Un espai d’entrevista que naix amb la voluntat de compartir visions i experiències de persones relacionades amb les Cases de Joventut.
Dissabte.
11.00 h.
Castelló de la Plana
39.9926379776146, -0.061317654784545164
Tenim l’oportunitat de compartir una conversa amb Noel Tomás Benítez, president de la Federació Valenciana de Cases de Joventut i militant del Moviment Laic i Progressista Valencià
1. Ens pots resumir la teua trajectòria? Explica’ns per on vas començar a participar.
Vaig començar la meua trajectòria associativa des del Casal Jove de Benicàssim, primer intentant muntar una acampada que finalment no es pot realitzar. Gràcies a eixa experiència, conec el taller de jocs de taula. En eixe taller em vaig fer responsable dels jocs de taula del Casal i vaig col·laborar amb els altres grups muntant activitats de jocs quan anàvem a conéixer a nous grups de la província o en activitats nocturnes en el mateix casal. Un poc després, juntament amb altres tres companys, muntem un grup d’oci nocturn, “Quatre Gats”. Amb aquest grup féiem activitats els caps de setmana i les nits, ens formàvem amb Abierto hasta el Amanecer una associació de Gijón que liderava l’oci nocturn alternatiu als consums en eixos anys. Mesos després em vaig unir al grup de teatre “Estem Vius”, que estava actiu també al Casal Jove.
En el moment en el qual el govern municipal va decidir en 2011 canviar la seua política juvenil a Benicàssim ens va animar als tres grups de joves que teníem activitat estable al Casal a unir-nos, Esplai Cataflai, Quatre Gats i Estem Vius conformem La Maranya.
Eixos anys d’eixida de l’espai públic i creació d’un espai cultural jove, van ser anys de molta faena, tant per la reforma que vam haver de realitzar com per les múltiples activitats que havíem de continuar realitzant com el crowdfunding “Una casa per a la Maranya” o activitats de germanor de totes les persones del centre. Compaginàvem la reforma del local, amb acampades, cases del terror, tallers, i record de manera especial el JOVEM una trobada de jocs de taula que realitzem amb gran il·lusió.
Paral·lelament portàvem avant altres projectes a la província, com a Vila-real la Casa de Joventut Serendipia. Amb el temps la Maranya de Benicàssim es va unir a altres col·lectius juvenils i vam fer el salt a ser l’Associació de Cases de Joventut de Castelló, on assumisc el càrrec de secretari i finalment de president de l’Associació. Actualment assumisc la presidència de la Federació de Cases de Joventut de la Comunitat Valenciana, des de 2018 col·labore també amb la seua escola de formació Escola de Cases.
2. Totes aquestes experiències viscudes, què t’han aportat?
Aquestes experiències m’han aportat moments molt feliços i m’ha permés poder conéixer a gent meravellosa amb la qual tinc una gran relació. A més m’ha aportat coneixements i la satisfacció de notar que estàs fent alguna cosa pels altres, encara que siga a petita escala. És reconfortant estar amb més gent, fent coses xicotetes, per a poder intentar fer un canvi més gran.
A nivell laboral, pots aplicar algun coneixement que hages adquirit en aquests grups?
A nivell laboral aquestes experiències m’han ajudat molt, sobretot en l’aspecte de gestió i anàlisi. Les Cases de Joventut et permeten organitzar-te en reunions, assumir responsabilitats, perquè participar no siga només votar, sinó actuar, decidir i implicar-se.
M’ha ajudat molt per a poder portar equips, analitzar la realitat i poder després marcar uns objectius i poder després enfocar-te en ells.
Soc enginyer i treball principalment en la part d’organització industrial en la producció, la gestió de persones, saber portar una reunió, sintetitzar informació, marcar objectius, fer anàlisis del que passa i amb això traure accions lògiques, m’ha ajudat molt i crec que és un gran valor que la Federació té i que pot aportar a altres entitats amb menys estructura.
4. De tot en el que has format part aquests anys, què creus que és més potent?
De les entitats de les quals he format part, pense que la Federació de Cases de Joventut de la Comunitat Valenciana és la més potent. Les Cases de Joventut tenen la raó de ser a fer que les persones passen per elles, experimenten opcions d’oci o desenvolupen activitats culturals, esportives, compromeses. Això implica que constantment estiguen entrant persones a les Cases i Centres Juvenils, persones a les quals formar i acompanyar, això fa que quede poc temps per a dotar d’estructura a l’associació en si. La Federació permet que persones més majors que estiguen convençudes que generar aquests espais té sentit, participe, secunde i ajude al fet que tot això continue en marxa.
5. Com creus que aportes ara sense estar dia a dia en primera fila?
A causa del meu treball em costa estar dia a dia connectat amb les tasques de la Federació. Em mantinc informat de tot perquè pense que això ajuda a les meues companyes de la Federació. Estic en Assemblees i reunions amb altres entitats, a més la tecnologia ajuda i gestions bancàries o documentals les resolem en línia.
6. En perspectiva, què t’ha aportat estar vinculat a projectes de MLPV?
Estar vinculat al projecte de MLPV forma part del que soc i el que em defineix com a persona. Porte la meitat de la meua vida en el moviment i no crec que l’abandone mai. M’ha aportat a tots els nivells, a nivell habilitats m’ha permés adquirir coneixements i destreses, m’ha fet conéixer a persones meravelloses que estan treballant per un bé major i no sols es mou per diners i egoisme i pense que és important que hi haja gent així per a conéixer-la i motivar-te a seguir. A més, m’ha aportat una de les meues grans passions que són els jocs de taula. (somriu)
Gràcies Noel.
