Fitxa tècnica
Títol original: Bugonia
Any: 2025
Durada: 120 min.
País: Irlanda
Director: Yorgos Lanthimos
Repartiment: Emma Stone, Jesse Plemons, Aidan Delbis, Alicia Silverstone.
Gènere: Comèdia. Thriller. Extraterrestres.
Crítica
Bugonia era, segurament, juntament amb Frankenstein, les dues pel·lícules més esperades pels fans. I es notava a la sala una certa expectació de veure amb què ens sortia aquesta vegada el director grec, que, si alguna cosa té, és que no acostuma a repetir-se.
Les meves sensacions, aquesta vegada, són bastant distants de les meves opinions sobre “No Other Choice”. No és que la pel·lícula sigui bona i a mi no m’agradés, sinó que crec fermament que, simplement, és que la primera hora de la pel·lícula no funciona. Uns diàlegs avorrits i amb falta de ritme, un humor que deixava apàtica a tota una sala, i uns personatges buits que se salven pels dos fantàstics actors que els interpreten.
I també crec que, en la segona hora del film, tot millora, i que el final és, segurament, la raó de ser d’aquesta pel·lícula. Però un bon final no justifica una hora soporífera.
Crec que a Lanthimos li comença a passar el mateix que a Wes Anderson: quant més control tenen, més “ells” es tornen, i això fa que les seves pel·lícules, últimament, només siguin per als seus fans més acèrrims. A mi m’agrada el Lanthimos de “El Sacrifici del Cérvol Sagrat”, “Llagosta”, “La Favorita” (per a mi, la seva millor pel·lícula), o “Pobres Criatures”. Si “Kinds of Kindness” no em va disgustar, però ja em va semblar un intent fallit, Bugonia em sembla la confirmació que les productores començaran a posar-li els frens a les seves idees.
I és que molta gent argumentava que és un creador total, i coses per l’estil, i estic d’acord, però és que aquesta pel·lícula és un remake. Quina necessitat té Lanthimos de fer un remake? Sincerament, no ho entenc.
Que el director grec condemni a la humanitat, i es rigui de tots nosaltres (si veieu la pel·lícula ja veureu perquè ho dic) em sembla un encert i una altra genialitat, però, en el seu conjunt, no puc dir que la pel·lícula m’hagi agradat. Una pena.
Això sí, quin gran festival el d’enguany! El millor Sitges al qual he anat.
Ens veiem l’any que ve!
