Ha quedat en la mentalitat col·lectiva una visió negativa del luddisme, es diu que era un moviment de treballadors que al segle XIX destruïen màquines i fàbriques sense solta ni volta. Quasi tothom està d’acord que els luddistes eren uns personatges que anaven errats en els seus plantejaments. Les forces conservadores els criticaven per anar en contra de les lleis naturals i la reconsagrada propietat. Les esquerres per anar en contra de la innovacions tecnològiques i el progrés.
Han passat més de 190 anys de la crema del vapor Bonaplata. Potser és hora de tornar a mirar enrere i arribar a algunes conclusions. Intentaré explicar que els luddistes tenien tota la raó del món i que cal recuperar-ne les seves actituds i els seus valors. Protestaven pels efectes de la maquinització. No pot ser que amb l’avenç de la ciència i la tecnologia aplicades a l’economia en comptes de viure millor ens vulguin fer creure que hem de viure pitjor: atur, precarietat, Globo o retallades de l’estat de benestar, per exemple. Aquells pobres treballadors anglesos –com també els d’aquí- d’inicis del segle XIX no entenien com podia ser que la introducció de les màquines en comptes d’alleugerar les condicions de vida de la classe obrera, comportés passar fam i tota mena de calamitats. Nosaltres tampoc ho entenem ara. Per què les noves tecnologies d’avui han creat un exèrcit de persones a atur i amenacen per totes bandes el nostre migrat estat de benestar? I quan arribi la Intel·ligència Artificial, encara serà pitjor. De fet si es crea la IA és perquè la natural és ximple.
Lord Byron l’any 1816 va escriure aquesta estrofa d’una cançó per als luddistes: “Morirem lluitant o viurem lliures, i morin tots els reis menys el rei Ludd”. Veient el que passa aquests dies haurem de tornar a crear un exèrcit al servei d’aquest rei, l’únic rei que podem acceptar els republicans racionalistes.