Fa tres dies vaig escriure un text[1] criticant la proposta d’Alberto Garzón que els comunistes o les esquerres espanyoles lluitessin per «resignificar» i apropiar-se dels símbols de la monarquia borbònica.[2]
El desenvolupament dels esdeveniments a Ceuta m’ha tornat a recordar una cosa que Garzón escrivia al respecte. Garzón citava la reacció antifeixista inicial d’alguns habitants de Ceuta, que van expulsar els grups feixistes peninsulars al crit de «això és Ceuta, no Torre Pacheco», mentre reivindicaven la seva espanyolitat i brandaven banderes borbòniques. Sobre aquesta feble base, sostenia la seva proposta que assumíssim i reivindiquéssim la simbologia de l’actual regne borbònic d’Espanya. Pretenia demostrar que la bandera bicolor o borbònica (que no espanyola) estava adquirint un significat progressista i democràtic. Prenia la part pel tot. Els fets han arruïnat aquesta proposta.
La Ceuta real i concreta.
Una mica de prudència política i epistemològica hauria dut Garzón a no romantitzar ingènuament una notícia, i a no magnificar la veritable dimensió d’aquests grups de veïns de Ceuta, meritoris però molt petits. L’hauria dut a intentar analitzar-ne la composició cultural, social i religiosa, així com la consistència i la durada previsibles d’aquesta moguda. Però Garzón només pretenia apuntalar, a qualsevol preu, el seu insuls relat sobre la necessitat de resignificar els símbols de la Borbonitat.
És probable que aquests petits grups antifeixistes dels primers dies provinguin d’aquell sector dels barris perifèrics de Ceuta que busca protecció simbòlica davant del racisme interior, de la seva exclusió real i concreta respecte de la «comunitat nacional espanyola». Encara no tenim dades suficients. Però no es pot prendre una petita part pel tot.
L’exclusió social i el racisme que senten cada dia aquests sectors perifèrics es produeixen a l’interior de la mateixa Ceuta. Una cosa és la blancor del centre, i una altra són els «moros» amb DNI espanyol dels barris. Una cosa és el bloc de la burgesia comercial (sigui espanyola, jueva o hindú) i la resta de les classes mitjanes blanques (militars, policies i la resta de l’administració), i una altra és la classe obrera i els sectors populars dels barris.
A mesura que passen els dies, l’agudització del conflicte està accelerant les contradiccions internes de la societat ceutina.
Un exemple d’aquesta conflictivitat és la distribució dels nouvinguts en els diversos dispositius d’acollida que haurien d’haver-se concretat des de fa dies als diversos barris. Uns dispositius la ubicació dels quals encara es discuteix quan ja ha passat un mes de l’arribada. Els espanyols blancs del centre no volen els nouvinguts a la seva zona. Volen continuar gaudint dels seus carrers, dels seus poliesportius i de les seves platges, sense presències indesitjades.
El govern local i central volen desplaçar els centres d’acollida provisionals cap a la perifèria, on viuen els sectors obrers i populars, que són majoritàriament de cultura magribina, que parlen àrab o amazic i que, en lloc d’anar a resar el diumenge a l’església, ho fan els divendres a la mesquita. Quan analitzem aquest aspecte del conflicte, ¿hem de parlar asèpticament de «problemes centre-perifèria» o és millor parlar de divisió racista i classista del territori?
Per la seva banda, els grups de feixistes que estan fent els pogroms a les platges i als carrers de la ciutat no només han agredit nouvinguts, cremant les seves poques pertinences i impedint el pas dels aliments portats per la Creu Roja. Uns delictes flagrants que no han produït cap detenció. A més, han agredit ceutins de nacionalitat espanyola simplement pel seu aspecte de «moro». Un fenomen la veritable dimensió del qual ens és ocultada pels mitjans de comunicació locals i nacionals. Si s’incrementa, pot tenir conseqüències deletèries sobre la credibilitat del lema «tots som Ceuta».
Concretament, Ceuta
Abans de continuar, posem algunes xifres que ens ajudin a comprendre la societat ceutina sobre la qual es fonamenta el nus de contradiccions que s’està desplegant actualment. Segons l’INE, l’1 de gener de 2025 a Ceuta hi vivien 83.567 persones (42.147 homes i 41.420 dones).[3]
A 5 d’agost del present any, el nombre d’aturats és de 8.389; d’aquests, 2.974 són homes (17,34 %) i 5.415 dones (28,31 %). Els aturats estrangers són 1.167.[4] La taxa d’atur a Ceuta se situa en el 22 %. Juntament amb Melilla, és una de les taxes més elevades d’Espanya (9,87 %). A més, i això pot ser molt interessant per al desenvolupament de les lluites al carrer, l’atur entre els menors de 25 anys arriba al 47,55 %.
