Reflexió sobre la vaga d’educació. No és la seva lluita, és la nostra

14/05/2026

Les vagues es fan per aconseguir drets. Els professors i professores estan lluitant per la dignitat de la seva professió i això repercuteix directament en la millora de l’educació dels nostres fills. Jo, evidentment, dono suport a aquesta vaga. I no ho faig només per l’augment salarial del professorat, que també, però aquesta és la seva lluita. La nostra, com a pares, és la de millorar les condicions dels nostres infants.

Nosaltres volem que no estiguin en una classe massificada on ningú pugui assabentar-se del que s’explica ni del que passa. Volem que hi hagi menys infants per aula perquè el professor pugui oferir una educació més personalitzada; volem que l’educació sigui comprensiva i no massiva. Vull que els meus fills tinguin unes instal·lacions dignes, que no es coguin a l’estiu ni es morin de fred a l’hivern. Vull que els professors es dediquin a fer classe i no a fer paperassa. Vull que els meus fills tinguin professorat suficient, que es cobreixin les baixes, que hi hagi professionals d’orientació, d’AL, de PT…

En definitiva, volem una educació pública i de qualitat.

És la nostra lluita com a pares, i aquest és el moment. Mai no se’ns havia plantejat una situació així. Els professors han estat prudents, fins i tot massa, en la lluita durant més de 30 anys, i ara és el moment de donar-los suport, perquè és la nostra batalla. Quan ens queixem al parc que el professor no ha detectat un conflicte, ens recordarem d’aquest moment. Quan no substitueixin la que està de baixa, ens recordarem d’aquest moment. Cal saber llegir el moment històric, i el nostre, i el dels nostres fills, és aquest.

Ah! I no puc deixar passar la conjuntura en aquest moment tan reivindicatiu per demanar al professorat que deixi de banda el fet de donar diners a la sanitat privada. Això també: que es conscienciïn sobre allò públic. Sí, això també.

Mares i pares, no és la lluita del professorat, és la nostra. És la nostra per millorar el futur dels nostres fills. No és una frase motivacional, és la puta realitat. Queixem-nos als de dalt, als que prenen decisions, i no als que pateixen la precarietat pressupostària, i mobilitzem-nos per pressionar. És el moment d’actuar.

Estem del Papa Lleó XIV fins als nassos

Escric aquestes notes quan Robert Francis Prevost surt de Madrid està a punt d'arribar a...

Escola pública: una qüestió de dignitat personal i professional

Patricia Pallarés Ros. Estudiant, mestra d’Infantil, de Primària i mare de Benicàssim. CEIP Santa...

La visita del “papa”

El Regne d’Espanya és un Estat, legalment aconfessional, que privilegia una forma de creença...

10 minuts amb Ariadna Giménez

Quin és el teu nom i a què et dediques? Soc l’Ariadna Giménez i estic cursant un grau mitjà de...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad