Canción de otoño

16/04/2024

Los sollozos más hondos
del violín del otoño
son igual
que una herida en el alma
de congojas extrañas
sin final.

Tembloroso recuerdo
esta huida del tiempo
que se fue.
Evocando el pasado
y los días lejanos
lloraré.

Este viento se lleva
el ayer de tiniebla
que pasó,
una mala borrasca
que levanta hojarasca
como yo.

Versió de Carlos Fujol

Paul Valery va ser un escriptor, poeta, assagista i filòsof francés.

Ivan Montemayor dona una alerta d’incendi

Ivan Montemayor: “Policía, Tribunal y cárcel”. Icaria Barcelona 2026 A Memòria del Futur ens podem...

Els joves recomanan

Secció que aglutina recomanacions de joves d’institut sobre llibres, pel·lícules i sèries.  ...

10 minuts amb Germán Faubell

Com et dius i a què et dediques? Em dic Germán Faubell i soc estudiant del cicle superior...

El expolio de las inmatriculaciones de la Iglesia

Els nostres amics Antonio Manuel i Aristòtil Moreno han publicat un extraordinari llibre. El...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad