Canción de otoño

2/12/2024


Los sollozos más hondos
del violín del otoño
son igual
que una herida en el alma
de congojas extrañas
sin final.

Tembloroso recuerdo
esta huida del tiempo
que se fue.
Evocando el pasado
y los días lejanos
lloraré.

Este viento se lleva
el ayer de tiniebla
que pasó,
una mala borrasca
que levanta hojarasca
como yo.

Versión de Carlos Fujol

1936 l’any de la revolució

  Noranta anys després continuen presents els esdeveniments que tanta influència han tingut...

Resum dels Santfermines de l’any 2026

Soc un fanàtic dels encierros dels santfermines i ahir es van acabar les festes d'enguany a...

15 biografies revolucionàries: Trotsky, profeta armat (1879-1921), d’Isaac Deutscher

Isaac Deutscher podia ser descrit en tres característiques, va dir Perry Anderson: ​​olímpica...

Els joves recomanen.

Saúl Aguilar Chinchilla 15 anys IES Álvaro Falomir Almassora (Castelló) Per tretze raons- Jay...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad