Canción de otoño

16/04/2024

Los sollozos más hondos
del violín del otoño
son igual
que una herida en el alma
de congojas extrañas
sin final.

Tembloroso recuerdo
esta huida del tiempo
que se fue.
Evocando el pasado
y los días lejanos
lloraré.

Este viento se lleva
el ayer de tiniebla
que pasó,
una mala borrasca
que levanta hojarasca
como yo.

Versió de Carlos Fujol

Paul Valery va ser un escriptor, poeta, assagista i filòsof francés.

Memoria del Futuro s’adhereix al manifest per reconéixer les associacions com a servei comunitari essencial

Memòria del Futur s’ha adherit al manifest impulsat per la Fundació Horta Sud per reivindicar el...

Demostrem que la joventut de Benicàssim tenia veu i consciència pròpia

Entre 2004 i 2007, el Col·lectiu Jove Reflexió va sacsejar la vida social i cultural de...

El racisme és una estructura històrica

Acabe de descobrir a un autor gràcies a la recomanació en una conversa a l’estiu. Vaig intentar...

Christophe Guilluy Los desposeídos. El instinto de supervivencia de las clases populares

Christophe Guilluy Los desposeídos. El instinto de supervivencia de las clases populares. Katz...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad