Coincidint amb la decisió de Puigdemont de no seguir endavant amb la moció contra Silvia Orriols, la batllessa ultradretana de Ripoll, ha aparegut una encuesta capaç de saltar mediàtics, polítics i fins i tot familiars de Catalunya. Molts l’esperaven com si fos un certificat de defunció de la llengua de Ramon Llull, mentre d’altres volien uns números per salvar els mobles i poder dir allò que va expressar una vegada l’expresident del Barça Joan Laporta: “Alloro , que no estem tan malament, eh! ”Coincidiendo con la decisión de Puigdemont de no seguir adelante con la moción contra Silvia Orriols, la alcaldesa ultraderechista de Ripoll, ha aparecido una encuesta capaz de saltar mediáticos, políticos e incluso familiares de Cataluña. Muchos le esperaban como si fuera un certificado de defunción de la lengua de Ramon Llull, mientras otros querían unos números para salvar los muebles y poder decir lo que expresó una vez el expresidente del Barça Joan Laporta: “Al loro , que no estamos tan mal, ¡eh! ”
El procés ha acabat. Som en una Catalunya on la suposada dreta democràtica de Junts comença a assumir els marcs de la substitució demogràfica, deportacions massives i pèrdua d’identitat cultural, i d’altra banda el suposa centre-esquerra del PSC-Units intenta endreçar la societat amb més Mossos d’Esquadra i poques estridència discursives. Expansió policial recoberta amb humanisme cristià.
En aquest context, l’anomenada encuesta d’usos lingüístics de la població intenta fer una fotografia de la llengua i la societat catalana. L’informe mostra un gran retrocés entre l’ús del català especialment entre els joves, que podria estar associat a la poca presència a les xarxes socials. Ara bé, hi ha una donació que mereix la nostra atenció.
Qui presenta més interès en aprendre o millorar el català? Ni els nascuts a la comunitat ni tampoc els nascuts al conjunt d’Espanya. Els més interessats en la llengua són els nascuts fora de l’estat espanyol. Això, ras i curt, voldria dir que li interessa més aprendre català a una persona nascuda a Tanger que a una natural de Toledo. Sorprenent?
El conflicte entre l’independentisme català podria haver generat una forta antipatia cap a la llengua, que es podria veure com a poc pràctica. D’altra banda, les persones migrades podrien veure a la llengua una forma d’inserir-se a la societat d’acollida. L’enquesta també mostra que volen aprendre l’idioma, però no poden. Com denunciïn entitats com Omnium Cultural o el Sindicat de Manters, manquen recursos de tota mena per poder estudiar català a Catalunya. Només hi ha 120.000 places disponibles per a una demanda de més de 2 milions de persones que manifestin que volen aprendre català.
Pot ser la llengua catalana una eina contra el racisme? Han passat ja dècades des que es va generar un gran consens entre les forces antifranquistes: Catalunya és un sol poble perquè la classe treballadora és una sola classe, els treballadors andalusos com Manolo Vital, rememorat a la pel·lícula El 47 per segrestar un autobús per millorar la vida del veïnat del barri de Torre Baró.
Sense cap mena de dubte, la cohesió social entre els treballadors catalans ha de tenir molts elements, però la llengua ha de tenir un paper d’unió i no d’exclusió. I aquest és una qüestió política de molt pes a les forces d’esquerres. Gabriel Alomar, màxim teòric del catalanisme popular, ho resumia de manera eloqüent:
El programa seria aquest: reivindicació del catalanisme per als obrers; és a dir, no que el catalanisme faci a favor seu la conquesta dels obrers, sinó els obrers facin la del catalanisme, entenent per catalanisme la representació de la voluntat col·lectiva de Catalunya. Que els obrers diguin ‘el catalanisme som nosaltres’.
