En aquesta nova secció, voldria, de forma breu, assenyalar aquelles red flags o semàfors vermells (Per nosaltres la bandera roja no es un senyal d’alarma sinó de combat y alegria pel que ho traduirem com a semàfor vermell) que en el nostre dia a dia del treball amb joves i associacions detecte, o em traslladen. Les Red flags que no són en si mateixes il·legals, però si indiquen que al darrere podria haver-hi actituds, com a mínim, il·legítimes.
En aquest cas vull explicar què ha fet un equip directiu d’Institut de Secundària Alcalatén al municipi de l’Alcora, per acabar amb l’associació d’alumnes del centre.
Fa uns anys, amb prou esforç, la Federació d’Associacions d’Alumnes FADES, va aconseguir organitzar un grup d’alumnes, i amb les convenients negociacions amb el centre educatiu, es va poder celebrar una assemblea de constitució. En els Instituts de Secundària de Castelló hi ha una desconfiança palpable i generalitzada cap a qualsevol iniciativa de l’alumnat que el propi professorat no tutele. Per això considere que la tasca mediadora de FADES va ser molt bona en aquell moment.
Aquesta associació ha quedat descapitalitzada durant algun temps. Als joves els passa això: si no hi ha acompanyament suficient no saben com fer-ho i en la majoria dels casos, desisteixen. Després de que la pròpia Generalitat Valenciana reduira els recursos econòmics a la Federació per a dur endavant el recolzament animatiu a estos instituts, només va ser possible fer-ho amb persones voluntàries, que no arribaven a tota la feina als municipis més llunyans de la capital, entre ells l’Alcora.
Al centre educatiu, però, es considera que tindre una associació d’alumnes que “ningú dinamitze o tutele” no és correcte, i des de la posició adulta han plantejat una solució molt simple: cal dissoldre-la. Sembla que la Generalitat els pressiona com a responsables (!!!) de que les juntes directives estiguen actualitzades, o es “prenga mesures”. I aquesta és la part que m’encanta i que rebel·la l’actitud poc democràtica i adultcentrista del funcionament d’una part del professorat: han convocat a un grup d’adolescents a una reunió per a què, en paraules de les mateixes joves, “signen uns papers per a cancel·lar l’associació”. Evidentment, les alumnes, en aquesta relació de poder mestre-aprenent, han claudicat i signat.
La Federació no ha sigut avisada. Podrien haver plantejat algunes opcions per generar un relleu. No haguera sigut difícil entre tot l’alumnat del centre, il·lusionar a un grup de xavals mitjançant la proposta de gestionar ells, per exemple, alguna festa de fi de curs. Per a estes coses està la Federació.
No s’ha celebrat cap assemblea de dissolució. La Federació no te constància de cap acta.
No s’ha nomenat responsables de la dissolució, no s’ha tingut, en definitiva, el respecte a l’autonomia associativa de la gent jove. La pròpia Generalitat Valenciana està pressionant norma en mà, que s’actue desproporcionadament per a eliminar teixit associatiu que, per a mi, és essencial per a la formació cívica dels xavals. I potser l’única forma organitzada amb que comptaven al centre.
M’agradaria que, si això arriba al cos docent, es reflexione, i es comence a mirar les associacions d’alumnes amb una mica més de respecte. Què canvie ja la litúrgia de la relació centre-associació, i que se la considere organisme valuós garant de la democràcia, i no instrument al servei de l’interès del funcionari de torn.
