Al mes d’agost de l’any passat vaig escriure com cada any una sèrie d’articles amb un to menys profund que els que publiquem durant l’any. Considerem que el mes d’agost o bé estaràs treballant amb el que és millor no incrementar el teu cabreig o bé estaràs tombat intentat no morir de calor o abrasat per un incendi. En el millor dels casos estaràs en un país a moltes hores d’avió amb el que l’últim que buscaràs són problemes i articles que t’òbriguen la ment.
D’entre tots els articles va haver-hi un que s’ha tornat viral. Es tracta de “A mi no m’agrada viatjar”. Tant és així que mentre es torna a apropar el mes d’agost van pujant les visites sense que aquest impressionant equip de redacció faça res. Creiem que la viralitat de l’article es deu a diversos factors. Un d’ells és que la gent a qui no li agrada viatjar ho viu d’amagat. Per por. Sí, per por. Vivim en uns temps on viatjar es torna pràcticament obligatori si no vols convertir-te en un pària social. De fet, es considera una patologia no voler viatjar. Vaig tindre la valentia d’escriure-ho i publicar-ho i, amagats en l’anonimat milers d’éssers incompresos ixen en les estadístiques de Google Analytics. Una felicitació cordial a tots ells. Cal reclamar a l’Organització Mundial de la Salut que tregui de la llista de patologies no voler viatjar i que, per contra, incloïa en elles, aquesta patologia tan nociva per a la salut i la salut mental del voler viatjar i quan més lluny millor.
Vull fer un aclariment. Estic a favor de fer vacances. És una de les conquestes més inversemblants de la classe obrera mundial. El problema, al meu parer, és que no es puguen fer vacances tot l’any. Si podem no treballar durant un mes i cobrar (de fet, cobrem dos mesos) per què no fer-ho tot l’any? Aquesta revista és molt partidària de Karl Marx, però cal repetir fins a l’avorriment que, de tota la família, el més intel·ligent va ser el gendre. Paul Lafargue que va escriure el mític llibre “El dret a la peresa” ja en el llunyà any 1880. En resum, perquè no hi haja confusions estic a favor de no treballar i fer vacances, però no estic a favor de viatjar, més enllà de 20 quilòmetres. Però Lafargue no deia res de viatjar quan no es treballa, parlava del dret a la peresa. És a dir, no fer res. Bé excepte dormir i fer la migdiada. I dedicar uns pocs minuts per a llegir articles com aquest.
Sé que esteu anhelant que arribe el dia 1 d’agost per a poder llegir aquests articles tan ben documentats que l’autor d’aquestes línies realitza cada any. Bé us anuncie que hi ha huit articles en la recambra. Un parell d’ells referits específicament sobre les vacances. Qui avisa no és traïdor.
