Fa 50 anys s’imposava a l’Argentina un cop militar de les tràgiques conseqüències del qual donarien testimoni les àvies i les mares de la Plaça de Maig. Les dictadures de l’Argentina, Xile, Paraguai, Uruguai, Brasil…, amb la complicitat del Govern dels EUA, van desenvolupar l’operatiu Còndor, que tenia com a objectiu la persecució, la tortura i la desaparició de dissidents polítics, així com l’eliminació física de milers d’homes i dones, majoritàriament joves i adolescents.
En aquella mateixa època, a Espanya, les mobilitzacions contra la dictadura reclamaven un canvi fonamentat en els valors democràtics i els drets humans. Un llibre recent de David Ballester i Manuel Risques: Les manifestacions per l’Amnistia i la Llibertat. Barcelona, febrer de 1976, afegeix, a l’abundant bibliografia, la dimensió de les lluites obreres i estudiantils al carrer. Però el trànsit cap a un sistema de llibertats no havia de ser fàcil. Centenars de morts, repressió i tortura, estan acreditats. Aquí, un testimoni molt proper.
Aquell 17 d’abril de 1976, érem a Madrid preparant la IV Conferència de la UJCE. (…). Érem vuit persones joves. Vam ser detinguts i acusats de preparar les mobilitzacions del Primer de Maig. El ministre Fraga Iribarne ens va aplicar la Llei Antiterrorista (Decret llei de 26 d’agost de 1975). Vam romandre vuit dies als calabossos de la DGS, als famosos soterranis de la Puerta del Sol, incomunicats i sotmesos a tortura. Era el que era habitual. Cuadernos para el Diálogo va dedicar un monogràfic a la pràctica generalitzada de la tortura, acompanyat d’un dibuix a la portada del pintor Juan Genovés, comunista. Va ser segrestat per la censura. També el director de Cambio 16 va ser cridat a declarar.
Cal afegir que la IV Conferència de la UJCE/PCE es va realitzar poc més tard. A l’octubre de 1976, a Catalunya, clandestinament i desafiant el règim que pretenia deixar fora de joc els comunistes. S’hi van reunir 200 delegats. La presentació pública de les seves conclusions i de la nova direcció es va fer a l’Església de la Mare de Déu de Montserrat, al barri del Guinardó de Barcelona, envoltats de representants d’organitzacions democràtiques d’Europa. Així ho va recollir la premsa publicada.
Fa 25 anys, el 2001, ens vam reunir a Sant Joan de Plan (Osca) per abraçar-nos, brindar per la vida i subscriure un text reivindicant el deure de memòria. Han passat 25 anys més. Algunes absències i cicatrius marquen el pas inexorable del temps. És llei de vida. Però encara ens uneix, davant l’oblit, l’orgull d’haver bregat en el combat per les llibertats democràtiques, els drets socials i els drets humans. Vam fer el que vam poder.
Pot semblar poc, però en aquestes jornades aciagues, en què milionaris sense escrúpols, dictadors i governants fonamentalistes i psicòpates ens han declarat la guerra, convé recordar-ho. Cultura democràtica davant la resignació i les mentides. El pitjor és la ignorància i la indiferència.
