Pau Pons, mestre i membre del Secretariat Nacional d’STEPV-Intersindical Valenciana.
Durant aquestes setmanes de vaga, la societat valenciana ha tret del calaix dels records la famosa vaga educativa del 88. El professorat que la va viure ens ha recordat la repercussió que va tindre, les dificultats que van passar i, sobretot, ens ha animat a les docents d’avui a no deixar de lluitar per, almenys, dos motius: per dignitat i perquè tenim raó. Quan «només» portàvem dues setmanes de vaga, ens van enviar el seu alé i ja van qualificar aquesta vaga indefinida textualment com «millor que la del 88». Tot el nostre agraïment a aquelles companyes i companys que ens han inspirat amb els seus missatges de suport i força a través de diferents canals: vídeos, àudios, entrevistes, taules rodones… No oblidarem mai que vau estar al nostre costat des del primer dia.
Efectivament, ha sigut una vaga indefinida històrica de l’ensenyament públic no universitari. Un mes de vaga indefinida. Es diu prompte, però cal destacar-ho: un mes de vaga indefinida històrica.
Parle en passat i dic que «ha sigut» perquè ara mateix està suspesa temporalment, però la mobilització segueix vigent en el present i, sobretot, en el futur molt proper. A cap persona se li escapa ja que hem fet una parada breu per tornar als centres educatius, explicar el que hem fet i el que farem, avaluar al nostre alumnat com cal i no com pretenia Conselleria amb les seues instruccions indignes, tancar el curs amb la cara alta juntament amb alumnat i famílies… Però és un punt i seguit. Només hem apretat el botó de «pausa» i en qualsevol instant podrem apretar el botó de «play».
Sí, li donarem al play de nou perquè aquesta Conselleria (aquest Consell) està lluny de mostrar-se al costat de l’alumnat, de les famílies i del professorat. Així s’ha demostrat en les mobilitzacions històriques, no només de docents, sinó de tota la comunitat educativa que ha eixit als carrers omplint pobles i ciutats de color verd. La Plataforma en defensa de l’Ensenyament Públic dona suport a la vaga i a les futures accions que realitzem i això vol dir que tota la comunitat educativa està més unida que mai per una escola pública, de qualitat i en valencià.
De la mateixa manera que la mobilització se suspén temporalment, la consellera Ortí suspén en la seua tasca com a màxima responsable del sistema educatiu valencià. Però la societat està amb nosaltres, ja hem guanyat. La gent ha entés la nostra lluita i està al nostre costat, a diferència de Pérez Llorca, Ortí i McEvoy que han intentat enfrontar-nos amb les famílies, ens han acusat d’agafar-nos baixes en hivern, d’abandonar l’alumnat als patis, han posat en dubte el resultat de les consultes, han mostrat mala fe negociadora en la signatura de l’acord retributiu… Sí, han tancat (literalment) les portes de la conselleria al professorat que ens concentràvem a l’avinguda Campanar per exigir negociació de veritat i propostes dignes per millorar l’educació pública valenciana. I mentre ens tancaven les portes, a fora vigilaven les forces de l’ordre, com si el personal docent fórem personal perillós. Una forta abraçada a la companya jubilada que va patir una agressió intolerable i desproporcionada per part d’un agent de la policia pel simple fet de manifestar-se pacíficament.
No cal dir que ha sigut un mes dur. Un mes que passa factura emocional, anímica, familiar, econòmica… La Conselleria ha jugat al desgast i a dilatar la negociació en el temps. Porta tot el curs actuant d’eixa manera. Però el professorat en vaga hem eixit al carrer cada dia. Ens volien cansades i derrotades, però a cada negociació decebedora, responíem amb força i energia al carrer i sempre amb l’impagable acompanyament de la Manifa’s Band, docents en vaga omplint de música i color cada manifestació, cada concentració, cada columna…
Ara tornem a les escoles, als instituts, als conservatoris, a les escoles d’idiomes, a les escoles de persones adultes, a tots els centres educatius. I ho fem per un motiu principalment (malgrat el discurs incendiari del govern valencià), i és que el nostre alumnat és la nostra prioritat.
Ens aturem, però per poc de temps. Seguim i seguirem, tornarem amb més força i guanyarem!
