La comunitat educativa ha dit prou. Des de fa mesos han mantingut una mobilització sostinguda que elevaran encara més en les setmanes que queden fins a final de curs. No lluiten només per dignificar les seves condicions salarials i de treball, sinó que ho fan també per defensar el caràcter públic de l’educació de les noves generacions i, en aquest sentit, interpel·len tota la societat.
Escoles infantils
El 7 d’abril les treballadores de les escoles infantils de Madrid van iniciar una vaga indefinida. Molts van pensar que no la podrien aguantar, però ho han fet i, a través de la seva empenta, han aconseguit una convocatòria històrica. El 7 de maig, les escoles infantils de tot el Regne d’Espanya van anar a la vaga amb un seguiment espectacular. Ni tan sols els mitjans de comunicació contraris van poder dissimular la participació massiva i les manifestacions, amb les seves característiques samarretes grogues, a les principals ciutats.
La Plataforma estatal d’escoles infantils defineix així les reivindicacions: “Cada comunitat autònoma té la seva pròpia realitat, però totes tenen un mateix patró: la privatització com a model fonamental, unes condicions laborals precàries amb salaris ínfims, una burocràcia i una feina pedagògica impossibles de dur a terme dins de la nostra jornada laboral, una manca de recursos per a l’atenció a la diversitat i unes ràtios abusives fora del marc de les recomanacions de la Unió Europea, que fan impossible la individualització que aquesta etapa requereix per al seu desenvolupament saludable”.
En aquest darrer aspecte les comparatives són insultants. Entre un i dos anys, a Dinamarca hi ha un adult per cada 3 infants; a Finlàndia, 5 infants; a Itàlia, 7; a França, 8; al Regne d’Espanya, una mitjana de 13! Entre dos i tres anys, aquí la mitjana és d’entre 18 i 20 infants. És possible atendre correctament 20 infants alhora en una edat en què no se’ls pot treure l’ull de sobre? La pròxima cita és una manifestació estatal a Madrid el dissabte 23 de maig.
Vaga indefinida al País Valencià
El dilluns 11 de maig comença una vaga indefinida. Durant tot el curs han estat mobilitzats. Van anar a la vaga l’11 de desembre de 2025, es van manifestar el 28 de febrer i van tornar a la vaga el 31 de març. “Això no és una cosa dels professors contra la resta, es tracta d’una lluita per una educació pública, de qualitat i en valencià”, defensen units tots els sindicats. La Generalitat Valenciana ha intentat enfrontar les famílies amb els docents, però només ha aconseguit l’efecte contrari. “Les famílies estem amb el professorat, secundem la vaga i recomanem que dilluns es buidin els centres educatius”, ha declarat la Federació de Mares i Pares de València. Els sindicats d’estudiants també han mostrat el seu suport.
Continua la lluita a Catalunya
És similar el procés seguit a Catalunya. L’11 de febrer van anar a la vaga amb un èxit incontestable. El 9 de març, CCOO i UGT van signar amb la Generalitat de Catalunya un acord, que va ser rebutjat per la resta de sindicats majoritaris del sector. Malgrat això, va ser massiu el seguiment de noves vagues entre el 16 i el 20 de març.
“Sense condicions dignes, no acabem el curs” és el lema dels sindicats que continuen la mobilització. Denuncien l’actitud tancada del Departament d’Educació, ja que, mentre a la premsa declaren que estan oberts a negociar, ni tan sols s’han reunit amb ells. Denuncien la imposició de serveis mínims abusius i reiteren la seva disposició a cedir per poder arribar a un acord satisfactori, que superi el marc de l’actual pacte. De moment, 900 centres escolars han suspès les sortides i colònies escolars per al pròxim curs i hi ha vaga els dies 12 i 27 de maig i el 5 de juny, a més d’altres convocatòries per comarques.
Si la tensió ja és alta al sector, dos fets propiciats per la Generalitat encara l’han fet pujar més. El Govern va decidir enviar Mossos d’Esquadra a 13 instituts, suposadament conflictius. La majoria dels centres i tots els sindicats ho van rebutjar, exigint menys mossos i més mestres i recursos per a l’educació. Igual de greu ha estat descobrir la presència de mosses infiltrades a les assemblees de mestres i professors. Dues d’elles van ser desemmascarades i el Govern ha hagut de reconèixer els fets, però, de moment, encara no ha dimitit cap dels responsables de l’operació.
També a Aragó
Els dies 19 i 20 hi ha convocada vaga a la comunitat. Venen d’una altra vaga de tres dies, del 20 al 22 de gener, i aquesta vegada, a més de les seves pròpies reivindicacions, la mobilització és una resposta a les polítiques de l’acord Partido Popular-Vox. El govern ha decidit destinar 20 milions extra de diners públics a centres privats-concertats, per obrir places a Batxillerat i de 0 a 3 anys mentre es desfinança l’educació pública. Aquests 20 milions són la punta de l’iceberg. El pressupost per a la concertada a Aragó de 2025 a 2031 és de més de 1.000 milions d’euros.
No es podria aguantar aquest nivell de mobilització sense la feina pacient i organitzada de centenars, si no milers, de mestres i professores, de mestres i professors, que durant mesos estan desenvolupant un esforç enorme. Enquestes en què han participat milers de persones, assemblees per centres, barris i ciutats, participació en les decisions que es prenien i consulta sobre els passos a seguir. Buscant sempre la col·laboració i el suport de les famílies i de les AMPA (Associacions de Mares i Pares). Els sindicats i plataformes com una eina imprescindible, però amb els participants organitzats i amb capacitat decisòria. Una unitat sindical que, amb l’excepció de Catalunya, ha permès empènyer i donar cobertura a aquest moviment. Una lliçó, mai més ben dit venint d’ells, que caldria estendre a tots els processos de mobilització.
Han perdut molts diners a les seves nòmines amb la consciència que val la pena lluitar, per la seva dignitat, per les seves reivindicacions, però també per defensar el caràcter públic de l’ensenyament. Per això la seva lluita és la de totes i tots. Encara més quan les polítiques dels governs, i també les dels socialistes, continuen desviant diners públics cap a l’ensenyament privat-concertat. Hem citat el cas d’Aragó, i aquesta mateixa setmana s’ha denunciat al País Valencià el pagament de 72 milions d’euros a escoles concertades que discriminen per sexe. El 17% dels diners públics destinats a l’ensenyament van a la concertada, i amb els acords PP-Vox aquest percentatge creixerà.
Salaris i expedients
Primer la Guerra russo-ucraïnesa i ara la guerra de l’Iran han provocat un canvi en la tendència de l’economia que ja té repercussions directes sobre la classe treballadora. Ja és fàcil sentir expressions com “el pitjor està per arribar”, “hi haurà pujades d’impostos i retallades en l’Estat del benestar”, “l’encariment dels fertilitzants provocarà una crisi alimentària”, “cal invertir en defensa i això afectarà les polítiques socials”. Algunes d’aquestes amenaces ja són aquí. En primer lloc, l’augment dels preus dels aliments bàsics que deprecia els salaris.
És d’esperar que en la negociació dels convenis col·lectius es desencadeni un moviment per defensar el poder adquisitiu. Així ho han fet al sector del metall de la província de Pontevedra, que afecta 30.000 treballadors. El dia 7 van començar el primer dia de vaga, seguida massivament, i hi ha noves convocatòries per als dies 13, 14, 19, 20 i 21 de maig. La plantilla de CAF a la província de Guipúscoa, que porta tres setmanes de mobilitzacions i ha previst 67 hores de vaga per pressionar per un conveni digne. El sector de la refineria, al voltant de 20.000 treballadors, que ha convocat vaga el 27 de maig en un sector estratègic i amb factories a A Coruña, Cartagena, Muskiz, Puertollano i Tarragona, pertanyents a Repsol; Castelló, de BP; Santa Cruz de Tenerife, La Rábida i San Roque, de Moeve; a més d’Asesa a Tarragona. Són exemples que aniran en augment.
Un altre dels elements de la crisi que s’anuncia són els ERO. Segons la patronal catalana Foment del Treball, els expedients de regulació han crescut un 15,2% en un any, i aquestes dades no inclouen els anunciats a Nestlé (178 treballadors), Mediapro (189 baixes) o Nissan (al voltant de 500 baixes). A Avis van començar el dia 4 una vaga indefinida contra l’ERO per acomiadar 132 dels 340 treballadors.
Article publicat per deferència de sinpermiso.info
