Les dones no sortim als llibres d’història. Ni tan sols l’autora de la raó poètica, María Zambrano; l’activista i primera redactora d’un diari nacional, Carmen de Burgos; la científica Margarita Salas, pionera de la genètica molecular; l’activista per la igualtat racial i de gènere, Angela Davis; Clara Campoamor, impulsora del sufragi femení l’any 1933; la pintora avantguardista Maruja Mallo; la sindicalista Federica Montseny, primera ministra espanyola; l’escriptora i militant María Teresa León, o l’actriu compromesa Marisa Paredes. I tantes altres dones pioneres en diferents disciplines que van aconseguir grans avenços per a la humanitat i continuen sense aparèixer en el relat “oficial”. Tampoc apareixen en cap llibre d’història: Micaela, Juani, Lola, Manuela, Teresa, Isabel, Consuelo, Ángeles, María Dolores, Josefina o Alfonsita. I això ens ha fet construir una història incompleta i poc real, perquè sempre ens ha faltat la meitat de la població. Perquè la Història s’ha d’explicar a través del poble, també a través d’elles. És l’única manera d’entendre-la.

El projecte “Las de la Cova” neix de l’Associació Veïnal d’un petit barri obrer amb l’objectiu de mirar-les, reconèixer-les i treure-les de l’oblit. Va ser a prop d’allí on aquestes dones van teixir la seua
identitat i també la de tot un barri. Va ser en una fàbrica de Masia la Cova (Manises, València) on van lluitar per conservar els seus drets i afermar-los per a les que vindran. La seua lluita, la seua resistència i la seua reivindicació ens ensenyen que la transformació social, moltes vegades, comença des dels gestos més quotidians. Van alçar la veu sense saber que estaven construint un camí per a totes. Elles són aquestes mans que, sense buscar aplaudiments, teixeixen la història de tots nosaltres i ens recorden que el treball col·lectiu transforma la realitat. Amb treball, vagues, olles, paraules i fets van conformar una societat de la cura mútua que, a dia d’avui, persisteix a cada barri.
Aquesta història també va passar als barris de la perifèria de Sevilla, Catalunya, Astúries o en tants pobles del País Valencià. Perquè aquesta és la seua història: la de les dones amb davantal, migrants, treballadores, feministes sense saber-ho; elles són la cura d’aquesta societat.
El diumenge 25 de gener de 2026, quasi 400 persones van participar en un acte de reivindicació acudint a un teatre, on es va crear un espai per a la memòria, de reconeixement i de justícia històrica. Aquell dia es va presentar el projecte “Las de la Cova”, que recupera la memòria acudint a aquelles que han estat les guardianes de la tradició i de la quotidianitat. En la nostra societat capitalista, s’ha considerat treball només allò que genera un objecte o un ús econòmic, deixant de banda les cures. Elles vivien en la societat del silenci fins que van iniciar un soroll que, a dia d’avui, encara continua molestant a molts.
Es va presentar el llibre que recull la seua història i el documental on, en primera persona, expliquen la seua lluita clandestina. No hi ha cap dubte que parlar del que ens passa des de nosaltres i per a nosaltres, sense delegar ni demanar tutories, és el més proper a l’acció directa i a la pràctica revolucionària de la lluita de classes.

Nota: El llibre està disponible a l’Associació Veïnal Barri Sant Francisco i a Alameda Park. I el documental es pot visualitzar a YouTube: “Las de la Cova”.
Mº Ángeles, Teresa Madolell, Rosa Madolell, Carmen, Isabel Noguerón, Angelita, Alfonsita Carrilero y Juani Rubio


