Canción de otoño

16/04/2024

Los sollozos más hondos
del violín del otoño
son igual
que una herida en el alma
de congojas extrañas
sin final.

Tembloroso recuerdo
esta huida del tiempo
que se fue.
Evocando el pasado
y los días lejanos
lloraré.

Este viento se lleva
el ayer de tiniebla
que pasó,
una mala borrasca
que levanta hojarasca
como yo.

Versió de Carlos Fujol

Paul Valery va ser un escriptor, poeta, assagista i filòsof francés.

La necessitat de canviar d’eines

Una línia base invisible uneix a quasi tots els moviments associatius, per no dir tots: L'ús de...

10 minuts amb Andrea Secorún

Com et dius i a què et dediques? Em dic Andrea Secorún i estic fent segon de batxillerat a...

Non Serviam, EUA (I)

En política, l’únic veritable és allò que no es veu. José Martí (1853-1895) Vivim temps molt...

El Massilia arriba a Osca.

Aquest divendres 13 de febrer el Moviment Laic i Progressista d’Aragó inaugura l’Ateneu Laic...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad