Canción de otoño

16/04/2024

Los sollozos más hondos
del violín del otoño
son igual
que una herida en el alma
de congojas extrañas
sin final.

Tembloroso recuerdo
esta huida del tiempo
que se fue.
Evocando el pasado
y los días lejanos
lloraré.

Este viento se lleva
el ayer de tiniebla
que pasó,
una mala borrasca
que levanta hojarasca
como yo.

Versió de Carlos Fujol

Paul Valery va ser un escriptor, poeta, assagista i filòsof francés.

Christophe Guilluy Los desposeídos. El instinto de supervivencia de las clases populares

Christophe Guilluy Los desposeídos. El instinto de supervivencia de las clases populares. Katz...

Enigmes inquietants d’estiu.

A les velles preguntes: D’on venim? On som? On anem?  Ara hi hem d’afegir nous enigmes, nous pous...

La mentida de la revolució de la IA. Cal que tornem a pujar als arbres

Deixeu que intenti donar la meva opinió en aquesta gran revista digital: l’única revolució real és...

Una nova professió: l’esborrador d’e-mails

Encara que sigui l’únic humà que ho pensi, estic convençut que l’invent dels correus electrònics...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad