La gent vol viatjar i fer-ho a llocs quan més estranys millor. La major part de la gent va a l’altra part del món a fer-se selfies. Jo que soc molt, molt innocent pense, posats a fer-se una autofoto, no la podrien fer al parc del seu barri? Total, per a veure la teua pròpia cara… Hi ha gent que fins i tot es juguen la vida per a fer-se una foto de la seua cara en llocs inversemblants. He vist en alguns miradors rètols informant que és perillós apropar-se massa al precipici per a fer-se una foto. Molt intel·ligents no semblem.
Una altra cosa que fa la gent en viatjar és anar a museus. A mi em sorprèn molt. En general és gent que no sap que a la seua ciutat té un museu que no ha xafat en la seua vida. Potser quan eres xiquet l’escola et van obligar a anar, però no en recordes res. Però si estàs a Kuala Lumpur no et pots perdre els cinc millors museus de Malàisia. Per què passa aquest extraordinari fenomen? No tinc ni idea.
Hi ha un fenomen que per a mi és encara més tràgic i és que hi ha gent que demana un préstec per a viatjar. Trobada lògica que la gent que pot demane un crèdit per a comprar-se un pis, o una rentadora. Però per a viatjar? L’única lògica que li trobe, després de dos dies de pensar-ho, és que és gent solidària que vol fer un favor als pobres banquers de merda.
La raó fonamental per la qual la gent viatja és per a fugir de si mateixos. En comptes de gastar-se els diners en teràpia, la gent creu que, si van lluny, molt lluny ja no estaran amb sí mateixos. Un gran error. Vages on vages sempre estaràs tu. Trobaria lògic si pogueres anar-te de tu mateix i deixar-te anar lluny. Però això és impossible per molt que les agències de viatge malden per proposar-t’ho.
En fi, qualsevol cosa menys anar-te lluny. A la comarca del costat hi ha llocs fantàstics que no has visitat mai. Cuinen millor, són moltíssims més barats i no has de gastar res en avions.
