(Un espai d’entrevista que naix amb la voluntat de compartir visions i experiències de persones relacionades amb les Cases de Joventut.)
Dijous. Manises. 39.500254581121865, -0.47848246773549863
Centrem l’entrevista en el poder de les entitats de formació dels nostres col·lectius. Estem amb Marisa Nogués Ramírez, actualment treballadora de l’Escola d’Animació de la Federació Valenciana de Cases de Joventut, Escola de Cases.
Ens pots comptar un poc qui eres?
En primer lloc, moltes gràcies per proposar-me la possibilitat de ser ací. Vaig estudiar Traducció i Interpretació en la Universitat Jaume I de Castelló, quan vaig començar la carrera em vaig adonar que no era el meu, però així i tot la vaig acabar i vaig acabar fent alguna traducció. Després va vindre la crisi de 2008 i vaig decidir canviar un poc el meu perfil, vaig trobar treball com a agent dins d’un Callcenter i vaig acabar sent coordinadora d’un equip.
Tinc dues filles i un fill, i a això també m’he dedicat de manera plena. Vaig poder col·laborar amb una associació local acompanyant a dones que estaven passant per la maternitat. Va ser un temps molt bonic, de contacte directe amb dones que se sentien incompreses després d’haver sigut mares, a vegades la realitat et sobrepassa i sentir que es compta amb una xarxa de suport és fonamental. Això va acabar amb la pandèmia. Ara estic estudiant el Grau de Psicologia.
Actualment, de què t’encarregues en l’Escola de Cases?
Des de finals d’agost de 2024 soc a l’Escola, gràcies a una amiga que em va connectar amb vosaltres. Vaig decidir optar al lloc que quedava lliure en la secretaria tècnica de l’escola per eixir de la meua zona de confort i demostrar-me que era capaç de continuar després de l’aturada laboral. Tinc molta il·lusió de formar part del projecte. Des d’ací m’encarregue de gestionar amb l’IVAJ (Institut Valencià de la Joventut) l’homologació de formacions; treball amb el personal tècnic dels municipis on realitzem formació tant per a la cessió dels espais com per a la difusió de les formacions; coordine amb les persones que formen part del claustre, per a tancar sessions i gestionar incidències i amb l’alumnat intentat resoldre tots els dubtes respecte a horaris i continguts, també tinc relació amb les persones que tutoritzen pràctiques i les entitats receptores del nostre alumnat. En conclusió, porte tota la part burocràtica dels cursos de Monitor/a d’Activitats al Temps Lliure, Director/a d’Activitats i monogràfics específics, i la gestió tècnica de la Escola en coordinació amb l’equip pedagògic i Juani, la directora.
Què penses que és el més interessant que ofereix l’Escola?
Per a mi Escola no és una fàbrica de monitors sinó que té un projecte darrere molt potent i molt bonic, que és educar a la joventut, donar-li una oportunitat perquè tinga una eixida professional i una experiència vital. És com una cadena, eixes persones formades, al seu torn formen a altres joves, xiquets i xiquetes a tindre un oci saludable. En la societat els joves i adolescents estan a vegades mal vistos, sovint se’ls titlla de rebels o vagues, de fer coses que no estan bé, però sense oferir-los oportunitats ni activitats de temps lliure específiques per a ells i elles. La Escola ajuda al fet que eixa franja d’edat puga tindre un projecte de vida.
El teu paper a l’Escola serveix d’enllaç entre les persones que es formen i la Federació, això implica parlar amb moltes persones, per molts canals…. Què penses què és el més important a l’hora de parlar amb les persones que pregunten per cursos, tenen dubtes i no saben molt bé que necessiten?
La veritat és que parle amb molta gent, com a dada curiosa, una de les coses que em feia més por en començar era eixe contacte amb tanta gent diferent. Crec que amb paciència, respecte i proximitat fas que l’altra persona se senta bé i ens puguem arribar a entendre, en eixe moment és igual si qui tens davant és una alumna, un tècnic municipal o una persona de l’IVAJ, a totes ens va bé tindre a algú a qui preguntar i que s’interesse per fer-ho tot més fàcil.
Les xarxes de l’Escola les portes també tu, fas picades d’ullet a dies clau i connectes des d’una part més personal, penses què és important tindre està versió més pròxima d’una entitat?
En començar en l’Escola jo acabava d’eliminar els meus perfils en xarxes socials, sentia que em llevaven massa temps i veia coses que no m’aportaven. En arribar em van dir, “T’has d’encarregar de l’Instagram” i vaig pensar, “Mare meua, m’enxampa en mal moment (somriu)”, per això hem estat uns mesos més fluixos en xarxes. Vaig tindre una conversa amb Julio Huerta, company de l’Escola i referent a la Comarca Horta Sud, en la qual em va dir “Fes-te el lloc teu”, em va ajudar a agafar confiança i vaig canviar la manera de comunicar. A poc a poc vaig recuperar presència virtual. Pense que és important recordar que darrere dels perfils hi ha persones i és el que intente mostrar, l’equip que forma la Escola.
Quin creus que és la major fortalesa i el major repte que té l’Escola?
La major fortalesa de l’Escola és el projecte que té darrere, és súper important l’oportunitat d’oci educatiu que està donant als joves. No és una venda de cursos és intentar crear una realitat d’activisme real. El major repte, precisament és continuar amb eixe projecte. En aquests moments on el màrqueting i la competitivitat són tan importants, tenim un gran repte, tractar de continuar tenint eixe espai dins de la societat.
Gràcies Marisa
