, i Keir Starmer prendrà possessió en unes hores com a primer ministre”, diu el titular d’eldiario.es. Keir Starmer. I qui és Keir Starmer? Un polític estrany, una aposta avorrida, sense encants aparents, no arribe a entendre com és que l’han elegit com a candidat (mai entenc res), però ha resultat ser l’única alternativa europea seriosa als avanços de l’extrema dreta. I en un context dur: Anglaterra està malament, el Brexit no ha estat per res un èxit. I, què s’ha ofert? Un projecte modest, moderat: “alleugerar les llistes d’espera de la sanitat pública amb més recursos, donar més diners a les escoles públiques, construir més d’un milió d’habitatges i omplir un milió de sots a l’any”. No ha enamorat amb un projecte esperançador. Sols ha estat un poc realista. Era el menys dolent i no ha intentat amagar-ho. I la gent l’ha elegit. Ens ha de fer pensar. Igual estem jugant excessivament al discurs de la dreta. O volent arribar molt prompte (i deixant enrere a molta gent).

Em quede amb dues de les frases del primer discurs del nou primer ministre: “La gent ha parlat, estan preparats per acabar amb la política de l’espectacle i tornar a la política com a servici públic. (…) Heu votat. Ara ens toca complir”. Servei públic. Gestió. Toca ara assumir que és el temps de la gestió? Recorde que en la meua etapa com a responsable polític parlava del lògic i de l’ideològic. Hi havia tant a fer a nivell estructural, el lògic (crear una xarxa de professionals en tot el territori, en el meu cas), que no tenia molt temps/recursos per altres temes. Fins i tot sabia que l’esforç havia d’estar en treball/habitatge/vulnerabilitat (però no eren les meues competències concretes). Pot ser que hi haja moments per a enamorar (o possibilitats), però segur que la majoria de la gent demana serietat i seguretat. I allí ve la segona frase: “Que ningú s’equivoque, estem davant la gran prova per a aquesta era: la lluita per la confiança és la batalla que defineix la nostra era”. Recuperar la confiança.

I, tornant a qui és Keir Starmer, voldria apuntar que des de fa un temps més que llegir la premsa, “seguisc” a alguns periodistes (la tecnologia m’ajuda avisant dels seus escriptors), i una d’elles, María Ramírez, d’eldiario.es, em descobreix la realitat anglesa des de punts de vista quotidians, m’abellix llegir-la. I ella em va fer interessar per Keir. Hem de saber elegir a qui escoltem.

La dignitat del 304

El món del  futbol ens està llançant notícies rellevants alienes a l'esport en sí. Sembla que...

La democràcia és un bé sempre jove

Ángela Abós, Catedràtica l'institut de Llengua i Literatura, ha ocupat multitud de càrrecs...

La responsabilitat de viure

 Algú em va dir ahir que estàvem canviant el món. No crec que siga cert, perquè afortunadament ja...

De dos en dos i de quatre en quatre. Reptes per a una nova esquerra de sempre

En el marc de les XX Jornades UPEC "Idees per rescatar el futur", el rector emèrit de la UPEC i...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.    Configurar i més informació
Privacidad