Canción de otoño

2/12/2024


Los sollozos más hondos
del violín del otoño
son igual
que una herida en el alma
de congojas extrañas
sin final.

Tembloroso recuerdo
esta huida del tiempo
que se fue.
Evocando el pasado
y los días lejanos
lloraré.

Este viento se lleva
el ayer de tiniebla
que pasó,
una mala borrasca
que levanta hojarasca
como yo.

Versión de Carlos Fujol

Los domingos i la importància d’afrontar el conflicte

Per a moltes persones, enfrontar-se al dolor i als conflictes que genera resulta especialment...

14 d’abril: la Segona República: un aniversari que ens recorda el futur.

Avui celebrem el 95 aniversari de la proclamació de la Segona República. Dos dies abans, el 12...

La Cambra de Compensació: Una injecció de Justícia Econòmica al cor del sector públic

Som la majoria. Aquells que, des de la base, des del micro, des del carrer que batega, intentem...

Més enllà del fàrmac: repensar el malestar

Segons el European Observatory on Health Systems and Policies, Espanya és un dels països del món...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad