Entre 2004 i 2007, el Col·lectiu Jove Reflexió va sacsejar la vida social i cultural de Benicàssim. La seua gestació oficial es va concretar el 8 de maig de 2004, quan cinc joves promotors —Sebastián Bretones López, Iván Fernández Domingo, Francisco José Muñoz Salas, Salvador Muñoz Salas i Manuel García Treviño— es van reunir per fundar formalment l’entitat (signant l’acta fundacional el 19 de maig). Amb una mirada d’esquerres, ecologista i de memòria històrica, el grup va decidir organitzar-se per transformar el seu entorn local.
Encara que el col·lectiu va reduir la seua activitat fins a quedar inactiu durant un temps, la seua història no va acabar allí. En 2023, un grup de persones va decidir reactivar l’entitat, donant-li un nou impuls i ampliant els seus fins principals cap a l’educació en la igualtat, rebatejant-la com a «Mujeres Libres – Envueltas». Parlem amb Manu García Treviño, qui va ser l’últim president de l’etapa inicial d’aquella associació que va obrir camí.
Com i per què naix el Col·lectiu Jove Reflexió en 2004?
Naix de la necessitat de trobar un espai propi. A Benicàssim faltava un punt de trobada per a la joventut que anara més enllà de l’oci nocturn o el consumisme. Volíem un lloc per a debatre, aprendre i actuar. La nostra premissa era clara: pensar globalment i actuar localment. Volíem portar les grans lluites socials i ambientals al carrer del nostre poble.
Quines van ser les activitats que més van marcar el dia a dia de l’associació en la seua primera etapa?
Fèiem de tot, era una activitat constant. Des de coses quotidianes com videofòrums sobre temes socials, tallers de lectura i tallers pràctics de reciclatge per a conscienciar sobre la sostenibilitat, fins a la publicació de la nostra pròpia revista, La Idea, que era el nostre òrgan de difusió i debat. Però, sens dubte, les accions de gran format van ser les que més impacte van tindre.
Una d’elles va ser la campanya en defensa del territori, no?
Així és. L’exposició «Salvem el Desert de les Palmes» va ser un punt d’inflexió. En aquell moment, la destrucció territorial provocada per la construcció de la carretera amenaçava seriosament el nostre parc natural. Amb l’exposició vam aconseguir mobilitzar molta gent i posar damunt de la taula la destrucció mediambiental que suposava aquell projecte.
També vau fer un treball molt important al voltant de la memòria històrica.
Sí, l’acte i el documental al voltant de la Columna Casas Sala va ser un dels moments més viscerals i emotius que vam viure. Recuperar la història d’aquells milicians que van eixir de Castelló en 1936 no era només un exercici de memòria, sinó de justícia i identitat antifeixista per al nostre municipi.
Després d’uns anys d’inactivitat, el col·lectiu s’ha reactivat en 2023 com a «Mujeres Libres – Envueltas». Com valores aquesta continuïtat?
És una satisfacció enorme veure que la llavor que vam plantar no es va perdre. El col·lectiu no va desaparèixer, sinó que va quedar en calma fins que una nova generació ha pres el relleu per a donar-li una nova vida. Que ara l’associació s’haja reactivat posant l’educació en la igualtat en el centre demostra que l’esperit crític i compromés continua ben viu a Benicàssim.
Trobaràs l’associació Envoltades – Dones Lliures a Instagram: @envoltades
