(Un espai d’entrevista que naix amb la voluntat de compartir visions i experiències de persones relacionades amb les Cases de Joventut.)
Dissabte. 15:30h. Betxí. 39.93118383963196, -0.20282314675830382
Aquesta vegada estem amb una jove militant que es va formar al Moviment Laic i Progressista Valencià i ha acabat professionalitzant-se en l’oci educatiu amb adolescents. Estem amb Paula Gumbau Calpe, una persona involucrada amb el seu treball i convençuda del poder transformador dels i les adolescents.
Ens pots contar des de quan estas vinculada al moviment juvenil?
Vaig començar quan anava a l’institut amb l’Associació d’Alumnat de l’IES Betxí: Adatau. Un professor ens va dir al meu grup d’amigues i a mi si volíem entrar a formar part i vam estar actives en l’associació en un moment què era molt reconeguda i vam organitzar moltes coses, entre elles un viatge a Madrid. Després vaig fer el curs de Monitora de temps lliure a Benicàssim amb l’Escola de Cases. Les meues pràctiques les vaig fer al meu poble, a l’esplai de Betxí. Mentre feia el Curs de Monitora una de les professores em va animar a fer el curs de Com treballar amb adolescents en el temps lliure. És un monogràfic que et capacita per a treballar en un Centre Juvenil. Em vaig motivar perquè a mi em resultava més interessant treballar amb persones d’eixa edat que amb infants. Ja treballava en l’esplai de les Alqueries portant un grup de joves voluntaris i fent activitats els dissabtes amb infants de 6 a 12 anys. Una vegada fet el curs, em vaig presentar a la selecció de personal de la Federació Valenciana de Cases de Joventut. Vaig passar les proves i vaig començar a treballar a un Centre Juvenil en Castelló com a animadora sociocultural. En eixe moment em vaig focalitzar totalment en el món adolescent, vaig deixar l’esplai un poc i vaig començar a dinamitzar vàries associacions d’alumnat als IES en coordinació amb el treball de centre.
Com es veu tens prou experiència en diferents entitats de temps lliure, actualment què fas?
Actualment, estic al Centre Juvenil El Refugi a les vesprades on fem activitats amb adolescents en el temps lliure. M’encarregue de gestionar l’espai: programe les activitats culturals, organitze els grups, les hores i les aules, faig la difusió de les activitats, parle amb les famílies, entre altres i a part també soc la monitora especialista d’algun taller. A part ho compagine amb el treball en instituts, estic dinamitzant les associacions d’alumnat de cinc IES de la província de Castelló, l’IES Vicent – Castell i l’IES Joan Baptista Porcar de Castelló, l’IES Violant de Casalduch de Benicàssim, l’IES Honori Garcia de la Vall d’Uixó i l’IES Betxí. Als IES ajude a les associacions a tirar endavant les seues activitats, a més active grups de joves amb sessions en aula basades en l’aprenentatge servei i fem anàlisi periòdic amb enquestats per saber la realitat de cada institut.
Com li explicaries a algú que no coneix el que fem, el què és? Pense que el que fem és donar oportunitat a les persones joves que tenen inquietuds. Els oferim espais per organitzar-se i poder complir allò que volen aconseguir. Amb el nostre treball ensenyem a les persones adolescents a què desenvolupen el seu esperit crític, a què s’impliquen i participen, a què s’organitzen i tot mitjançant una metodologia específica, ja que es tracta d’un projecte educatiu. El que fem als instituts i als Centres Juvenils és el mateix. Amb el treball en instituts tenim un contacte directe amb les i els adolescents, però la possibilitat de tindre el complement del Centre és la clau per a poder dedicar més temps i tindre un espai segur on poder crear.
Fa poc FADES – Federació d’Associacions d’Estudiants, va celebrar el Dia Escolar de la Pau i la No violència, ens podries contar el què heu fet?
Des de la creació de FADES mirem a les companyes d’Aragó, el seu treball ens ha guiat i més en una activitat tan emblemàtica com és el Dia Escolar de la Pau i la No Violència. Enguany, amb 54 conflictes armats actius, teníem un lema “No hi ha Pau sense tolerància i igualtat”. Hem treballat de manera directa amb 10 associacions d’alumnat de la província de Castelló, amb la lectura d’un manifest i la representació del símbol de la pau als patis. Més de 2.000 estudiants han participat de les activitats programades. El dissabte passat vam fer l’avaluació de l’acció, totes les persones implicades en l’organització van coincidir en el mateix, és una activitat necessària.
Doncs, enhorabona. Ampliant un poc el focus, què penses que és el millor què tenim com a moviment?
Per a mi el millor que tenim com a moviment és la resiliència, ja que tenim un projecte educatiu al temps lliure i el duem a terme encara que moltes vegades no tenim suport o sorgeixen dificultats, seguim amb la nostra idea d’educar per canviar el món! A més a més, pense que les persones que formem el moviment som persones molt conscienciades que creem en el que fem i lluitem perquè el nostre missatge arribe a la resta de persones des de la infància.
Per anar acabant, quin creus que és el repte més gran que teniu les entitats juvenils actualment?
El major repte que jo veig després d’estar el meu dia a dia en persones adolescents és aconseguir que la població siga més crítica i participativa. Actualment, hi ha molts estímuls i és molt fàcil acomodar-se, el nostre repte és formar a persones crítiques que lluiten pel que creuen i que no tinguen un pensament individual sinó que treballen en col·lectiu! No és una tasca fàcil, però pense que és necessari que hi haja persones que treballem en aconseguir un pensament col·lectiu, ja que és el que ens assegura el futur com a societat.
Gràcies Paula.