No disposo del repartiment per barris d’aquestes xifres, però auguro que segurament aquest repartiment explica bé el classisme, les desigualtats, les clivelles, el racisme i l’exclusió realment existents a l’enclavament espanyol a la zona del Rif. Un classisme realment existent amb anterioritat al 30 de juliol de 2026.
La disputa pel pa entre diversos sectors oprimits està assegurada. Què proposa l’esquerra política i sindical a Ceuta? Com fer entendre que la disputa no pot ser entre obrers per les poques engrunes que cauen de la taula dels poderosos? Com fer entendre que la solució no és en la retòrica, sinó en la praxi i en l’organització de la classe?
Per cert, m’arriben relats de gent que coneix el terreny sobre l’autoorganització de la gent a El Príncipe, a Sidi Embarek, Hadú i altres llocs, que han proporcionat menjar, formes d’higiene i de protecció per a dones i infants nouvinguts. Uns exemples de solidaritat i d’autoorganització en absència de l’Estat i de la ciutat, que deixen ben clar que, en les pitjors situacions, la solidaritat i l’humanisme són possibles. La cara no blanca de Ceuta. La cara de la Ceuta del futur.
Parlar constantment de les quatre cultures que conviuen pacíficament, oblidant aquestes xifres i aquests contrastos, és una forma d’ocultar l’estructura de classes realment existent. Una forma de blanquejar el racisme subjacent.
A causa de la seva composició social i cultural, els ceutins del centre de la ciutat, espanyolíssims, tendeixen a votar majoritàriament per la dreta extrema i l’extrema dreta (55,01 % a les eleccions de 2023). En el cas dels votants del PSOE, els valors sostinguts solen ser similars als d’aquest 55 %, tot i que mitigats per un cert progressisme. Un progressisme que es va diluint a mesura que les contradiccions van esclatant una rere l’altra.
A 29 d’agost de 2023, el discurs de «tots som ceutins, tots som espanyols» ha cedit espai als mitjans de comunicació a la situació concreta i real. Les desigualtats internes de la població de Ceuta, les diferències socials entre el centre i la perifèria de la ciutat, el racisme de parts de la població blanca envers els ceutins àrabs o berbers es fan cada dia més evidents. Les associacions cíviques i de residents dels barris perifèrics denuncien aquesta situació diàriament.
No, la bandera borbònica no pot adquirir un sentit democràtic i popular, com proposa Garzón. No, la complexa i contradictòria composició social i demogràfica de la ciutat no cap dins de la llegenda: «Tots som Ceuta. Tots som espanyols».
El contradictori desenvolupament dels esdeveniments permetrà l’esclat d’un ceutisme, valentament obrer, popular, democràtic, antiracista i republicà, enfrontat al feixisme i al racisme? Des de tan lluny i des del desconeixement de les claus profundes de la situació no ens és possible augurar-ho. Ja ho veurem. El que és segur és que això no passarà per la resignificació de la bandera bicolor ni sotmetent-se a la Borbonitat.
Joan Tafalla
Sabadell, 29 d’agost de 2026.
POSTDATA. — Escric això des d’una ciutat catalana, a uns 1.250 quilòmetres de distància. Extrec les dades de fonts oficials, d’estudis acadèmics i històrics i de la visualització durant hores dels vídeos de Faro TV, dels d’El Pueblo de Ceuta, així com d’altres que veig a les xarxes. Sens dubte, la meva condició de comunista català determinarà algun biaix en la selecció i presentació de les dades, així com en la seva valoració. Agrairé qualsevol correcció, aportació de dades, crítica i aportació que m’ajudi a formar-me una visió de conjunt.
[1] https://joantafalla.cat/2026/08/el-eurocomunismo-de-su-majestad/
[3] https://www.ine.es/dyngs/INEbase/categoria.htm?c=Estadistica_P&cid=1254734710984
[4] https://www.elpueblodeceuta.es/sec/economia/paro-desciende-ceuta-durante-julio_1_1184619.html
[5] https://www.epdata.es/datos/paro-cada-comunidad-autonoma-epa-ine/11/ceuta/298
