Encara que sigui l’únic humà que ho pensi, estic convençut que l’invent dels correus electrònics és una gran, enorme presa de pèl.
En primer lloc, cal dir que els correus que rebem en general no ens interessen per a res. Per un correu que realment volem n’hi ha cent que directament van a la paperera. D’aquests, una part són directament fraus, altres propaganda de coses absolutament inversemblants i la major part coses absolutament prescindibles. No em refereixo directament als spams, que segons un amic meu són els llocs on un va a relaxar-se amb molta aigua i piscines.
De l’1 per mil que et poden interessar, la major part no caldria que els rebéssim, són correus que una persona envia a una altra persona però que de passada envia a cent més. Per què tothom envia correus a tothom i sempre tothom respon a tothom?
Una part dels que et poden interessar són encara més emprenyadors, són els que t’envia algú dient que potser aquelles informacions et poden interessar. O algú que fa “respondre a tothom”. No hòstia envia’l a la persona que li interessa, no a tothom! El problema a més, és que hi ha vuit arxius adjunts, cada un d’ells amb més de 100 pàgines. Només per saber si t’interessa o no hi has de perdre més d’una hora. La qüestió és que ningú vol llegir la informació adjunta i tothom envia a tothom el correu per escapolir-se de la feina. I vinga piles de correus!
I per fi ens queden els correus que efectivament volíem rebre. Tenen un problema estructural: el mitjà és el fi, com diria aquell, i és que no tenen sentit de l’humor i per tant es generen a la xarxa una quantitat de malentesos impressionants perquè el llenguatge que permet el mail és totalment autoritari. No tenen entonació ni matís.
En resum, abans amb la correspondència trigaves cinc minuts a destriar el que t’interessava, ara tot és molt més complicat. Quants minuts dediquem a estar esborrant correus sospitosos? Quanta gent ens envia adjunts molt, molt, però que molt interessants que has d’obrir i mirar o llegir per adornar-te que tens amics que estan molt sonats? Quants correus esborres cada dia? Cada setmana? Cada mes? Cada any? Quantes hores li’n dediques cada dia? Quantes hores l’any?
Quan un cap de setmana no has pogut mirar els correus, no tens la sensació que t’està fallant alguna cosa? I pitjor, si els reps al moment al mòbil, no has pensat que t’has convertit en un ionqui mal educat?
Ningú ha comptat avui la quantitat d’hores que perdem esborrant correus, calculo pel cap baix que estem una tercera part del temps –segur que em quedo curt– atenent els correus, quan significa del PIB espanyol? Si eliminéssim els correus electrònics de la feina, aconseguiríem viure molt millor i hauríem de treballar una tercera part menys. Us estan entabanant!