Fitxa tècnica
Títol original: SISU 2
Any: 2025
Durada: 88 min.
País: Finlàndia
Director: Jalmari Helander
Repartiment: Jorma Tommila, Richard Brake, Stephen Lang.
Gènere: Venjança. Thriller. Violència. Acció
Crítica
Sisu 2 és, sens dubte, el millor que he vist enguany a Sitges. Una pel·lícula que segueix el llegat de la seva predecessora i que no enganya en cap moment a l’espectador. Veure Sisu 2, és veure 80 minuts de pura acció, de cap diàleg i de cops, explosions de míssils, hòsties a tort i a dret i sang a punta pala. Un autèntic encert.
Però, aquesta vegada, crec que Sisu 2 és millor que la primera en pràcticament tot. Amb una estètica molt més polida i refinada, amb una posada en escena molt més estilitzada i, per descomptat, amb molt més pressupost, i crec que aquesta és la clau perquè es nota que, aquesta vegada, l’equip de producció s’ha permès somiar una mica més.
I és que “Sisu: Camí a la venjança” és molt més violenta, molt més agressiva, molt més gran i molt més brutal. Així sí!
Aquesta vegada, els enemics no són els nazis, sinó la Unió Soviètica. Però els cops es reparteixen igual. I ara sí que hi ha un dolent al nivell del protagonista conegut com “l’immortal”. Stephen Lang (ni més ni menys que el dolent d’Avatar) se suma a l’elenc per a engrandir encara més la llegenda d’aquesta pel·lícula. No sé si vull que facin més, per a continuar gaudint, o tot el contrari, que parin ara que estan en el més alt.
La pel·lícula és plenament conscient que el que proposa és completament un desfasament i això fa que sigui encara més interessant, des del primer minut es passen les lleis de la física pel mànec de les seves armes, així que no cal prendre-se-la com una pel·lícula realista, o un llibre d’història, Sisu és Sisu, i això vol dir cops, i això vol dir hòsties, i això a mi, em mola.
Seguim!
