La meua experiència a l’Institut Valencià de la Joventut, 2015-2023

29/02/2024

He format part de l’anomenat «Govern del Botànic» de la Generalitat Valenciana durant els uit anys que ha durat. Ha estat una etapa (més) de la meua vida… diferent, inesperada, no desitjada, disfrutada, assumida, atropellada, realista, interessant, dura… també meravellosa.

Una etapa en la qual vaig ser nomenat responsable de l’Institut Valencià de la Joventut, l’IVAJ, per  Mónica Oltra, la vicepresidenta del Govern, sense que ens coneguérem i sabent que no soc del seu partit. Volia gent de fiar i professional per aportar solucions. Agraïsc enormement als qui li proposaren el meu nom i, sobretot a ella, per confiar amb mi i permetre’m realitzar tot el que hem fet. Sense ella, ho tinc clar, haguera estat molt difícil passar d’11 a 31 milions d’€ de pressupost a l’IVAJ.  

És evident que tot o quasi tot el que hem impulsat aquests anys des de l’IVAJ estava en l’essència del que hem estat fent tota la vida en els nostres moviments i associacions:

1. Creure en la gent jove. I creure vol dir escoltar-los. Deixar-los fer (inclús deixar-los que s’equivoquen).

2. Creure que el nostre paper és acompanyar-los. No dirigir-los. No oferir activitats. Facilitar. I… ser exemple, estar també implicats en la millora de la realitat.

3. Creure que s’ha de partir de la realitat que coneixen, de les problemàtiques que tenen, d’ací deu néixer la motivació.

4. I que la solució no potser individual, que junts podem aconseguir-ho. Agrupar-nos.

5. Creure que l’educació és el camí, i que l’espai de l’educació formal, el «fora de l’escola» té un gran potencial: Activitat no obligatòria, assumint responsabilitats, amb altra gent com tu…

6. I que és a l’adolescència el moment més important. Que cal promoure moviments d’infància, que cal facilitar estructures per a grups de joves, però sempre s’ha de tindre clar que l’actuació principal és en l’edat amb més confusió, amb més necessitats dels iguals, amb més iniciacions.

7. I, ja posats, que l’administració deu facilitar que siguen les associacions les que lideren aquestes actuacions, perquè aporten molta més implicació i compromís.

I amb tot açò en el cap, i sense un pla per expandir-ho per tot el territori, et trobes davant d’un munt de recursos, humans, econòmics i tècnics, i amb una responsabilitat que gestionar.

Què hem pogut tirar endavant?

1. Una Llei de joventut, la 15/2017, que diu, entre altres propostes, que el treball amb joves es fa als municipis. I diu que deu pagar-ho l’administració competent, la Comunitat Autònoma. Que obliga a crear plans joves locals i a fer-los junts a les persones joves amb els fòrums joves. Que reforça els Consells de joventut. Que reconeix els professionals de joventut. Que crea la Comissió Interdepartamental de Joventut a la Generalitat. Que parla d’educació en la participació i diu que aquest és el seu principal objectiu: «fomentant la participació activa en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural», desenvolupant l’article 48 de la Constitució Espanyola.

2. Una Estratègia Valenciana de Joventut, l’EVJ 2019-2023, que busca coordinar totes les polítiques de joventut: les de la Generalitat (en tots els seus departaments) i les dels ajuntaments, que crea el marc teòric de què és treballar en joves i que concreta les ferramentes per desenvolupar-lo. Un text molt didàctic i motivador. Amb una segona part d’eixos i objectius generats a partir de les veus joves, als que li faltaren indicadors.

3. La Xarxa Jove, la concreció més clara i potent de la Llei i de l’Estratègia. Tal com diu la Llei: «el sistema públic valencià de serveis a la joventut», és «d’interés general per a la Comunitat Valenciana». Amb un Pla Concertat de Joventut, 2019-2023,que ha propiciat la contractació de més de 300 professionals a tot el territori. Amb «obligació» de coordinar-se.

4. Posicionar l’oci educatiu, l’educació no formal, com el nostre camp de treball. Almenys, entre la gent del món de joventut: professionals, associacions, empreses, inclús regidories.

5. Alguns programes, com el Jove Oportunitat, que prioritza als més vulnerables, als que l’educació formal no acaba d’oferir-los una oportunitat. O M’importa, amb recursos tècnics compromesos amb la realitat: «No em toques el whatsapp», campanya de prevenció de violència contra les dones; «Lligams», manual per la prevenció de l’extremisme violent; En marxa per la Inclusió, amb EAPN – Comunitat Valenciana, transmissió de valors solidaris, de la diversitat i el voluntariat entre joves; Exili Il·lustrat, sobre els nostres refugiats o Amb les refugiades, 10 pòsters en suport a les persones migrants, entre altres.

I, a més a més: Millorar les instal·lacions juvenils, comprar-ne una nova, alberg Serra Mariola, fer gratuït el Carnet Jove, promoure la Càtedra de Joventut a la Universitat de València, iniciar l’Observatori de joventut

Però hem tingut dificultats, algunes insalvables, altres que hem pogut pal·liar:

2. 1. La dificultat de trobar professionals que entengueren el que és treballar amb gent jove, sense aquest caràcter paternalista, consumista i adultocentrista que ens han dit que és el que cal fer servir.

