Canción de otoño

16/04/2024

Los sollozos más hondos
del violín del otoño
son igual
que una herida en el alma
de congojas extrañas
sin final.

Tembloroso recuerdo
esta huida del tiempo
que se fue.
Evocando el pasado
y los días lejanos
lloraré.

Este viento se lleva
el ayer de tiniebla
que pasó,
una mala borrasca
que levanta hojarasca
como yo.

Versió de Carlos Fujol

Paul Valery va ser un escriptor, poeta, assagista i filòsof francés.

Estem del Papa Lleó XIV fins als nassos

Escric aquestes notes quan Robert Francis Prevost surt de Madrid està a punt d'arribar a...

Escola pública: una qüestió de dignitat personal i professional

Patricia Pallarés Ros. Estudiant, mestra d’Infantil, de Primària i mare de Benicàssim. CEIP Santa...

La visita del “papa”

El Regne d’Espanya és un Estat, legalment aconfessional, que privilegia una forma de creença...

10 minuts amb Ariadna Giménez

Quin és el teu nom i a què et dediques? Soc l’Ariadna Giménez i estic cursant un grau mitjà de...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad