Sitges 2025: BUGONIA

9/12/2025

Fitxa tècnica

Títol original: Bugonia

Any: 2025

Durada: 120 min.

País: Irlanda

Director: Yorgos Lanthimos

Repartiment: Emma Stone, Jesse Plemons, Aidan Delbis, Alicia Silverstone.

Gènere: Comèdia. Thriller. Extraterrestres.

 

Crítica

Bugonia era, segurament, juntament amb Frankenstein, les dues pel·lícules més esperades pels fans. I es notava a la sala una certa expectació de veure amb què ens sortia aquesta vegada el director grec, que, si alguna cosa té, és que no acostuma a repetir-se.

Les meves sensacions, aquesta vegada, són bastant distants de les meves opinions sobre “No Other Choice”. No és que la pel·lícula sigui bona i a mi no m’agradés, sinó que crec fermament que, simplement, és que la primera hora de la pel·lícula no funciona. Uns diàlegs avorrits i amb falta de ritme, un humor que deixava apàtica a tota una sala, i uns personatges buits que se salven pels dos fantàstics actors que els interpreten.

I també crec que, en la segona hora del film, tot millora, i que el final és, segurament, la raó de ser d’aquesta pel·lícula. Però un bon final no justifica una hora soporífera.

Crec que a Lanthimos li comença a passar el mateix que a Wes Anderson: quant més control tenen, més “ells” es tornen, i això fa que les seves pel·lícules, últimament, només siguin per als seus fans més acèrrims. A mi m’agrada el Lanthimos de “El Sacrifici del Cérvol Sagrat”, “Llagosta”, “La Favorita” (per a mi, la seva millor pel·lícula), o “Pobres Criatures”. Si “Kinds of Kindness” no em va disgustar, però ja em va semblar un intent fallit, Bugonia em sembla la confirmació que les productores començaran a posar-li els frens a les seves idees.

I és que molta gent argumentava que és un creador total, i coses per l’estil, i estic d’acord, però és que aquesta pel·lícula és un remake. Quina necessitat té Lanthimos de fer un remake? Sincerament, no ho entenc.

Que el director grec condemni a la humanitat, i es rigui de tots nosaltres (si veieu la pel·lícula ja veureu perquè ho dic) em sembla un encert i una altra genialitat, però, en el seu conjunt, no puc dir que la pel·lícula m’hagi agradat. Una pena.

Això sí, quin gran festival el d’enguany! El millor Sitges al qual he anat.

Ens veiem l’any que ve!

Veintiún poemas de amor (1977) ADRIENNE RICH (1929–2012)

II Me despierto en tu cama. Sé que estuve soñando. Mucho antes, la alarma nos separó, estuviste en...

10 minuts amb Blanca Secorún Angeru

Com et dius i a què et dediques? Soc Blanca Secorún Angeru i actualment estic cursant quart d’ESO...

Balanç de la vaga general

Hi ha massa gent, que critica que es faça vaga. La dreta ja se sap, no aconsegueix beneficis sinó...

Inga, la neta

Moltes vegades, quan passejo pels carrers de Barcelona, em pregunto com era la ciutat quan el meu...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad