Tenim l’oportunitat d’estar amb una jove activista de Manises. La joventut del poble en aquest moment s’ha trobat amb el tancament del projecte educatiu del dos Centres Juvenils. El Centre Jove de Manises i el Centre Juvenil del Barri de Sant Francesc portaven des de 2016 desenvolupant un servei públic d’oci educatiu dirigit a adolescents de 12 a 17anys. Parlem amb Paula Huerta Badal, estudiant del Grau en Història, Erasmus en la Universidad de Grenoble i activista del grup de la Ceràmica dels Papes de Manises.
Per començar, ens pots explicar la teua relació amb les cases de joventut?
Des de ben xicoteta he estat involucrada en el moviment juvenil associatiu. Vaig començar amb molta altra gent en esplais i, quan vaig complir l’edat necessària, vaig entrar a un centre juvenil. En el meu cas el Centre Juvenil va ser el del Barri Sant Francesc de Manises, recorde que havien obert feia poc, ja que l’anterior equip de govern els tancà després de la seua llarga legislatura.
Què va significar per tu el Centre Juvenil?
El centre va ser el nostre lloc segur, el de molts i moltes joves. Ens va permetre créixer com a persones. En el centre vam aprendre a treballar en equip i vam començar a desenvolupar un pensament crític, ja que rebíem una educació en valors de la qual formàvem part. Crec que açò va ser el que va possibilitar la creació d’un grup sòlid de joves que volguérem formar part del moviment associatiu per així poder implicar-nos en la vida del nostre municipi i poder participar en ella. És quan vam crear la Casa de Joventut Trellat de Manises.
Què és el que ha aportat aquest grup de joves a la vida de Manises?
En 2017 vam començar a fer activitats, es van crear diversos grups, enter ells el grup de la Ceràmica dels Papes on a dia de hui seguisc involucrada. Eixe grup fa una tasca de difusió del patrimoni ceràmic del nostre municipi, realitzem diverses activitats com intercanvis europeus juvenils, participem en l’activitat cultural del nostre poble en la Cavalcada de la Ceràmica de Manises. Hem realitzat excavacions al nostre municipi i tallers arqueològics. A més, realitzem activitats obertes a tot tipus de públic on donem a conéixer la importància del patrimoni ceràmic i fins on arribà, organitzant visites a museus en diferents ciutats on podem trobar ceràmica del nostre poble. Per tant, eixe grup està implicat en l’activitat cultural i participativa de Manises.
Una vegada ja sabem alguna cosa més de tu, ens pots explicar què és el que està passant a Manises?
L’activitat juvenil que teníem a Manises fins fa escassament un mes era de dos centres juvenils oberts, intervencions en instituts, xerrades, infinitat d’activitats d’oci nocturn, d’oci alternatiu, tallers, etc. Açò canvia de cop aquest passat Nadal. S’ha suspès el contracte que permetia aquesta sèrie d’intervencions. Intervencions que formaven part del desenvolupament del Pla Jove, el que havíem realitzat els mateixos joves del municipi fa uns mesos i que estava aprovat per l’ajuntament.
Arrel d’aquesta decisió, intentem reunir-nos amb l’equip de govern i amb les persones que havien pres aquesta decisió. Vam poder-nos reunir amb alguns d’ells perquè ens explicaren realment a què es devia el canvi, per què treure una cosa que està funcionant i que és molt necessària per als i les joves de Manises. Crec que una de les frases que més em va marcar i que explica perfectament el problema és «No es una decisió econòmica, es una decisió política».
En els centre juvenils s’acabava de consolidar un equip de treballadores molt sòlid i eren coneixedores del que implicava un centre juvenil i del projecte educatiu que es duia a terme dins d’aquests centres, ja que eren tres persones que havien format part del moviment associatiu juvenil, havien passat per esplais, pel centre juvenil i per la casa de joventut.
En un primer moment ens arriba que el tancament sols era per motius econòmics, perquè l’ajuntament estalviés diners. Després el discurs va canviar. Perquè la solució deixava en evidència que no era una qüestió econòmica. Amb la nova empresa que han contractat no hi ha hagut cap estalvi econòmic, sinó una reducció del servei i, per tant, amb aquesta reducció s’ha deixat de complir el Pla Jove. Ara, no hi ha hores per fer les intervencions en instituts ni per fer l’oci nocturn, entre altres coses.
Que un govern d’esquerres, un govern progressista, precaritze el treball de les persones que treballen amb joves, deixe de complir el Pla Jove aprovat per ells mateixos, trega les activitats d’oci educatiu, saludable, de compromís socil per als adolescents, en definitiva que cuide tant poc els centres juvenils, crec que deixa en evidència que no estan entenent la importància que tenen eixos centres en la ciutadania jove, que són futurs votants, que són el futur, que són el municipi també.
Què és el primer que heu fet les persones implicades davant d’aquesta nova realitat?
Els joves que han passat pels centres juvenils, aquells que ens hem involucrat en algun moment, ens hem ajuntat. Primer, ens hem informat, hem recopilat dades de com afecta el canvi al Pla Jove (al final de l’entrevista, es pot descarregar el document que s’ha realitzat per donar a conéixer el problema).
Al treure eixa informació hem descobert coses interessants com que aquest ajuntament dedica per jove la tercera part dels diners en comparació amb ajuntament com Quart de Poblet, Mislata o Aldaia, i que proporcionalment dedica menys de la tercera part del pressupost a joventut del que dedicava fa 25 anys.
A més, estem intentant establir unes línies de diàleg amb l’equip de govern perquè ens escolten i ens entenguen i que siguen conscients del que implica i del que implicarà aquesta decisió en la ciutadania jove de Manises.
Què li diries a un responsable polític que té centres juvenils en el seu municipi?
Crec que un regidor que té oberts centres juvenils és un regidor compromés amb el seu poble, amb la seua ciutadania. Li diria que els cuide, que els seguisca cuidant, que els mime molt, perquè és el futur del seu poble.
Podries resumir alguns dels beneficis d’aquest tipus de projecte educatiu per a adolescents?
Pense que l’educació que es rep en eixos espais segurs, en una època tant conflictiva com és l’adolescència, és essencial. Perquè no és una educació que es puga rebre a casa, ni en els centres educatius. Els centres juvenils t’ensenyen a conviure, a respectar a l’altre, a treballar en equip, a assumir responsabilitats, a respectar a qui tens davant, a tenir un pensament crític, a participar en la vida del teu municipi, a no ser un ciutadà passiu. A més, són espais segurs, saludables, de no consum per als joves.
En contrapart, què li diries a aquella persona que pren la decisió de tancar un servici com eixe?
Li diria que es passara una vesprada per un d’ells, que estiguera allí tota la vesprada, que es veiera les activitats que es realitzen, que li pregunte als joves què els aporta. Que fora amb una intenció de conéixer i d’aprendre, i pense que, amb una sola vesprada, li serviria per veure com de necessaris són eixos espais.
Què t’agradaria que passara a Manises en els pròxims anys?
Crec que he imaginat una utopia. M’imagine el futur de Manises amb una ciutadania implicada, participativa i, sobretot, amb una ciutadania a gust amb el lloc on viu. L’altre dia m’ensenyaren un vídeo d’Eduardo Galeano que deia alguna cosa així com que la utopia serveix per anar cap a ella, no per assolir-la. Llavors, crec que m’imagine una Manises així, caminant cap a eixa utopia.
Gràcies Paula,
A tu.
