Avui us portem una la carta oberta de Gustavo Petro per a Donald Trump, publicada originalment la plataforma X.
Trump, a mi no m’agrada molt viatjar als EUA, és una mica avorrit, però confesso que hi ha coses meritòries, m’agrada anar als barris negres de Washington, allí vaig veure una lluita sencera en la capital dels EUA entre negres i llatins amb barricades, que em va semblar una pendejada, perquè haurien d’unir-se.
Confesso que m’agrada Walt Whitman i Paul Simon i Noam Chomsky i Miller.
Confesso que Sacco i Vanzetti, que tenen la meva sang, en la història dels EUA, són memorables i els segueixo. Els van assassinar per líders obrers amb la cadira elèctrica, els feixistes què estan dins dels EUA com dins del meu país.
No m’agrada el seu petroli, Trump, acabarà amb l’espècie humana per la cobdícia. Potser algun dia, al costat d’un glop de Whisky què accepto, malgrat la meva gastritis, puguem parlar francament d’això, però és difícil perquè vostè em considera una raça inferior, però no ho soc, ni cap colombià ho és.
Així que si coneix algú tossut, aquest soc jo, punt. Pot amb la seva força econòmica i la seva superba intentar donar un cop d’estat com van fer amb Allèn. Però jo moro en la meva llei, vaig resistir la tortura i el resisteixo a vostè. No vull esclavistes al costat de Colòmbia, ja vam tenir molts i ens alliberem. El que vull al costat de Colòmbia, són amants de la llibertat. Si vostè no pot acompanyar-me jo vaig a altres costats. Colòmbia és el cor del món i vostè no ho va entendre, aquesta és la terra de les papallones grogues, de la bellesa de Remedios, però també dels coronels Aurelianos Buendía, dels quals soc un d’ells, potser l’últim.
Em mataràs, però sobreviuré al meu poble que és abans del teu, a les Amèriques. Som pobles dels vents, les muntanyes, de la mar Carib i de la llibertat.
A vostè no li agrada la nostra llibertat, val. Jo no estrenyo la meva mà amb esclavistes blancs. Estrenyo les mans dels blancs llibertaris hereus de Lincoln i dels nois pagesos negres i blancs dels EUA, davant les tombes dels quals vaig plorar i vaig resar en un camp de batalla, al qual vaig arribar, després de caminar muntanyes de la toscana italiana i després de salvar-me de la covid.
Ells són els EUA i davant ells m’agenollo, davant més ningú.
Tombi’m president i li respondran les Amèriques i la humanitat.
Colòmbia ara deixa de mirar el nord, mira al món, la nostra sang ve de la sang del califat de Còrdova, la civilització dels llatins romans del Mediterrani, la civilització que van fundar la república, la democràcia a Atenes; la nostra sang té els resistents negres convertits en esclaus per vostès. A Colòmbia està el primer territori lliure d’Amèrica, abans de Washington, de tota l’Amèrica, allí m’acullo en els seus cants africans.
La meva terra és d’orfebreria existent en època dels faraons egipcis, i dels primers artistes del món en Chiribiquete.
No ens dominaràs mai. S’oposa el guerrer que cavalcava les nostres terres, cridant llibertat i que es diu Bolívar.
Els nostres pobles són una mica temorosos, una mica tímids, són ingenus i amables, amants, però sabran guanyar el canal de Panamà, que vostès ens van llevar amb violència. Dos-cents herois de tota Llatinoamèrica jeuen en Boques del Toro, actual Panamà, abans Colòmbia, que vostès van assassinar.
Jo aixeco una bandera i com digués Gaitán, així quedi només, seguirà enarborada amb la dignitat llatinoamericana que és la dignitat d’Amèrica, que el seu besavi no va conèixer, i el meu sí, senyor president immigrant als EUA.
El seu bloqueig no m’espanta; perquè Colòmbia a més de ser el país de la bellesa, és el cor del món. Se que estima la bellesa com jo, no li falti el respecte, i li brindarà la seva dolçor.
COLÒMBIA A PARTIR D’AVUI S’OBRE A TOTHOM, AMB ELS BRAÇOS OBERTS, SOM CONSTRUCTORS DE LLIBERTAT, VIDA I HUMANITAT.
M’informen que vostè posa al nostre fruit del treball humà 50% d’aranzel per a entrar als EUA, jo faig el mateix.
Que la nostra gent sembri blat de moro que es va descobrir a Colòmbia i alimenti al món.
