Aurora Picornell: Memòria a prova de bales

21/06/2024

Per Ivan Montemayor Doctor en Ciiència Política i membre de Debats pel Demà

Gabriel Le Senne, President del Parlament de les Illes Balears va estripar amb força una fotografia i va expulsar dues diputades socialistes. Per què? Es votava una proposta de VOX, el partit de Le Senne, per a derogar la llei de memòria democràtica desenvolupada en el cicle polític anterior. I les imatges no deixen cap tipus de dubte: el President del Parlament, que ho és així fruit d’un pacte entre PP i VOX, va trencar la fotografia amb odi, autèntic odi. Un odi trans-històric, que travessa els segles fins arribar a l’actualitat.

Però qui era Aurora Picornell? Són freqüents a les Illes Balears les comparacions amb Dolores Ibárruri, la Pasionaria, però potser no és suficient per a explicar ben bé qui era aquesta dona, de les que les republicanes del 2024 mos sentim besnetes adoptives.

Aurora va néixer a Palma l’1 d’Octubre de 1912, filla d’un fuster d’ideologia revolucionària. Era veïna de’s Molinar, un barri pescador i obrer. Com la majoria de persones de classe treballadora, es va posar a treballar als 14 anys com a sastressa, i ben d’hora inicia la seva activitat política. S’uneix a la Lliga Laica, que lluita contra l’hegemonia del catolicisme conservador a la societat mallorquina. Una Mallorca que hem d’imaginar gris, provinciana i caciquil, però encara amb el record de velles revoltes republicanes i agermanades.

El gener de 1931, amb 18 anys, inicia la seva col·laboració regular al setmanari Ciutadania del Partit Republicà Federal. Aquest diari estava promogut per Joan Alomar Cifre, fill d’un conegut republicà catalanista com era Gabriel Alomar. Anticlerical i maçó, Joan Alomar seria empresonat durant la Guerra Civil i la seva lògia saquejada i clausurada pels falangistes.

Sens dubte, Picornell tenia una visió política feminista. Impulsà la revista Concepción Arenal, centrada a promoure la figura de l’escriptora feminista gallega. De fet, publicà el seu primer text als setze anys en forma de pròleg, amb dues companyes més en un polèmic llibre signat per la misteriosa Margarita Leclerc: ¿La Mujer es superior al hombre?. Estudio dividido en tres meditaciones (1928).

Però sobretot les coses hem de recordar a Aurora com una sastressa rebel, com un comunista convençuda en l’emancipació de classe treballadora. Milità al PCE amb el seu company sentimental Heriberto Quiñones, un agent de la Komintern. Tindrien una filla a la que li possarien l’evocador nom d’Octubrina Roja. La revolució social internacional era sentida com una possibilitat real, i calia ajudar a organitzar les dones treballadores del sector tèxtil. Era necessari ensenyar a llegir escriure les dones i els infants de la classe proletària.

Quan arribà el Cop d’Estat del 18 de Juliol de 1936, era obvi que anirien a per ella. Aurora molestava i sembla que encara molesta. Fent campanya pel Front Popular, havia fet un gran míting a la Casa del Poble de Palma el 8 de Març, dia de la dona treballadora. Només tenia 24 anys, però el seu discurs davant centenars de persones l’estan convertint en un referent per a l’esquerres. El seu propi nom és un símbol de les esquerres: l’Aurora, l’alba d’un nou dia i una nova era que havia d’arribar per superar un passat ple d’injustícies.

Però a Mallorca va caure la negre nit del feixisme. A la meva illa no va haver Guerra Civil, sinó carnisseria. Els militars revoltats, amb l’ajut inestimable de forces italianes enviades per Mussolini, van prendre el poder ràpidament. Professor, polítics, sindicalistes i militants van ser apressats i pels carrers es passejaven els Dragones de la Muerte, forces feixistes animades pels grits del inefable compte Rossi: “Tutti i rossi fucilati”.

Aurora va ser empresonada, violada i finalment afusellada en un cementiri. Les seves companyes del PCE, les Rojas del Molinar, van ser assassinades també. Hem hagut d’esperar fins al 2022, per a què el seu cos fos localitzat a la fossa comú de Son Coletes. A la vora del seu esquelet, els investigadors van trobar la seva ploma estilogràfica.

Per sort la societat mallorquina ha sortit parcialment del pesat del silenci imposat pel franquisme i la política de l’oblit decretada per VOX i el PP xoquen contra una societat civil més organitzada. Ja sigui en l’acampada per palestina de la Universitat de les Illes Balears atacada amb violència per un escamot feixista; per la ocupació de platges del moviment contra el turisme massiu (identificats per la Guàrdia Civil) o de les associacions de Memòria Democràtica que demanen la dimissió de Le Senne. És un context difícil però hi ha resistències.

L’exemple d’Aurora Picornell no és pot esborrar tan fàcilment a la Mallorca del 2024. Una estàtua de pedra la recorda al seu barri, mirant orgullosament a la mar mediterrània. Mentre se sent el renou de les ones, es pot llegir una breu inscripció recull una cita seva, que resumeix la seva vida i pensament: Podeu matar homes, dones, infants. Però, i les idees? Amb quines bales matareu les idees?

La dignitat del 304

El món del  futbol ens està llançant notícies rellevants alienes a l'esport en sí. Sembla que...

La democràcia és un bé sempre jove

Ángela Abós, Catedràtica l'institut de Llengua i Literatura, ha ocupat multitud de càrrecs...

La responsabilitat de viure

 Algú em va dir ahir que estàvem canviant el món. No crec que siga cert, perquè afortunadament ja...

Notes de societat 2

“El Partit Laborista ha arrasat aquest dijous en les eleccions generals del Regne Unit, i Keir...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.    Configurar i més informació
Privacidad