El gran historiador anglès E. P. Thompson ens deia que la voluntat ha de ser la base de qualsevol projecte emancipador i ens recordava que “Nou persones es troben en 1792 en una taverna, funden una societat de correspondència, la seua divisa és ‘que el número dels nostres membres siga il·limitat’. Un any després estaven tots detinguts, cent anys després el número dels seus membres es comptava per milions”.
Aquesta revista promou el diàleg i l’esperança. Aquest diàleg, per a ser fructífer, no sempre pot ser alegre i divertit, també hi ha cops que cal navegar per temps procel·losos. Només el fet que dialoguem ja és un signe de resistència i un signe d’esperança. No som milions, però cada vegada som més. Vam començar essent deu en un barri de Manises. Ja som milers.
Cal recordar que en els mals temps és quan es forja la lluita, les organitzacions i els quadres associatius i polítics. També va ser E. P. Thompson qui va escriure “l’avutarda per una llei molt coneguda de l’aeronàutica només pot elevar-se a l’aire contra un corrent de vent fort.”
