Una línia base invisible uneix a quasi tots els moviments associatius, per no dir tots: L’ús de Google o Microsoft com a punta de llança d’una bateria d’eines imprescindibles avui dia per a treballar en remot i comunicar-nos.
Si algú estirara d’esta línia, com un fil de cadeneta teixit a mà, les nostres associacions caurien una a una automàticament, i quedarien desactivades greument. Algunes ja ho hem patit quan se’ns bloqueja les dades sense més explicació que infringir la política de no sé què.
El món està canviant (o potser ja ho ha fet) i utilitzar eines nord-americanes, que esquiven la legislació europea i vulneren la privacitat, pot ser perillós per a les associacions. Està claríssim, com diu Dan Ariely al seu assaig “Les trampes del desig”, que som irracionals front a la paraula “gratis”. Però hauria de primar allò de que si et donen alguna cosa gratuïta, és perquè el producte eres tu. I per altra banda, el teixit associatiu crític, republicà, demòcrata i woke, hauria de posar per davant la racionalitat: allò gratuït, acaba costant car.
En un context geopolític inestable, dependre de proveïdors estrangers per a les comunicacions i emmagatzemar informació sensible és un risc enorme. Qui controla els servidors controla tot. Quan utilitzem software americà, ens col·loquem de forma voluntària en una posició de vulnerabilitat legal.
En general, utilitzant estes eines estem sotmesos a vigilància massiva i a l’explotació de les nostres dades. Gmail escaneja metadades per mostrar-te publicitat. Google Workspace, Whastapp, Microsoft, Dropbox, fins i tot el Windows que utilitzes amb la nova actualització a Windows 11.
L’actualització a windows 11 què tothom hem patit fa uns mesos s’ha fet per a impedir l’auge al mercat de les CPU xineses, que estaven desplaçant a les pròpies. Ara Windows 11 diu amb quin processador funciona i amb quin no, i té la possibilitat de bloquejar-te la màquina completa. Hem de deixar d’utilitzar Windows des d’ara mateix.
Com associacions hem de començar a plantejar-nos l’autonomia i independència en la gestió de la nostra informació. Això també forma part de l’altre món possible, i no val l’excusa de que no sabem de tecnologia. Si no sabem, s’aprèn, o es busca ajuda, perquè es tracta d’un punt crític.
