Notes de societat

7/06/2024

Una mare guanya al Constitucional la batalla amb el seu exmarit perquè la seua filla siga escolaritzada en un col·legi laic

  • El tribunal dóna la raó a una dona que pledejava contra les ordres judicials que van permetre al pare de la seua filla escolaritzar a la petita en un col·legi concertat, quan la recurrent volia que fora a un col·legi laic

(Alberto Pozas, 14 de febrer de 2024, elDiario.es)

És bo llegir la premsa. Un comença el dia amb alegria i ben informat, i més ara que et seleccionen el que has de llegir i vas directe a la teua bombolla d’opinió. Els ha de costar prou trobar (i enfocar) notícies que reforcen la “meua” forma de veure la realitat, però ho aconsegueixen i, a vegades, d’una manera deliciosa. Sempre he pensat que els mitjans de comunicació haurien de mostrar també (i sobretot) la nostra part de món solidari, de confiança, de suport mutu, encara que fos solament perquè existeix i molt.

Hui, per exemple, em trobe amb eixa notícia, i el millor no és que el TC, amb la seua actual majoria progressista, tinga en compte l’aspecte principal del plet (el que els tribunals catalans no tingueren en consideració): la llibertat religiosa de la menor i l’aconfessionalitat de l’Estat, i diga “Mentre manquen de maduresa per exercir eixa llibertat, si els pares no es posen d’acord en l’elecció d’un centre educatiu, el respecte al dret fonamental obliga a protegir-la perquè puga en el seu moment autodeterminar-se en matèria de creences religioses”; el millor és el comentari del vot en contra de tres magistrats que entenen que els tribunals de Catalunya sí que tingueren en compte la llibertat religiosa de la nena: “Eixa és una solució ponderada que nega tot adoctrinament, ni religiós ni laic, i permet que la nena vaja completant la seua formació fins al moment en el qual decidisca”. Impressionant:

  1. Nega l’adoctrinament religiós que es pot produir en un col·legi religiós.
  2. I parla d’adoctrinament laic.

Jutges davant/davall/CONTRA/de/en/per/per a… un estat laic.

Christophe Guilluy Los desposeídos. El instinto de supervivencia de las clases populares

Christophe Guilluy Los desposeídos. El instinto de supervivencia de las clases populares. Katz...

Enigmes inquietants d’estiu.

A les velles preguntes: D’on venim? On som? On anem?  Ara hi hem d’afegir nous enigmes, nous pous...

La mentida de la revolució de la IA. Cal que tornem a pujar als arbres

Deixeu que intenti donar la meva opinió en aquesta gran revista digital: l’única revolució real és...

Una nova professió: l’esborrador d’e-mails

Encara que sigui l’únic humà que ho pensi, estic convençut que l’invent dels correus electrònics...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad