(Un espai d’entrevista que naix amb la voluntat de compartir visions i experiències de persones relacionades amb les Cases de Joventut.)
Dimecres. Benicàssim 40.05832162416651, 0.06112804147125246
Tenim l’oportunitat de tractar el tema de l’educació des del seu vessant formal. Volem aprofitar per a tractar un tema d’interès i poder aclarir dubtes sobre la nova Llei Educativa Valenciana, coneguda com a Llei de Llibertat Educativa. Estem amb Anna Tàrrega Vallejo, activista de l’AFA del CEIP Santa Àgueda i professora de valencià en un institut de secundària de la Comunitat Valenciana.
Anna, conta’ns un poc la teua trajectòria vital.
Soc de Benicàssim, vaig estudiar en la Universitat Autònoma de Barcelona Periodisme i després de treballar en comunicació, fa uns anys vaig entrar al món docent i soc professora de secundària des de fa ja 6 anys.
La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana està impulsant una consulta a les famílies sobre la llengua de base en els centres educatius. La consulta és una de les mesures incloses en la Llei de Llibertat Educativa aprovada el mes de juny passat. La nova Llei preveu que l’alumnat que s’escolaritze per primera vegada trie la llengua base en el procediment d’admissió, per a l’alumnat ja escolaritzat la llei estableix que s’ha de realitzar una consulta. En ella podran participar les famílies d’alumnat matriculat en centres públics i concertats en segon cicle d’Infantil, Primària i els tres primers cursos d’ESO, així com les famílies d’alumnes d’aules de 2 anys en CEIP que poden seguir escolaritzats en el mateix centre sense participar en admissió.
Moltes famílies sentim que no hi ha un debat pedagògic al voltant de la normativa ni de les seues aportacions reals al sistema educatiu, si no simplement ens centrem en l’idioma, ni s’està plantejant com continuarà el programa Xarxa llibres ni com afectarà a l’organització de les escoles.
Series capaç de resumir les implicacions que tenen per a les famílies la consulta que vol fer la Generalitat?
Soc reacia i estic en contra d’aquesta consulta. Les famílies no tenen ni la formació ni la informació suficient. No decidim quantes assignatures es fan, ni quines, ni els continguts, perquè això, ho han de decidir les persones que estan dedicades a l’educació i tenen els coneixements de pedagogia adients. Llavors, la llei no hauria de contemplar aquesta consulta sobre la llengua base.
Molta gent sentim que la llengua no és un problema.
En aquesta terra tenim la sort de tindre dos llengües que ens possibiliten mantindre les arrels al territori, què penses al respecte?
Pense que les llengües mai són un problema, són un tresor. Tindre una segona llengua és un regal, ser bilingüe és fantàstic i sempre suma. Sent que hi ha una intenció de dividir i utilitzar la llengua com a arma política des de sempre. Jo soc professora de Valencià i en la denominació ja tenim un problema si diem que és català: En els continguts de Literatura es veu i s’estudia com a partir del llatí es van formar altres llengües i entre altres el català. Doncs, així ja volen polititzar-lo i ho agafen com a arma. Jo sempre ho explique al meu alumnat de la següent manera. Si se diguera llengua o idioma mediterrani no passaria res, però com té eixes implicacions. Català igual Catalunya, doncs ací valencià. S’empenyen en dir que són diferents però si ens fixem en la història i en com ha derivat és la mateixa llengua. Igual que és castellà la llengua que es parla a Mèxic o Argentina i no hi ha problema, ningú nega que és la mateixa llengua. Torne a dir, la llengua és un tresor. Gràcies a saber i parlar valencià, després he tingut moltes facilitats per aprendre altres llengües com el francès o l’italià, però no només llengües romàniques sinó també altres com l’alemany. Així que la llengua mai és un problema.
Com penses que les famílies hem d’afrontar aquesta consulta?
Les famílies hem d’afrontar aquesta consulta pensant en què és millor per als nostres fills i filles. Tenen el dret i poden aprendre dues llengües perquè estan en un territori que manté l’oficialitat de les dues llengües, dues cultures amb fets i tradicions pròpies. Si tu aprens una llengua, no només coneixes les paraules i com es tradueixen (que això ja ho tindríem amb els programes de traducció automàtica). Quan aprenem una nova llengua també coneixem l’origen d’expressions pròpies en eixa llengua, els costums de la seua comunitat de parlants, parts de la seua cultura… aspectes, en definitiva, que ens apropen més a la gent i que ens integren.
Tu eres part activa de l’AFA del cole dels teus fills, ens pots contar com us esteu organitzant?
En el meu poble ens van reunir les tres associacions de famílies del poble de centres d’educació pública i vam decidir explicar de manera objectiva el problema. Hem proposat fer una taula redona on hi haurà diferents veus, la veu del personal docent, la veu de la filologia, veu del sindicat per entendre l’aplicació de la llei i la veu dels equips directius dels centres i les famílies. L’ajuntament ens ha deixat un espai públic per a poder facilitar l’assistència de tothom que vulga.
Què li diries a una família per animar-la a participar de les activitats que s’estan muntant?
Li diria que és positiu estar informada i organitzar-se amb altres per a millorar l’educació dels nostres fills i filles, així li animaria formar part de l’AFA i sumar.
Gràcies Anna.