2. La dificultat que els responsables polítics entengueren la importància d’apostar pel futur del seu poble, que invertir en joventut és la millor inversió, que escoltar a les persones joves és treballar amb elles, no cal organitzar grans actes, cal deixar que els organitzen ells i elles.

3. L’administració, i alguna part del funcionariat, ja fa temps que ha oblidat que està al servei de la ciutadania i burocratitza els processos, inclús els més irrellevants. Utilitza uns llenguatges i procediments que impedeixen a les persones tindre una relació normalitzada amb ella. I, el que és pitjor, considera a les iniciatives ciutadanes, el món associatiu, com si l’interés econòmic fos l’únic objectiu.

4. Un treball que es basa en la creació de vincles amb la gent jove, per crear confiança, no pot estar condicionat per subvencions anuals. Ni el cicle vital dels processos amb joves és l’any natural, més aviat el curs escolar. Ni tots els grups de joves acaben sent una associació i tenint un CIF, però fan activitats i hauríem de poder facilitar-los recursos. Però les lleis estan fetes des d’altes perspectives i amb altres objectius.

5. No estem acostumats a treball en xarxa i no ho valorem prou. La importància d’intercanviar experiències, de treballar conjuntament el territori on es meneja la joventut, de sentir-nos acompanyats, de sentir-nos parts d’un projecte comú, és més que necessària en la precarietat de recursos i de formació que solem tindre.

6. La compartimentació de les administracions tampoc ajuda molt.

7. El no escriure el que fem, el no trobar espais de reflexió, no sistematitzar, no avaluar, no estudiar la realitat…

I veient aquestes dificultats, organitzarem en novembre de 2022, un congrés, Polítiques PostZ, on resumírem el que havíem fet i els futurs que veiem necessaris, i un poc amb les conclusions:

1. Una nova Estratègia de Joventut, que continue el treball iniciat, que implique a tota la Generalitat, que siga consensuada amb la gent jove i els professionals, i incorpore indicadors i els pressupostos concrets.

2. Consolidar la Xarxa Jove, amb un primer pas, un decret, que incorpore Joventut com una part més dels Contractes Programa que la Generalitat signa amb els ajuntaments i que permeta assegurar quatre anys de treball seguits. I, en un segon pas, una nova llei, que la transforme en estructural (que siga obligatori per a les entitats locals tindre professionals de joventut). 

3. Crear un Sistema Públic d’Oci Educatiu: no val oferir «extraescolars», ni «activitats  per a joves», ni llocs on «puguen passar el temps», cal convertir cert temps lliure en oci educatiu, amb objectius pedagògics (els mateixos que hauria d’estar buscant l’escola) i sent prioritàriament inclusiu (no oblidar als que no tenen recursos). I això sols es pot fer amb una aliança comptant amb tots els que ja estan aportant en aquesta direcció: moviments juvenils, el món de l’esport i el de la cultura, les diferents associacions: festes, socials, dones… 

4. Promoure una reconversió de les formacions de professionals que entenguen què és escoltar i acompanyar.

5. Fer que funcionen els instruments que nomena la Llei actual: Una Xarxa virtual que ens facilite el seguiment i la coordinació a la Xarxa Jove; un Observatori de Joventut que lidere estudis periòdics de joventut (inclús amb la col·laboració de tota la Xarxa Jove) i que recopile els «mapes» dels que parla l’EVJ i ens permeta adaptar-nos a la realitat i millorar, amb dades, la nostra intervenció; una Comissió Interdepartamental de Joventut, que veritablement coordine i controle les polítiques de joventut de la Generalitat…  

6. I seguir reforçant el moviment associatiu, però amb la intenció que professionalitze, en el sentit que millore, la seua intervenció, de cara al fet que puga assumir un major protagonisme en eixe Sistema Públic d’Oci Educatiu.

7. Perquè el camí és la cogestió dels serveis públics.

No tinc massa clar si la majoria dels que hem contribuït a aquest canvi a les polítiques de joventut a la Comunitat Valenciana compartim una gran part d’aquestes reflexions, més be crec que molts dels polítics (i alguns professionals) no acaben d’entendre el que significa i el suposa, però hem fet un gran pas endavant en consolidar unes línies lògiques de funcionament, hem creat un sistema, un mostrat una metodologia i una manera d’actuar, hem començat a consolidar un corpus teòric i hem de sentir-nos orgullosos. I, al mateix temps, sabem de les nostres mancances, sabem que no hem arribat a molta gent jove, sabem que anem a contracorrent, però ara som més, i un poc més organitzats i amb un projecte més definit. Aquest mateix text, per exemple, sols és un esborrany a complementar, que hem de seguir ampliant i concretant. Tenim molta faena encara. 

Jesús Martí, animador juvenil i exdirector general de l’IVAJ

Hi ha un balcó esperant un nou 14 d’abril

I si estem molt prop de la proclamació de la república federal espanyola 150 anys després? Per una...

Dream scenario

Fitxa tècnica  Títol original: Dream Scenario Any: 2023 Duració: 100 minuts País: Estats...

Aplicació de la Quíntuple Estructura en un Departament Comarcal de joventut

Tècnic de Joventut de la Comarca Camp de Daroca. President Fundació d'Acció Laica. En el següent...

10 minuts amb Inaya Nebot López

Un espai d'entrevistes que naix amb la voluntat de compartir visions i experiències de persones...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.    Configurar i més informació
Privacidad