Un espai d’entrevistes que naix amb la voluntat de compartir visions i experiències de persones relacionades amb les Cases de Joventut.
Dimarts.
17:56h.
Morella. Regui Pereroles.
40.69398028930813. -0.06562909728045811
Estem a la Caravana de Pasqua 2024, trobada d’Associacions d’Alumnat i responsables de Centres Juvenils de FADES i la Federació Valenciana de Cases de Joventut. En eixa ocasió estem amb Leire Agustí Romero, tresorera de l’Associació d’Alumnat de l’IES la Plana de Castelló. Va participar activament en el Centre Juvenil la Plana des dels seus inicis i fins al seu tancament a desembre de 2023.
Com estàs després del tancament del Centre Juvenil la Plana?
Ho he passat molt malament, però ara, a poc a poc, millor. Personalment, jo no faig moltes coses de vesprada. Si et sóc sincera, directament, no faig res. No tinc extraescolars programades i m’avorrisc molt a casa.
Què t’aportava el centre juvenil?
El centre era una segona casa per a mi i em divertia molt, tenia alguna cosa a fer durant les vesprades. Estava feliç. El mes de desembre no sols va tancar el meu centre juvenil, sinó també dos mes que hi havia a la ciutat. Amb el tancament dels centres ho he passat un poc malament.
Què feies quan hi anaves?
Tinc tretze anys i realment sols hi vaig poder estar un any. El centre m’oferia oportunitats, podia fer tallers de coses que em motivaven, descobrir coses noves, relacionar-me amb persones de la meua mateixa edat. També assistia a les festes i als tornejos que es muntaven.
I ara, en què estàs implicada?
Ara sóc tresorera de l’Associació de l’Institut la Plana. Intentem que l’associació siga una cosa pareguda, però ens costa. A la meua associació som poques persones. Ens costa posar reunions fora de l’horari de classe perquè algunes persones no poden venir, així que les fem al pati i, generalment, estem totes.
Quin penses que és el major repte que té l’associació?
Crec que el de generar interés en les companyes perquè s’activen, facen alguna cosa i s’associen. Al meu institut no veiem eixe interés en l’associació, algunes persones ens conten que als seus IES necessiten quedar dos dies perquè es desborda la reunió de les persones que hi ha. Em fan un poc d’enveja.
Com creus que les persones adultes de la resta d’entitats de l’MLPV vos poden ajudar?
Crec que necessitem més gent i, en eixa línia, ens vindria molt bé tenir idees per fer millors campanyes per promoure l’associació.
Jo i les meues companyes de l’IES fem cartells i moltes voltes exposicions de sensibilització sobre temes que milloren el centre com el “Guernica-No a la Guerra” o ‘exposició de “Dones Immortals”. Però pense que amb açò podríem tenir més impacte.
Podríem enganxar més cartells, pujar-ho a les xarxes socials perquè arribés a més gent… però sempre ixen les mateixes idees. Necessitem ajuda i que ens ajudeu a innovar i pensar coses noves.
Si hagueres de resumir perquè servix l’associació, com ho faries?
Crec que els avantatges que té quan et poses a l’Associació d’Alumnat és l’alegria de poder ajudar a les demés persones a veure el món millor. Sent que hui en dia hi ha moltes persones properes que veuen el món com si fos gris, com si tot fos trist. Està clar que hi ha problemes globals que ens afecten, però som unes privilegiades. Estar tot el dia dient “estic trista per açò, estic trista per allò…” no les ajuda en res. Per mi, a l’Associació el que fem és donar-li la volta a eixa idea perquè puguen veure el món amb més colors i el gaudisquen més a partir de les nostres exposicions, els murals, les activitats que fem…
Què t’agradaria haver aconseguit d’ací a cinc anys?
M’agradaria haver viatjat, seguir relacionant-me amb gent i que em vaja bé en els estudis.
Per acabar, estem en una trobada, vindràs a la pròxima?
L’any passat estiguí i eixe any estic ací, així que sí, sempre voldré ser-hi.
Gràcies, Leire.
