8M. Organitzar-nos i resseguir el camí per continuar endavant

No soc d’escriure, m’agrada més treballar en la rereguarda, tindre tot llest i fer que les coses passen. Però a vegades, toca fer el pas avant. Com moltes de vosaltres soc dirigent associativa, activista i mare. Això últim m’ha fet repensar moltes coses i recol·locar moltes altres. Al març sempre recordem a aquelles que van lluitar abans que nosaltres, que no es van rendir i que encara patint la repressió i la incomprensió, amb valentia, no van deixar de treballar per la nostra llibertat. Em sent hereua d’elles i amb l’obligació cívica de continuar generant les condicions per a combatre la indiferència i construir el comú. Pense que hem de centrar esforços a crear espais associatius, on pensar en les oportunitats que tenim com a societat, organitzar-nos i generar esperança. A vegades haurem de cedir poder a les joves que arriben, confiar en elles i acompanyar-les perquè les coses isquen tan bé com siga possible. Unes altres, haurem de recordar a referents i tindre-les presents perquè no se’ns oblide d’on venim. Sempre haurem de generar seguretat, organitzar-nos repensant les nostres relacions i les nostres posicions per a abraçar la diversitat, i poder assumir les nostres pròpies incoherències. Tot això sense descurar-nos, treballant per construir xarxes de suport i una comunitat que sostinga i es preocupe. Ànim a totes aquelles, que com a mi, moltes vegades ens sobrepassen les situacions i que els dies els passen massa de pressa. Us desitge que puguem ser capaços de respirar, posar el focus i continuar juntes, que sapiem com transformar la nostra militància per a adaptar-la al nostre moment vital i ocupem els espais des dels quals fer alçaprem i transformar la realitat.