Més de quatre-centes persones joves i majors, van assistir el passat 13 de desembre a la inauguració del nou edifici annex de l’Ateneu Laic Stanbrook de Saragossa. Un equipament creat per a l’organització social, al servei de la cultura popular i les militàncies d’esquerres. Dins d’un projecte global en el qual ja es visualitzen nous reptes: la creació d’ateneus laics a Osca i Terol.
El Stanbrook té més d’onze anys de vida i en aquest temps ha sigut un espai de dinamització social i de suport associatiu. Les organitzacions socials s’han mesclat, cohabitat i realitzat gran nombre d’activitats. Parlem amb Cathe Herrando, militant d’Estudiants en Defensa de la Universitat, EDU, i integrant de la comissió d’organització de l’acte d’inauguració de l’Ateneu (https://www.youtube.com/watch?v=c643a0jgvlw). Cathe ens compta la seua experiència i visió del Stanbrook, ‘… en aquest espai, moltes i molts joves i persones adultes passen part dels seus dies; forjant relacions, aprenent nous coneixements, promovent valors solidaris i desenvolupant activitats. No sempre un espai és una llar, però aquest sí que és la nostra nova llar’.
L’acte es va iniciar amb la lectura del poema ‘Avance muchachEs de llargs cabells’, de José Luis Alegre Cudós, realitzada pel grup de ‘Teatre Inacabat’, dirigit per Elena Garrido. María Korkóstegi, Pablo Zorraquino, Cathe Herrando i Álvaro López, van presentar a les intervinents, i van demanar un minut de silenci en memòria de les víctimes de la DANA de València i de les víctimes de totes les guerres. Es van projectar vídeos de diferents moments importants del MLPA: la manifestació dels 25.000 en la plaça del Pilar en contra del tancament de les Cases de Joventut, l’homenatge a les Brigades Internacionals de 2006, l’Escola d’Estiu Confluències en Torrellas, o del procés de rehabilitació del primer edifici de l’Ateneu Laic Stanbrook l’any 2015.
José Luis Palacios, un dels seus cofundadors, va centrar la seua intervenció en l’ideari, l’evolució del MLPA i els elements inspiradors: les Joventuts Socialistes Unificades, JSU, el moviment juvenil antifranquista i l’extinta Federació de Cases de Joventut. A més, va fer un recorregut per les diferents etapes del moviment laic aragonès; des dels inicis fins a l’actualitat.
Asismisme, van compartir la seua experiència militant persones de diferents generacions: Floreal Torguet (de les JSU), Maite Ramos, Sergio Sahún, Nadia Haman, Cristina Martín, Jaled Chej i Trinidad Ruiz Marcellán. També es va comptar amb el discurs i alé de Jordi Serrano, fundador del moviment laic de Catalunya i editor de Memòria de Futur.
Va haver-hi moments per a la música en directe: Ànec Badian i Alberto Mazarrosa van interpretar el “Gall roig, gall negre” de Chicho Sánchez Ferlosio i “La Internacional”, en la seua versió llatinoamericana.
Les diferents militàncies presents en l’acte van afirmar “… ens sentim hereues de les JSU republicanes; participem en els clubs juvenils dels setanta; que creguem les cases de joventut en els noranta; fundem el moviment laic i progressista l’any noranta-set confluint per la defensa dels Drets Humans, en el marc dels principis d’igualtat i fraternitat, en l’aspiració al fet que homes i dones puguen aconseguir, en pla d’igualtat, la justícia social, fidels als principis de laïcisme, pretenent obtindre per a tots els éssers humans el més salte desenvolupament cívic, ètic i i intel·lectual, condició bàsica de la felicitat que és possible aconseguir a cada persona en una humanitat fraternament organitzada…”
Durant l’any 2025 es desenvoluparà un programa que commemora quasi tres dècades en les quals ‘hem porfidiejat per un Món just, on estiguen garantides la igualtat, la solidaritat i la llibertat. Trenta anys d’un itinerari d’amor, d’utopia i de combat’.
D’on venim: la història del MLPA
En 1a de maig de 1995 es constituïen les associacions estudiantils Adea i Moguda-Edu, majoritàries des de llavors en els àmbits de secundària i universitat a Aragó. Al llarg dels següents anys es creen Integra, Dones Lliures ‘Manuela Blasco’, Magenta lgtbiq+, l’Escola de Temps Lliure ‘Xarxes per a la Transformació Social’, Perpal i la Fundació Acció Laica. I s’implementen projectes com a Confluències en Torrellas, el Centre de Formació La Nau o l’Ateneu Laic Stanbrook.
Al gener de 1997 es constituïen en el MLPA, el Moviment Laic i Progressista d’Aragó, prenent el nom i assumint l’ideari de les seues organitzacions homòlogues a Catalunya i la Comunitat Valenciana. Al desembre de l’any anterior, l’Equip de Govern de Luisa Fernanda Rudi havia denunciat el conveni que entre l’Ajuntament de Saragossa i la Federació de Cases de Joventut permetia la gestió de vint espais juvenils. Un any abans, el Govern d’Aragó, conformat també pel Partit Popular, havia tancat les més de 100 Cases de Joventut que concitaven la participació de desenes de milers de joves. Tres mil d’ells conformaven les seues estructures de voluntariat.
Malgrat les massives, imaginatives i democràtiques mobilitzacions en defensa de les polítiques de joventut i dels espais joves que havien implementat una fèrtil aliança entre joves i institucions, que van arribar a concentrar en la Plaça de Pilar fins a 25.000 joves, aquests no van poder mantindre uns espais d’oci i temps lliure que van exercir com a vivers de foment de ciutadania, àmpliament reconeguts en el conjunt del país.
La reacció havia guanyat de nou la batalla a Espanya, acabant amb un projecte laic i democràtic; eficaç per a la socialització de les noves generacions com una ciutadania activa, crítica i conscient del seu compromís cívic. Una derrota, la joventut organitzada per a l’autogestió del seu temps lliure, que no s’haguera produït sense els seus propis errors; i si no hagueren comptat amb la desafecció i fins i tot l’enemiga de sectors progressistes que no van valorar o fins i tot es van manifestar en contra del model d’eixos espais joves.
Però les estructures de les extintes Cases de Joventut no es van rendir: van crear el MLPA, en aquesta ocasió com a espai de confluència de diferents col·lectius, estudiantils, universitaris, feministes, lgtbiq+, de voluntariat, amb una identitat ideològica laica i progressista. I amb un principal objectiu fundacional: possibilitar l’organització, en col·lectius, dels sectors juvenils més conscients, sumant-los a les lluites que les diferents generacions militants lliuren cada dia en defensa d’una societat justa, igualitària i solidària.
És obvi que el primer objectiu no es va aconseguir: hui els Plans Joves institucionals no són molt més que lletra morta. La seua funcionalitat com a estratègies facilitadores de la incorporació dels joves a la vida adulta és nul·la –a jugar per les dades d’emancipació, d’accés a l’habitatge, a una ocupació no precària que els permeta autonomia vital, de vivència d’un oci no consumista i alliberador, de compromís cívic, ciutadania democràtica, d’associació i participació social, …-. I eixa nul·la funcionalitat hui es revela, clarament, com un problema fundacional: no existiran mai polítiques integrals de joventut si no es produeix una modificació substancial en els models productius, democràtic-institucionals i fiscals d’aquest país. És a dir, treballar menys per a treballar totes; avançar en una democràcia no sols representativa sinó també participativa; i destinar recursos econòmics de qui els té per a finançar polítiques d’habitatge, d’ocupació, d’organització social.
El segon objectiu inicial del MLPA sí que el creiem compliment: l’enorme esforç col·lectiu de la seua militància, ha permés en els vint-i-cinc anys d’existència, realitzar desenes de milers d’activitats que han concitat la participació de centenars de milers de joves de diverses generacions.
Des dels 500 participants en la primera escola d’estiu del MLPA, realitzada en molt precàries condicions en “Territori Jove” en Sierra Menera, Teruel, el primer centre de formació ocupat i rehabilitat per la les organitzacions del MLPA, fins als centenars de militants que s’han anat succeint en aquests vint-i-cinc anys.
Des de la rehabilitació d’espais per a possibilitar l’activitat associativa, el centre de Formació La Nau o l’Ateneu Laic Stanbrook, entre altres, fins a l’abast d’una política de quotes i recursos propis que permetera la independència financera del MLPA.
Hui, les entitats laiques agrupen centenars de militants, i a desenes de milers de participants en les seues activitats de dinamització. Una energia col·lectiva juvenil que s’ha sumat, al llarg d’aquests cinc lustres al conjunt de lluites socials del nostre país. A la lluita per la igualtat i contra les violències masclistes, per la Pau, per la solidaritat i cooperació internacional, pels drets laborals, per l’ensenyament i la sanitat públiques, per una societat i un Món més just.
Sens dubte el moviment juvenil i associatiu és hui més feble que en els anys setanta, fins i tot que en els noranta. Però conscients que la transformació social solo la garanteix la mobilització de les de baix, i aquesta, la capacitat d’organització col·lectiva, és necessari enfortir l’associacionisme juvenil.
I per a això, les esquerres polítiques, socials i sindicals hagueren de trobar, en la seua acció, espais per a la reflexió i recursos per a promoure l’organització i socialització dels joves en col·lectius per al canvi social. Si realment volen comprometre’s en l’impuls de les noves generacions com a subjecte de canvi social.
