Avui celebrem el 95 aniversari de la proclamació de la Segona República. Dos dies abans, el 12 d’abril de 1931, en unes eleccions municipals, van guanyar les candidatures republicanes a les grans ciutats. Es proclama la república des del Palau de la Generalitat de Barcelona i es precipiten els esdeveniments. L’abominable Alfons XIII besavi de l’actual rei, fuig. Tenia massa càrrecs de consciència damunt, si és que tènia consciència i ànima. Només un detall, quan visitava les seves tropes al Marroc, el rebien els militars espanyols africanistes amb caps humans rifenys enfilats a les baionetes dels seus fusells.
Si hagués de destacar un error de l’esquerra en la transició, no seria cap dels quals normalment se citen, especialment dels que no van fer res. Crec que el gran error va ser el propugnat per Santiago Carrillo secretari general del Partit Comunista d’Espanya d’abandonar la bandera republicana, l’horitzó republicà i els valors republicans. Ja és hora de refer un fil de la història que mai hauria d’haver-se trencat.
Ara torna amb força el debat sobre el programa que hauria d’unir l’esquerra espanyola després de tants anys d’un lideratge lamentable i de caïnisme. Parlem de la convergència entre independentistes i federalistes, però poc es parla en la meva manera de veure les coses de l’essencial: cal centrar-se en la lluita per un front popular republicà. Sense aquest horitzó mai hi haurà nacions lliures, ni programes socialistes potents. La història dels borbons així no ho ensenya. Veure si no el llibre de Gerardo Pisarello “Dejar de ser súbditos. El fin de la restauración borbónica”. Akal, 2021.
El nexe d’unió de les esquerres ha estat i continua sent ara l’any 2026 el republicanisme.
Postdata
Que la gent dediqui en els últims 15 anys sis hores diàries a les pantalles i no tingui temps de llegir, alguna cosa té a veure amb l’actual situació dramàtica. Més biblioteques i menys TikTok. Per cert, una cosa que va fer bé Rufián va ser demanar disculpes a Xavi Domènech i fer una crida general perquè tothom de les esquerres demani disculpes als seus companys més propers. Sense aquest prerequisit és impossible cap proposta creïble.
