No perdre la memòria

6/11/2024

M’agradaria tenir la ment lúcida, però només sento impotència per no poder fer res. Escric des de Benicàssim, territori no afectat directament per l’última DANA que ha afectat la península.

Les nostres vides segueixen, però aquesta vegada costa més seguir com si res quan a companyes valencianes els ha canviat tot. No puc sumar-me a una recollida de menjar solament i sentir que la meva part ja està feta.

Tenim notícies diàries de catàstrofes, guerres i injustícies, tantes que no seria capaç ni d’enumerar-les. En elles, intent ser coherents, actuar i triar les meves lluites per a poder aportar, sabent que la solució sempre és col·lectiva. Ho faig des del local, des de les petites accions diàries. Una classe de curs de monitor/a, reunions per a aconseguir finançament, obertures d’un local al barri, pagar una quota o un dissabte d’esplai, han estat la meva manera d’aportar i avançar cap a una cosa més humana, on es tinguin possibilitats de ser i fer.

En aquest cas la proximitat em desperta una cosa diferent.

Com podem aprendre alguna cosa de tot això? Com es pot canalitzar la ràbia per a construir? Serem capaços de no perdre la memòria una vegada més? Serem capaços de no seguir com si res?

Haurem de posar esforços a ajudar a reconstruir socialment tot el que s’ha trencat. Estar prop de les entitats que articulen els barris afectats, per a aconseguir que tinguin més recursos que els faci possible recuperar-se abans.
Em pregunto, com continuar si tot ha canviat?

Una vegada va funcionar, en el moment que tot acabava i tot anava a ser diferent, només va quedar fer el que sabíem. Fer-ho millor i amb més intensitat. Ens tocarà fer més sessions, més reunions, més cursos,…perquè aquesta normalitat que ens calma arribi abans. Em pregunto, com continuar si tot ha canviat?

Aquí també es necessitaran mans. Una vegada tot aquest net i estiguem en una altra guerra, haurem de recordar i tenir memòria. Ser capaços de generar oportunitats perquè la societat estigui més articulada. Exigir responsabilitats, sentir propi el territori i juntes seguir.

Per què l’Estat del benestar no és caritat, sinó cohesió social

Una reflexió pedagògica sobre immigració, integració i seguretat a Europa La convivència en una...

Auroa, la meva àvia

A la meva àvia Aurora li van tornar una camisa vella i un certificat de defunció: “mort per...

La decència comú, el cas de les dones de la Cova de Manises

Ressenya del llibre de Paula Huerta: Las de la Cova. Historia obrera de las trabajadoras de la...

Viatge del Papa Lleó XIV: transformar la tribuna parlamentària en un púlpit

L’anunciada visita del Papa a Espanya no és un simple acte religiós. És, sobretot, una visita...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad