Quan l’aigua va colpejar amb força el nostre territori el passat 29 d’octubre, va deixar molt més que carrers inundats i edificis derruïts. Va obrir una ferida profunda en el teixit social, emocional i identitari de la nostra comarca, de l’Horta Sud. Però enmig del fang, del desassossec i del silenci —també administratiu— que deixà la catàstrofe, el moviment associatiu va alçar la seua veu de manera decidida, discreta i imprescindible.
Davant la tragèdia, van ser les entitats veïnals, culturals i socials les primeres a respondre amb cuines comunitàries improvisades, casals fallers convertits en centres de distribució d’ajuda i locals d’associacions transformats en espais de refugi. Una vegada més, el moviment associatiu va demostrar que la resposta més humana i eficient a una crisi sempre ve des de la comunitat.
I és precisament per això que des de la Fundació Comunitària Horta Sud, fidel a la nostra raó de ser —ajudar a qui ajuda—, vam dirigir tots els nostres esforços a recaptar i canalitzar fons per reparar tant els danys materials com els immaterials de les entitats afectades. L’objectiu era ben clar: que cap associació tancara. Amb aquest pensament al cap, al poc temps de la catàstrofe vam activar el Pla de Recuperació i Transformació 2024-2028 per a pal·liar els danys materials que patien les entitats amb l’entrega d’ajudes directes i també per impulsar la comarca cap a un model de reconstrucció sostenible i resilient.
A finals de març vam repartir 1,38 milions d’euros en ajudes directes a 333 associacions de més de 20 municipis, especialment de l’Horta Sud. Aquestes ajudes, que cobriren fins al 20% dels danys declarats, van ser essencials per a moltes entitats que són el cor de la vida comunitària. A més, vam entregar 20.000 € a través d’una estratègia mobilitzadora de recursos per augmentar la filantropia local i coordinàrem l’entrega de materials per valor de quasi 100.000 €. Amb tot, el suport total va ascendir a 1,5 milions d’euros, un impuls clau per a la recuperació de les entitats més perjudicades.
Però el repte encara continua. D’una banda perquè, segons el nostre diagnòstic, les entitats han declarat pèrdues d’entre 8 i 15 milions d’euros. I més enllà de les xifres, hem detectat que moltes d’elles arrosseguen dificultats estructurals com problemes en la gestió administrativa, manca d’acompanyament tècnic, impossibilitat de reprendre activitats per falta de personal o recursos, i una necessitat urgent de rehabilitar espais que són, literalment, casa seua.
D’altra, perquè aquesta catàstrofe ha evidenciat una veritat incòmoda que sovint quedava amagada darrere del dia a dia, i és que moltes associacions viuen en una precarietat estructural crònica. Locals sense condicions, absència de recursos digitals, manca de plans de contingència, debilitament dels relleus generacionals… tot això són debilitats que limiten la capacitat de resposta i transformació. I malgrat això, el moviment associatiu va tornar a demostrar la seua resiliència.
Per cert, a vegades, parlem del moviment associatiu com un ens abstracte, com si la cosa no fora amb totes i tots nosaltres, però cal tindre molt present que només les entitats afectades agrupen més de 150.000 persones, entre 72.961 sòcies i 77.628 usuaris habituals, xifres que evidencien que estem parlant d’una xarxa vital per al benestar, la cohesió i la cultura de la nostra comarca. No podem oblidar que aquestes organitzacions són espais de trobada, ajuda mútua, tradició, expressió i identitat; que quan una associació pateix, milers de persones veuen afectada la seua vida quotidiana.
Ara que la realitat ha quedat al descobert, tenim l’oportunitat —i la responsabilitat— de no tornar a mirar cap a un altre costat. Les associacions ens han mostrat el seu valor insubstituïble en moments de crisi, i aquest reconeixement no pot quedar-se en paraules o aplaudiments puntuals. Ens cal impulsar un canvi de fons: enfortir-les, dotar-les d’eines, afavorir la col·laboració entre elles i reconéixer-les com a peça clau per a una societat més justa, més solidària i profundament arrelada al territori. No es tracta només de reparar el que s’ha trencat, sinó d’aprendre’n i construir alguna cosa millor.
En aquesta línia, s’emmarca la convocatòria de Projectes Interassociatius “Transformem en xarxa”, on l’objectiu principal és donar suport a la realització de projectes culturals, socials o educatius que promoguen la col·laboració entre organitzacions no lucratives registrades en municipis afectats per la DANA. Enguany, i per primera vegada —com a resposta directa a les conseqüències derivades de la catàstrofe— la dotació total de la convocatòria ascendeix a 300.000 €, gràcies a altres entitats que han volgut sumar-se.
Continuem així apostant per la força del treball comunitari i pel potencial transformador del moviment associatiu local, posant l’accent en la necessitat d’impulsar accions que vagen més enllà de la urgència i s’encaminen cap a la consolidació d’un model social sostenible, arrelat i compartit.
Però per aconseguir-ho, cal un compromís ferm de totes les parts. De les administracions, que han de passar del suport puntual al finançament estructural i estable, i del propi moviment associatiu, que ha de fer un pas endavant, col·laborar, capitalitzar-se, trencar amb la lògica de la gratuïtat, diversificar fonts, integrar la diversitat i reconéixer el seu paper com a agent transformador.
