Llibres per pensar el món: Las mentiras que nos unen

26/06/2026

Aquí tens la traducció precisa al català, mantenint el sentit, el to i l’estil de l’original:


Appiah, K. A.: Appiah, K. A.: Las mentiras que nos unen: Repensar la identidad. Creencias,  Taurus, 2019. 328 pàg.

«En la seva millor expressió, les identitats permeten que els grups, petits i grans, col·laborin. Són les mentides que ens uneixen.»

«Hem d’entendre millor les identitats si volem tenir alguna esperança de reconfigurar-les i alliberar-nos dels errors que resideixen en la nostra manera d’entendre-les.»

Hi ha llibres imprescindibles, que necessitava llegir (tot i que no ho sabia). Llibres que em fan pensar, que m’ofereixen mirades diferents, que m’ajuden a repensar-me. Llibres que m’obliguen a rellegir-los tan bon punt els acabo. Que destil·len convenciment, força, seguretat. I, malgrat això, són tranquils, amables.

Aquest és un llibre imprescindible, necessari.

Les creences, la nacionalitat, el color de la pell, la classe, la cultura que ens donen identitat, que ens fan «formar part de», són acords que, evidentment, parteixen de realitats, però que hauríem de situar al seu lloc: potser no són tan autèntics ni tan determinants com diem. Aquest llibre desmunta molts fonamentalismes i difumina els límits entre tantes diferències, fins al punt de deixar al nivell de mentides massa «veritats».

I, malgrat tot, defensa que aquestes mentides ens són necessàries per viure junts. Però hem de saber que només són acords propis d’un moment determinat, sense cap base «natural» ni atemporal.

Em defineixen la meva religió, el meu país, la meva classe social, el color de la meva pell, la meva cultura? Moltes de les identitats que considerem naturals o evidents són, en realitat, construccions històriques i socials molt més complexes del que acostumem a imaginar.

Appiah no diu que les identitats no existeixin ni que no siguin importants. El que qüestiona és la creença que totes les persones que comparteixen una mateixa etiqueta —siguin d’un país, d’una religió, d’una raça o d’una cultura— pensen igual o tenen una essència comuna. Segons ell, aquesta simplificació és una de les causes de molts conflictes i prejudicis.

No n’hi ha prou amb la dimissió de Starmer

En un últim intent per salvar el seu lideratge agonitzant, Keir Starmer ha adreçat un missatge als...

Generoisitat i dignitat

«El segle XX no es pot entendre sense la generositat dels comunistes». Aquesta afirmació encapçala...

Un mes de vaga històrica per l’educació pública valenciana.

Pau Pons, mestre i membre del Secretariat Nacional d'STEPV-Intersindical Valenciana. Durant...

Lawfare: quan els jutges juguen a fer política i la democràcia paga el preu. El cas de Mónica Oltra.

Alguna cosa fa olor de podrit a Dinamarca la justícia espanyola. Hi ha alguna cosa profundament...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad