Canción de otoño

16/04/2024

Los sollozos más hondos
del violín del otoño
son igual
que una herida en el alma
de congojas extrañas
sin final.

Tembloroso recuerdo
esta huida del tiempo
que se fue.
Evocando el pasado
y los días lejanos
lloraré.

Este viento se lleva
el ayer de tiniebla
que pasó,
una mala borrasca
que levanta hojarasca
como yo.

Versió de Carlos Fujol

Paul Valery va ser un escriptor, poeta, assagista i filòsof francés.

Cinquanta anys, somnis vigents

Aquella jornada del 10 d’octubre de 1976, tal dia com avui, iniciàvem una assemblea històrica que...

Recomendaciones de Verónica Andreu Martínez

En aquesta ocasió, Verónica Andreu Martínez ens recomana una pel·lícula i un llibre que li han...

A Xosé Manuel Beiras

El 8 d’octubre va morir Beiras. Tenia 90 anys i, fins pocs mesos abans de la seva mort, va...

Maricarmen i la tardor calenta

Un fantasma recorre Europa: el fantasma de les protestes socials. Totes les potències de la vella...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad