SITGES 2025: SISU: Camino a la venganza

1/12/2025

Fitxa tècnica

Títol original: SISU 2

Any: 2025

Durada: 88 min.

País: Finlàndia

Director: Jalmari Helander

Repartiment: Jorma Tommila, Richard Brake, Stephen Lang.

Gènere: Venjança. Thriller. Violència. Acció

 

Crítica

Sisu 2 és, sens dubte, el millor que he vist enguany a Sitges. Una pel·lícula que segueix el llegat de la seva predecessora i que no enganya en cap moment a l’espectador. Veure Sisu 2, és veure 80 minuts de pura acció, de cap diàleg i de cops, explosions de míssils, hòsties a tort i a dret i sang a punta pala. Un autèntic encert.

Però, aquesta vegada, crec que Sisu 2 és millor que la primera en pràcticament tot. Amb una estètica molt més polida i refinada, amb una posada en escena molt més estilitzada i, per descomptat, amb molt més pressupost, i crec que aquesta és la clau perquè es nota que, aquesta vegada, l’equip de producció s’ha permès somiar una mica més.

I és que “Sisu: Camí a la venjança” és molt més violenta, molt més agressiva, molt més gran i molt més brutal. Així sí!

Aquesta vegada, els enemics no són els nazis, sinó la Unió Soviètica. Però els cops es reparteixen igual. I ara sí que hi ha un dolent al nivell del protagonista conegut com “l’immortal”. Stephen Lang (ni més ni menys que el dolent d’Avatar) se suma a l’elenc per a engrandir encara més la llegenda d’aquesta pel·lícula. No sé si vull que facin més, per a continuar gaudint, o tot el contrari, que parin ara que estan en el més alt.

La pel·lícula és plenament conscient que el que proposa és completament un desfasament i això fa que sigui encara més interessant, des del primer minut es passen les lleis de la física pel mànec de les seves armes, així que no cal prendre-se-la com una pel·lícula realista, o un llibre d’història, Sisu és Sisu, i això vol dir cops, i això vol dir hòsties, i això a mi, em mola.

Seguim!

32 anys de camí nou a Benicàssim

L'associació Cultural i Juvenil Ja Vorem a Benicàssim (Castelló) celebra els seus 32 anys des de...

A finals de gener

Domènec Martínez Garcia, sociòleg, ACPEPF Quan em conviden a participar en instituts i aules,...

Julio Iglesias: Era un “truhan” i ens ho havia pregonat. No estima les dones, les odia

Estem tots al·lucinats pel que estem sentint des de fa unes hores sobre el comportament indecent...

“Ningú plora les malvades”: Wicked, una història sobre feixisme

Quan Gregory Maguire va publicar Wicked: The Life and Times of the Wicked Witch of the West el...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad