Som dones magrebines procedents de contextos islàmics, som feministes per un 8 de Març sense vels.
Ens dirigim a totes les plataformes del 8M per a fer constar que nosaltres, dones nascudes al Magrib, a Espanya o altres països, en famílies musulmanes, vivim i reclamem un feminisme laic, un feminisme oposat a la repressió patriarcal que s’exerceix en nom de la religió. Creiem en un feminisme universal que lluita a favor d’una societat amb iguals drets i llibertats per a dones i homes. Rebutgem tot intent d’acceptar normes patriarcals basades en la religió sota l’excusa que és “la nostra cultura”. No reconeixem cap norma, siga religiosa o cultural, que vaja en contra de la igualtat i llibertat de les dones. Denunciem el discurs a favor del “multiculturalisme” que pretén mantindre’ns a nosaltres, dones de contextos islàmics, apartades dels drets i llibertats que es reivindiquen per a les altres. Pretenen crear parcel·les a part per a nosaltres, categoritzant-nos com a “col·lectiu musulmà”, sotmès a les normes dictades per “els nostres” teòlegs.
Exigim un feminisme laic que rebutge tota imposició religiosa. Rebutgem ser tractades com un col·lectiu apart. Rebutgem l’ús del vel islamista (hijab) per a marcar-nos com a persones distintes a les altres ciutadanes i com a reivindicació en nom del feminisme. Aquesta lluita contra el patriarcat és universal i s’ha de donar alhora en la nostra societat d’origen i al país en el qual residim i en el qual moltes ja hem nascut, sense per això poder sostraure’ns a les normes patriarcals de la nostra cultura d’origen. Normes justificades cada vegada més amb la religió sota la disfressa d’una “identitat” que se’ns imposa com a obligatòria. No volem ser classificades com a part d’un “col·lectiu”, ni religiós, ni cultural, ni ètnic i molt menys “racialitzat”. Volem igualtat.*
És la nostra convicció que eixa igualtat en drets i llibertats només es pot donar en un Estat laic, en el qual les religions pertanyen a l’esfera privada i no s’instrumentalitzen per a dividir la ciutadania en col·lectius.
Per això exigim un Estat laic i, especialment:
EDUCACIÓ LAICA
—Sense assignatures de religió. L’assignatura d’història comparada de les religions ha de ser la mateixa per a tots els alumnes i no ha d’afavorir un dogma sobre un altre.
—Sense presència de símbols religiosos a l’aula. No pot haver-hi crucifixos ni símbols equivalents, ni tampoc pot exhibir-los el professorat. Les professores no podran portar hijab.
—Alumnes sense hijab. Les xiquetes no han de ser visualment categoritzades i segregades per la religió dels seus pares. No s’admetrà el hijab en els col·legis (ni tampoc la quipà en els xiquets jueus, ni símbols equivalents que marquen expressament la religió de la persona que els porta). El col·legi ha de ser un espai que ensenya la igualtat de tots els ciutadans, sense importar la seua procedència, i especialment la igualtat de totes les ciutadanes, sense símbols sexistes.
—Aprenentatge per a totes. No s’admetran exempcions de les alumnes d’unes certes assignatures amb pretext de la seua religió. Ha d’haver-hi sessions esportives obligatòries, incloent-hi la natació, fonamental no sols per al desenvolupament motriu, el gaudi i el coneixement del propi cos, sinó també per a la supervivència.
—Educació en valors. Han d’augmentar-se les xerrades sobre igualtat, feminisme i racisme en centres educatius de primària, secundària i la universitat, sempre des d’una perspectiva laica i antropològica, basada en la igualtat de drets de dones i homes, sense importar la seua procedència ètnica, la seua cultura o la seua religió, i oposada als estereotips sexistes.
INTEGRACIÓ LAICA
—Projectes de formació. Necessitem més tallers d’alfabetització, formació professional i coneixement de l’entorn per a dones migrants. Aquests tallers no han de donar-se mai ni en les mesquites, ni en les associacions islàmiques o centres culturals religiosos, sinó en espais sense connotació religiosa.
—No més diners divins. L’Administració pública ha de deixar de subvencionar mesquites, associacions o fundacions la finalitat de les quals siga crear una “identitat” islàmica que permeta mantindre una comunitat musulmana segregada. Tampoc ha d’aliar-se amb centres establits per altres Estats que intenten mantindre control sobre “els seus” emigrants a Espanya, ni amb projectes finançats per teocràcies que utilitzen la religió com a font de negocis (segell halal, pelegrinatge…)
—Protocol de Seguretat. És imprescindible comptar amb centres específicament preparats per a acollir o aconsellar a dones i xiquetes de rerefons migratori que hagen patit violència dins de la seua pròpia comunitat i no estan en condicions d’enfrontar-se a la seua pròpia família mitjançant una denúncia policial.
—Observatori. Necessitem una institució que observe el compliment dels drets humans en la població immigrant, tant per a protegir-la contra el racisme quotidià que experimenta com per a evitar que siga manipulada pels qui usen la religió com a eina política i patriarcal. Esperem que totes aquestes reclamacions siguen tingudes en compte per qui corresponga. Estem convençudes que redundarà en benefici de tota la societat.
